Revista de premsa (Canes 2016): “La mort de Lluís XIV”, d’Albert Serra

Revista de premsa en català sobre La mort de Lluís XIV, d’Albert Serra, projectada en Sessió Especial al Festival de Canes:

Imma Merino (Crònica de Canes del 20.05.2016, Un rei podrint-se, El Punt Avui): (..) recrea l’agonia del monarca absolutista a partir de les anotacions dels metges, de les memòries del comte Saint-Simon i altres documents de l’època, però, fidel a la seva manera de fer cinema performativa, plàstica, orgànica, tan física com abstracta que realitza amb aquesta convicció: “Només dura l’art. Treballo per l’avenir, no per tenir èxit.”. El rigor de la posada en escena, que no es contradiu amb l’imprevisible, la composició i la textura pictòrica de les imatges, i la presència brutal dels cossos fan pensar que, certament, Serra treballa a favor de la durada artística (..)

Imma Merino (Crònica de Canes del 21.05.2016, El Punt Avui): (..) La mort de Louis XIV, d’Albert Serra, ha captivat i fins ha commogut a Canes, on la crítica internacional la reconeix com una pel·lícula sublim en què regna la presència de Jean-Pierre Léaud (..) Una, i no és l’única, es pregunta per què aquesta obra mestra sobre una agonia, amb la seva bellesa tan estranya com imponent, no ha entrat a concurs dins la secció oficial (..)

Xavi Serra (Crònica de Canes del 21.05.2016 amb entrevista a Albert Serra, Albert Serra: “La lògica racional és molt opressiva”, Ara): (..) Un retrat sobri i rigorós de l’agonia de Lluís XIV i la lluita de poder entre els metges de la cort i un venedor de remeis miraculosos (..) S’allunya del cinema tel·lúric d’exteriors per filmar magníficament una peça de càmera d’interiors tenebrosos, una versió més constreta del seu univers que observa la cronologia històrica sense permetre’s les seves habituals digressions (..) L’escena en què ell s’adona que ha superat el punt de no retorn i mira a càmera, congelant el temps mentre irromp el rèquiem de Mozart, és un dels moments més emocionants que deixa el festival (..)

Nando Salvà (Crònica de Canes del 20.05.2016, Albert Serra, ovacionat per ‘La mort de Lluís XIV’, El Periódico): (..) ha sigut rebuda amb una gran ovació seguida de tuits entusiastes (..) Retrata els últims i agònics moments de vida de l’anomenat Rei Sol (..) Mentre documenta el procés de manera del tot naturalista i desdramatitzada, el català se serveix del cos del seu protagonista per portar a terme una hieràtica crítica a la idea de selecció natural sobre la qual se sustenta l’absolutisme: un cadàver aristocràtic té els mateixos òrgans que un de plebeu (..) Se serveix de la presència del mític Jean_pierre Léaud en la pell del monarca per portar a terme una reflexió sobre el mitjà fílmic mateix (..) A través de l’actor (..) La mort de Lluís XIV es converteix en un sofisticat lament pel procés d’agonia que viu la mateixa modernitat cinematogràfica.

Salvador Llopart (Crònica de Canes del 20.05.2016, La Vanguardia): (..) Serra sembla que aquesta vegada prefereix, per al seu nou film, la provocació callada del silenci (..) Un film sense ornaments ni metàfores (..) La meravellosa fotografia, de Jonathan Ricquebourg, és pura bellesa. Però buida (..) La mort sense èpica, doncs. Sense espectacle. En un film anguniós, etern com una agonia (que és el que és). Tan bonic, alhora, com la pintura del XVII que evoca en els seus clarobscurs sempre en penombra.

Vicenç Batalla (Crònica de Canes del 19.05.2016, Albert Serra transforma el mític actor Jean-Pierre Léaud en un Lluís XIV moribund i indefens, El Món): (..) una pel·lícula de cambra i desmitificadora (..) el que interessa Serra no és la història en si, ni les questions geopolítiques, sinó precisament mostrar l’home més poderós del món en aquella època impotent i indefens davant la seva malaltia mortal. I rodejat de cortesans, ministres i metges que tampoc hi poden fer res i comencen a pensar ja en l’endemà dels 72 anys de regnat (..) Es permet la llicència irreverent d’introduir el poeta Vicenç Altaió amb un francès macarrònic d’accent català que encarna la visita real d’un pretès metge marsellès que li fa beure un elixir “fabricat amb el cos d’un animal”. Les seves explicacions, enmig dels altres doctors, dóna peu a una escena daliniana (..)

FOTO: La mort de Lluís XIV, d’A.Serra. gentilesa del Festival de Canes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *