Sí, existegen les biblioteques però no son lo mateix... m'agrada poder tornar a llegir fragments, fullegar-los o simplement que em facin companyia. No sé, ja em diuen que sóc rara...
|
trapi |
dimecres, 27 d'abril de 2011 | 22:03h
Fa temps em van regalar un leqtor, un llibre digital per guanyar un concurs. No el vaig obrir fins ahir a la tarda, mes o menys un any i mig després, quan estava aborrida. El llibre digital venia amb un llibre a dins ( que estrany que sona ) del Pepe Rubianes i me'l vaig començar a llegir, estava bé. Em va sorpendre la pantalla, es angoixant ja que sembla de paper pero cliques un botó i canvia! Encara l'estic investigant i la veritat no es tan dolent com em pensava encara que continuo preferint els llibres de paper. Però es veritat que els digitals son més barats, no hi ha imprenta ni res, i de tan en tan m'en llegiré un per el caxarrp ja que sino, amb la mà de llibres que llegeixo jo, m'arruinaré. Sí, existegen les biblioteques però no son lo mateix... m'agrada poder tornar a llegir fragments, fullegar-los o simplement que em facin companyia. No sé, ja em diuen que sóc rara...
trapi |
dimecres, 27 d'abril de 2011 | 22:03h
Fa temps em van regalar un leqtor, un llibre digital per guanyar un concurs. No el vaig obrir fins ahir a la tarda, mes o menys un any i mig després, quan estava aborrida. El llibre digital venia amb un llibre a dins ( que estrany que sona ) del Pepe Rubianes i me'l vaig començar a llegir, estava bé. Em va sorpendre la pantalla, es angoixant ja que sembla de paper pero cliques un botó i canvia! Encara l'estic investigant i la veritat no es tan dolent com em pensava encara que continuo preferint els llibres de paper. Però es veritat que els digitals son més barats, no hi ha imprenta ni res, i de tan en tan m'en llegiré un per el caxarrp ja que sino, amb la mà de llibres que llegeixo jo, m'arruinaré. Sí, existegen les biblioteques però no son lo mateix... m'agrada poder tornar a llegir fragments, fullegar-los o simplement que em facin companyia. No sé, ja em diuen que sóc rara...
trapi |
dimecres, 27 d'abril de 2011 | 22:03h
Fa temps em van regalar un leqtor, un llibre digital per guanyar un concurs. No el vaig obrir fins ahir a la tarda, mes o menys un any i mig després, quan estava aborrida. El llibre digital venia amb un llibre a dins ( que estrany que sona ) del Pepe Rubianes i me'l vaig començar a llegir, estava bé. Em va sorpendre la pantalla, es angoixant ja que sembla de paper pero cliques un botó i canvia! Encara l'estic investigant i la veritat no es tan dolent com em pensava encara que continuo preferint els llibres de paper. Però es veritat que els digitals son més barats, no hi ha imprenta ni res, i de tan en tan m'en llegiré un per el caxarrp ja que sino, amb la mà de llibres que llegeixo jo, m'arruinaré. Sí, existegen les biblioteques però no son lo mateix... m'agrada poder tornar a llegir fragments, fullegar-los o simplement que em facin companyia. No sé, ja em diuen que sóc rara...
trapi |
diumenge, 24 d'abril de 2011 | 00:23h
NOTA NUM. 3: "Si et crida ves-hi, si vols fes-ho. No pensis si està mal o ben vist sino si ho vols fer, i si no fa mal a ningú." Avui, diada de Sant Jordi, ho he fet. Volia una rosa, la comprava. Tenia una llista de llibres que em volia comprar però al final, quan he entrat a la llibreria n'he vist un que em "cridava" i que ha trencat els meus plans lectors. Sí, soc rareta. Això de que els llibres criden no ho he sentit dir a ningú. Quan dic cridar que quedi clar que no vull dir: " Eh!! AAAAH! " sino com si s'ilumines, el seu llom destaca entre els altres. Tots els llibres que m'he comprat perquè m'han "cridat" m'han agradat i fins i tot encantat! Espero que aquest no em decepcioni... No em començaré la saga que volia però m'he comprat dos llibres "cridaners". **canvi de tema...**
Avui les rambles estaven pleníssimes! Hi ha hagut un moment que m'he hagut d'enfilar a una farola ja que no trobava a una amiga i la gent de sota meu i que s'estenia metres amunt i avall semblava un riu, un riu cavalgós. Ha estat impressionant. Tots els llocs per menjar tenien cues kilomètriques! Meravellós ( i estressant )! Més tard he anat a fer la digestió al port i també estava ple! ( No hi havia ambient sant jordista però hi havia molta, moltíssima gent! )
Per Sant Jordid sempre em faig una pregunta. Què és fan amb tants milions i milions de roses que sobren! Els llibres és possen a les llibreries però les roses? Quan tornava cap a casa a quars de nou tots els venedors i venedores cridant com bojos ( aquests sí que cridaven ): " Rosses! Al preu que vulguis! T'hi regalem un mocador! etc." Què s'en fan de les flors? És llencen? Espero que hagueu gaudit un gran Sant Jordi! Salut!
