Diuen que el rei visigot Ataülf va ser assassinat a Barcelona, i que la seva dona Gal·la Placídia va ser retornada a Roma (d'on havia estat raptada uns anys abans) i es va casar en segones núpcies amb Constanci III.
|
Ecanet |
diumenge, 8 de gener de 2012 | 20:35h
Diuen que el rei visigot Ataülf va ser assassinat a Barcelona, i que la seva dona Gal·la Placídia va ser retornada a Roma (d'on havia estat raptada uns anys abans) i es va casar en segones núpcies amb Constanci III.
Ecanet |
dilluns, 29 d'agost de 2011 | 17:17h
Ara farà un any que vaig iniciar la recerca a través dels arxius del meu pare. Amb “Suau com mocador de fil” començava un itinerari per la seva vida de fa trenta anys. Una existència que pot semblar molt diferent a la que portem ara però que, en el fons, cercava els mateixos ítems que ara jo intento comprendre.
Ecanet |
dimecres, 17 d'agost de 2011 | 18:18h
Ecanet |
divendres, 20 de maig de 2011 | 16:08h
El meu pare va deixar escrit això, ara fa trenta anys, en un maig barceloní de 2011, ple noves esperances:
Hi ha moments que sembla que mai no hagi de passar res, que cada dia hagi de sortir el sol i la jornada s’hagi de desenvolupar amb normalitat angoixant; hi ha moments que tampoc no t’atreveixes a donar el pas o la petjada que has fet a penes es percep entre el tràfec quotidià. I això es va repetint dia rere dia, setmana rere setmana, any rere any. Però també hi ha instants on, no saps ben bé perquè, els fets s’acceleren, les sinèrgies se sumen, el anhels s’accentuen. Avui, vint de maig, ens trobem en un d’aquests moments màgics.
Ecanet |
dissabte, 23 d'abril de 2011 | 12:04h
Vaig prendre un llibre entre les meves mans. Feia tres anys que no ho feia. Estava editat l’any 2021 i, per tant, duia a les seves pàgines, entres els seus plecs, quasi vint anys de vida.
Ecanet |
diumenge, 13 de març de 2011 | 18:41h
Alimentar l’ànima, sempre m’han dit. Cercar l’energia, la força universal, que faci fluir els corrents interns dins la matèria i renovar tots els circuïts, evitant-ne els nusos. El reiki s’ha implantat arreu. Hi ha un munt de tècniques que es treballen d’una manera professional i acceptades per la medicina oficial. Però jo vinc d’una sessió i sento el mateix pes al mig del pit. He arribat a casa després de passejar una estona per Barcelona. És una mena de ciutat fantasma plena de gent anònima, que caminen pels seus carrers com autòmats. Fa un parell d’anys que s’aplica de forma dràstica la restricció de trànsit i només hi circulen vehicles elèctrics dels serveis públics. Fins i tot se sent el piular de les caderneres. Els lledoners floreixen d’esma i les darreres adquisicions d’acàcies de gran volum no acaben d’arrelar
Ecanet |
dissabte, 19 de febrer de 2011 | 18:37h
Ecanet |
diumenge, 6 de febrer de 2011 | 02:07h
Era nascuda a El Caire. Els seus ulls negres, la pell d’una finesa extraordinària i bruna com una nit de lluna plena, els gestos de cadències mil·lenàries… Havia nascut un dia de novembre de 2011. Era deu anys més jove que jo però la seva extremada prudència en mesurar les paraules, els moviments lents, uns somriures sincers i els silencis eterns la feien més gran als meus ulls d’europeu condemnat a la desaparició.
Ecanet |
diumenge, 16 de gener de 2011 | 19:19h
M'havia llevat d'hora. Tot i ser hivern lluïa un sol primaveral que oferia un dia extremadament lluminós. A la meva presó de vidre -com anomenava la meva llar- la temperatura era de 19 graus, tot l'any. I els raigs de sol em donaven suficient energia per escalfar-me l'aigua, donar electricitat i carregar-me l'automòbil. Viure al sud d'Europa et permetia alguns avantatges.
Ecanet |
dimarts, 28 de desembre de 2010 | 19:45h
He continuat amb la recerca d’allò que mai no sabré del cert. Somiar forma part de la condició humana i discernir entre realitat i imaginació és un parany que et pot dur a camins desconeguts. Després del viatge a Cabo de Gata, vaig romandre durant força temps reclòs a la meva presó de vidre; meditava, investigava, sospesava. Havia de descobrir quina estranya coincidència es produïa entre el meu pare i jo. I no és que jo estigués segur que existia però, com els somnis, t’has de deixar dur per conclusions moltes vegades improvisades. Poc abans de Nadal de 2010, quan jo era a punt de fer els sis anys, el meu pare m’havia obsequiat amb un poema. Una part del mateix deia: |
Accés de l'autorCategories
Últims 40 canvis
Visites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|