Fòrum Narcís Monturiol

Centre de Cultura Popular la Violeta de Gràcia (Barcelona), 5 de maig de 2014.
El ponent va ser en Joandomènec Ros , President de l’ Institut d’Estudis Catalans i Catedràtic d’ Ecologia de la UB . Va moderar el posterior debat en Jordi Salat del FNM.
La Conferència va ser organitzada pel Fòrum Narcís Monturiol i Amics i Amigues de la Violeta.
En Joandomènec Ros ens va introduir en l’evolució contemporània de les Ciències Naturals i de l’Ecologia a Catalunya tot parlant-nos d’una persona: L’ecòleg Ramon Margalef López (Barcelona 1919- 2004) al qual va descriure com un dels científics més importants de Catalunya de tots els temps i com un dels referents de l’Ecologia del segle XX a nivell mundial.
Seguidament va dissertar abastament i amb coneixement de causa sobre un dels espais naturals més emblemàtics de la nostra Mediterrània : Les Illes Medes.
Ho féu a partir de l’explicació de diferents treballs científics realitzats a aquestes illes des del llunyà any 1962 fins l’actualitat; en la seva exposició no va obviar les pressions antròpiques i els impactes que encara avui pateix aquest ecosistema .
Va utilitzar una documentació molt ben estudiada i va fer constants referències a diferents disciplines de l’àmbit de les ciències experimentals que han treballat al llarg de més de 50 anys a les Illes Medes.
El debat va ser interessant en base a la prèvia exposició del ponent i la presència a la sala de força persones professionals de les “ciències ambientals” i de naturalistes i ecologistes entesos en el tema.
Sintetitzant es va parlar de:
El paper del científic sempre mediatitzat per la política en general i per la immensa majoria de polítics professionals. Una persona va citar a només dos polítics d’aquest país capdavanters en l’execució de polítiques ambientals: L’ Albert Vilalta González (1933-2013) que va ser el primer conseller de Medi Ambient de la Generalitat , i en Salvador Milà Solsona Conseller de Medi Ambient i Habitatge en el govern de Catalunya 2003-2006.
Es va parlar de la poca capacitat de gestió de força polítics del primer i segon nivell de l’Administració i del poc interès que a la pràctica tenen en actuar sobre molts ecosistemes naturals que son de competència compartida amb l’Estat Espanyol i l’Estat Francès.
També un científic de reconegut prestigi en el seu àmbit va verbalitzar amb lucidesa aquesta frase: Les lleis del mercat i la “mà invisible” de l’economia neoclàssica no funcionen en la gestió dels recursos naturals renovables.
FNM, maig de 2015

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!