trapi |
dissabte, 23 d'abril de 2011 | 00:42h
Demà serà Sant Jordi. Avui he baixat de València, on viuen els meus avis paterns, i no entenien perquè tenia tantes ganes de venir a Barcelona per sant Jordi. Al final ho han entés quan els hi he dit << -Vosaltres estaríeu fora per la mare de Dèu d'Agost? >> ( és la festa de Bètera, el seu poble ) i de seguida m'han dit marxa, marxa. La festa "oficial" de Barcelona és la Mercè però a mi m'agrada més Sant Jordi. És una festa bonica on per tradició és compren llibres!! A més, adoro les rosses ( fan un goig i una olor...! ) i m'encanta la llegenda d'aquest cavaller. Que de la sang d'un drac en surti un rosser es tan poetic! Hi ha qui diu que el Sant Jordi és com el Sant Valentí català. Jo crec que no. Sense ànims d'ofendre a ningú crec que el Sant Valentí és molt més cursi! Ai... uns bombons en forma de cor! En canvi Sant Jordi sí que és romàntic però no cursi. Hi ha gent que no diferència les paraules. Regalar un collaret del clare's que digui " TQM" i estigui dins d'un cor no és romantic, es cursi, extremadament cursi, una rosa també però, no se si es perquè és una tradició nostra, no tant. Bé, continuaria però haig d'anar a dormir que demà serà un dia llarg i bonic, o això espero. PD: BON SANT JORDI!
trapi |
dijous, 21 d'abril de 2011 | 02:09h
Dimecres ( sant? ) i final de copa, Barça-Madrid, el clàssic. La veritat és que no entenc perquè li diuen el clàssic, un clàssic no és una cosa que fa molt de temps que es fa, abans d'unes altres? Els primers partits de futbol eren Real Madrid-Fútbol Club Barcelona/ Fútbol Club Barcelona- Real Madrid? No ho entenc... Bé, en el fons això no és l'important, avui hem perdut. Sí, en realitat em empatat... Però bé, per els seguidors del FCB em empatat i tenir una copa més o menys en el museu no ens farà perdre l'orgull ni les ganes de seguir lluitant. A més això ens dona més forces per al pròxim partit de dimarts. He trobat aquesta nota ( en la famosa llibreta grissa ) que no es del tot adient per el dia d'avui però igualment va relacionada en pèrdues: "Un dia d'aquest es possible que perdis la feina i segurament pensaras-OH! QUINA DESGRÀCIA!- però no es veritat. Aquesta perdua segurament et farà posar més ganes en buscar noves oportunitats i potser aconseguira canviar la manera de veure la vida... " És una manera de dir que siguis optimista i que busquis la part bona de les coses que la majoria de gent anomenaria desgràcies...
trapi |
dimecres, 20 d'abril de 2011 | 00:04h
Per fi he entés el primer apunt de la meva llibreta que era un tros del famos poema collarets de llum:
quan la tarda fina; si el rostoll s'adorm tot és de joguina. Un estel petit obre l'ull i parla: --¿On serà l'amor que no puc trobar-la?
trapi |
diumenge, 17 d'abril de 2011 | 00:34h
No sempre és un dia especial, ni emocionant, ni trist. |
Accés de l'autorÚltims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|