Divendres passat, Llibert Ferri publicava a l’Ara l’article “Trump: les rèpliques a Moldàvia i Bulgària“, en què començava dient: “Puc assegurar que sense la victòria de Donad Trump les eleccions del diumenge 13 de novembre a Moldàvia i a Bulgària haurien pogut ser irrellevants. Unes d’aquestes eleccions que als periodistes ens costa de vendre als caps (…) Ha resultat, però, que l’ona expansiva del terratrèmol Trump va provocar rèpliques a les urnes moldaves i búlgares.”

La mirada d’algú com Llibert Ferri sempre és interessant, sobretot per l’anàlisi geopolítica que és capaç de fer després de tants anys com a corresponsal a Moscou, però servidor va trobar a faltar un parell de cosetes en una de les poques referències a l’actualitat moldava que he trobat a la premsa dels Països Catalans. D’una banda, cap referència a Vladimir Plahotniuc, l’oligarca que progressivament s’ha anat convertint, aquests darrers anys, en l’eix a l’entorn del qual gira la política del país, per damunt ja de l’eix geopolític. Sense tenir-lo present, molts dels moviments polítics que s’han estat produint al país  no s’entendrien. Aquest, i no pas l’orientació cap a Rússia o cap a Europa, era el gran tema i el gran repte de les eleccions presidencials del 13 de novembre. És cert que Dodon mira cap a Rússia i que Sandu mira cap a Occident, però per damunt d’això hi ha la lluita per treure el país de les urpes de l’oligarca, que el controla a través de les institucions.

De l’altra, el paper de la diàspora moldava, una de les més importants numèricament. Estem parlant de prop d’un milió de persones repartides per arreu del món quan a la segona volta de les eleccions presidencials la participació va ser de 1.600.000 vots. I és una diàspora que amb els diners que envia al país contribueix en un percentatge altíssim al producte interior brut. Per això era important la mobilització que es preveia i que podia portar a un capgirament del resultat de la primera volta.

Al final, un cop passades les eleccions, s’entén que totes les mirades se centrin en el resultat, en les dades que dona la Comissió Electoral Central per saber qui ha guanyat i tancar el tema, però en realitat les dues qüestions apuntades abans han acabat sent més importants que el resultat. S’han detectat diverses irregularitats en el procés electoral que eren del tot previsibles perquè tothom sabia que, malgrat el suport a Sandu que Plahotniuc havia expressat públicament quan es va anunciar que Lupu retirava la candidatura, en realitat l’oligarca faria tot el possible perquè guanyés Dodon. Així, el milió de ciutadans moldaus de la diàspora s’ha trobat que tenia ben pocs col·legis per poder votar i que havia de fer desplaçaments desorbitats si volia exercir aquest dret. I al final, ni així, perquè a mols col·legis els van dir que s’havien acabat les paperetes de vot. I van donar uns resultats i van pretendre que així tancarien el tema.

Però la diàspora va organitzar concentracions de protesta arreu del móndiumenge passat mentre l’equip de la candidatura de Maia Sandu aplegava totes les proves i denúncies d’irregularitats per presentar-les a la CEC, malgrat la poca esperança que dictaminessin a favor de les seves reclamacions, ja que la CEC també està controlada per Plahotniuc. I un cop confirmada la previsible desestimació s’ha fet un nou pas: denunciar el CEC i el govern als tribunals perquè han privat els ciutadans del dret de vot. És la primera vegada que els ciutadans moldaus de la diàspora porten el govern del seu país als tribunals. Tres advocats representen 143 ciutadans moldaus amb noms i cognoms que resideixen a Itàlia, a França, al Regne Unit o a Irlanda i que es van veure privats del dret de votar reconegut a la constitució de la República de Moldàvia, tal com explica aquest article en anglès per als qui vulgueu ampliar la informació.

I tot això es continua organitzant, sobretot, a través del grup de Facebook “Adoptă un vot” que van crear Anastasia Condruc i Cristina Ţaranovici des de Barcelona. Ha estat a través d’aquest grup que Dumitru Vicol, moldau resident al Regne Unit, ha impulsat i coordinat la denúncia fent servir Facebook live i posant-se en contacte amb el mitjans de comunicació. Si les instàncies judicials no responen com caldria, els advocats ja tenen previst recórrer a tribunals internacionals.