Blog d'en Xavier Mir

Una cosa que pot confondre una mica els catalanoparlants quan ens posem a aprendre romanès és aquest sufix -re, que no serveix per formar verbs, com podria semblar, sinó substantius. Després, només cal recordar que els articles determinats s’escriuen enganxats al substantiu per darrere i que el femení és -a. Ja ho tenim: unirea és “la unió”, tot i que quan parlen de la UE s’hi refereixen com a Uniune Europeana, perquè uniune també existeix. Aclarit això, aquest apunt no té intenció de continuar per la via lingüística (tot i que sempre animo tothom a tafanejar una mica aquesta llengua). Tan sols em proposo reflectir l’estat de la qüestió una setmana qualsevol d’octubre per fer notar que el tema és actualitat allà encara que la premsa d’aquí en parli poc o gens.

Aquest dimecres 21 i dijous 22 s’ha fet a Madrid el congrés del Partit Popular Europeu i, entre mols altres, hi ha assistit l’expresident romanès Traian Basescu, que, tal com recull la televisió pública romanesa, ha aprofitat per promoure la unió entre Romania i la República de Moldàvia. Basescu, de fet, ja va mostrar certa simpatia per l’estat veí durant el seu mandat i feia referència sovint als vincles entre tots dos països, però segurament la crisi política que estan vivint els moldaus i la idea associada que només la unió amb Romania els pot oferir una sortida el carrega de noves raons i complicitats.

Al costat d’aquesta activitat unionista de Basescu, un analista de prestigi com Iulian Chifu, entrevistat ahir divendres 23 a Jurnal de Chişinău, assegurava que de moment la qüestió no és a l’agenda política de cap dels dos països i que no hi apareixerà mentre no es vegi una opinió majoritària en aquest sentit, però que tampoc no es pot ignorar el debat i que se n’ha de parlar. És el que respon quan el periodista Ilie Gulca li demana que valori la reacció que va tenir el president del parlament moldau durant la celebració d’un fòrum cívic el passat 14 d’octubre. Davant de la defensa del projecte unionista que hi va fer l’escriptor i polític Nicolae Dabija, Andrian Candu va plantejar la possibilitat de fer un referèndum per saber quin suport tindria aquesta opció.

També a Jurnal de Chişinău, Adrian Ciubotaru [twitter] escriu en un article intitulat “Unió: o ara o mai” que sobretot des del 2009 la percepció que tenen els moldaus dels romanesos ha canviat radicalment, que hi ha hagut una obertura recíproca gràcies a les facilitats per obtenir la ciutadania i a la supressió del règim de visats. Tot plegat “ha fet que la societat moldava d’avui estigui fins i tot més a prop del desig d’unió que no pas al 1918, quan va ser cosa exclusivament de les elits i de la conjuntura”. Ciubotaru també alerta que els arguments de tipus nacional i històric no tindran gaire pes a l’hora de la veritat, quan s’hagi de votar, i que en tindrà molt més la idea, que segons ell pot semblar mesquina i hipòcrita i tot, que a Romania es viu millor que a la República Moldava. Això li fa témer que la decisió final es prendrà “sense pensar en els costos i els sacrificis, grans o petits, en les raons i les finalitats tan econòmiques com polítiques, en les compatibilitats i incompatibilitats mentals o lingüístiques, en la  capacitat o incapacitat de l’Estat romanès d’absorbir la República Moldava, i únicament pensant en un canvi de paisatge”.

Mentrestant, l’unionisme formulat des de plantejaments derrotistes continua fent la lectura de l’actualitat política quotidiana en aquesta clau. Val Butnaru, director de Jurnal.md, escrivia ahir divendres 23 a l’article “La lliçó Filat” que potser al país no hi ha prou potencial intel·lectual per governar un estat (“În R. Moldova nu există suficient potenţial intelectual pentru a guverna un stat”) i que per això l’única sortida és la reunificació, però hi afegia immediatament que fins aleshores cal viure el dia a dia i trobar solucions provisionals (“până se va întâmpla Reunificarea, avem de trăit ziua de azi. Şi avem de găsit soluţii provizorii”).

Una altra bona mostra de la preocupació que hi ha a Romania amb els veïns moldaus és l’emissió que  dimarts 20 hi va dedicar Vorbeşte liber, un programa de la televisió pública romanesa que va parlar de la qüestió durant tres quarts d’hora tant amb els primers ministres de tots dos estats, Victor Ponta i Valeriu Streleţ, com amb els especialistes Nicu Sava, exambaixador, i Cristian Diaconescu, exministre d’Afers Exteriors.  Al final de l’emissió, el moderador Claudiu Lucaci demanava explícitament als dos convidats sobre les opcions de la reunificació. Les seves opinions van anar en la línia d’allò que diu Iulian Chifu.

I finalment avui mateix Europa Libera transcriu una entrevista a Constantin Codreanu, del Bloc de la Unitat Nacional (Blocul Unității Naționale). Aquest partit romanès, que de moment no té presència institucional, no té cap problema a presentar-se com el partit bo, que en romanès és bun i coincideix amb les sigles esmentades. Codreanu s’apunta a la idea d’un referèndum, que algunes propostes situen simbòlicament al 2018, coincidint amb els cent anys de la Gran Romania. De fet, els joves moldaus creuen que el 2016 mateix es podria fer un primer referèndum a Romania i que després, el 2017 o 2018 es podria fer a Moldàvia.

La qüestió, doncs, és damunt la taula, sempre hi ha estat, i darrerament sembla que es torna a plantejar amb força, de manera que podria assumir-se com a projecte. En parlen a Romania, en parlen a la República de Moldàvia i en parlen d’altres que ho observen des de fora. Però la qüestió fonamental sempre és “i això quin suport social té?” i per aquesta raó cal tenir presents els sondejos. El diari Adevărul en va fer un el juliol passat i resulta que dues terceres parts dels romanesos hi estan a favor. Ho volen, doncs. Ara bé, ho volen si els cau del cel i prou? En volen fer projecte polític ben pensat i ben articulat? Estan al cas del que passa a la República veïna? Saben quins són els elements o els riscos que ho poden impedir i saben com combatre’ls?

Actualització de les 18 h de dissabte

Aquest matí, mentre redactava l’apunt, ha tingut lloc a Bucarest el congrés fundacional del partit Miscarea Populara, en el qual ha estat escollit president Traian Basescu, expresident del país. D’aquesta manera torna a l’actualitat política i ho fa amb un programa que en matèria de política exterior (pàg. 19), proposa “la promoció i el suport, a través d’una acció ferma i global, de les aspiracions d’integració europea de la República de Moldàvia i del sentiment proromanès en l’àmbit de la societat de la República de Moldàvia per fer realitat el desig comú de la unió d’aquests dos estats.” (“Promovarea şi susţinerea, prin acţiune fermă şi cuprinzătoare, a aspiraţiilor de integrare europeană ale Republicii Moldova, precum şi a sentimentului pro-românesc, la nivelul societăţii din Republica Moldova, cu scopul realizării dezideratului comun al unirii celor două state.”)

Del parlament que Basescu ha fet al congrés fundacional del partit, premsa moldava com Independent en destaca que, segons ell, tant la via votació dels parlaments com la via votació popular a través de referèndum són vàlides i que la responsabilitat d’iniciar el diàleg correspon a Romania, ja que els romanesos hi sortirien guanyant en diversos aspectes com ara la capacitat de producció agrícola, l’accés a més fons de la UE o el pes superior dins de la UE en nombre de vots atès l’augment de població. Al programa Vorbeşte liber de dimarts que esmento a l’apunt, Cristian Diaconescu, exministre d’Afers Exteriors i un altre dels homes destacats d’aquest nou partit, hi afegia també l’argument de la seguretat.

Mentrestant, a la República Moldava, els tres partits que conformen l’aliança de govern estan reunits ara mateix i la premsa està pendent del que puguin decidir, sobretot respecte de la moció de censura que s’ha de votar al Parlament la setmana que ve. Si enteneu una mica el romanès, ho podreu seguir via Privesc.eu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!