BLOG DEL BIC (CLR*CDR) 2002

“Ell –Mas- ha fet més passos endavant devers la independència” ?

(Tomà Maria Porta Calsina)

No escoltem ni observem bé al Sr. Mas actual President de la Generalitat de Catalunya:

Mas només parla d’un indeterminat “dret a decidir” i no deixa de repetir, dia sí, dia també, que la Consulta per aquest indeterminat dret no serà vinculant.

Va dir que compliria el mandat del Poble i mai ha interpretat que aquest mandat fos la Independència, des del primer moment el va canviar per aquesta consulta sobre aquest dret a decidir.

I els catalans, com durant els 22 anys de l’era Pujol i els 8 següents de l’era Mas, seguim desitjant i imaginant el que ni Pujol ni Mas volen ni s’hi comprometen.

Mas no va anar al Parlament quan es debatia l’admissió a tràmit de la Llei d’Independència presentada per Solidaritat. Mas no va anar a la Manifestació dels dos milions del 2012. Mas no va anar a la Cadena Humana de la Via cap a la Independència. Però Mas sí que va anar a rendir “pleitesia” al Borbó en l’acte de Coronació del Monarca espanyol.

L’excusa de bon veïnatge no té cap sentit quan es tracta de l’invasor que encara el tens dins de casa.

Mas no té la determinació d’independitzar Catalunya, ni la voluntat ni la iniciativa, i va fent giragonses per evitar trencar amb l’enemic de Catalunya que és Espanya.

Està ben clar que a Mas i a Duran els preocupa molt més CiU que no pas Catalunya, i tot el que fan és per CiU no pas per la Independència de Catalunya, l’única sortida veritable pel nostre país. Ells no s’ho creuen i per això fan el que fan.

Deixem de ser il·lusos i preparem-nos per foragitar-los tan aviat com puguem.

Si no ens en sortim no hi haurà independència i ens caurà a sobre la submissió absoluta més entristidora, grisa, desesperada i ofegant.

Mas i Duran tenen la pinta de retardataris de campionat.

De moment només ens quedarà l’esperança d’un Junqueras, capdavanter d’Esquerra Republicana de Catalunya, que no esdevingui claudicant.

Si Junqueras actua amb fermesa sense deixar-se acorralar una altra vegada com quan es va haver d’empassar la “pregunta trampa” -partida i condicionada- que li van fer empassar Mas i Duran.

Si Junqueras i els d’Esquerra no es deixen enganyar pels cants de sirena que des de files convergents, unionistes o socialistes, els demanen que es posin al costat de Mas dins del Govern de la Generalitat, perdent el seu lideratge com a cap de l’oposició al Parlament de Catalunya o amb condicions que vagin contra el dret inalienable -i urgent en la seva aplicació- dels catalans i Catalunya ha esdevenir plenament independents.

Si Junqueras no escolta els poders fàctics catalans espanyolistes ni altres veus que des d’Europa i del món malden per parar els peus de nou a Catalunya en el seu camí del Ple alliberament…

Si Junqueras fa tot això amb dignitat i fermesa en favor de Catalunya, Junqueras esdevindrà el nou Capdavanter de Catalunya, líder indiscutible de la nostra Independència.

Només desitjo que molt aviat puguem tancar amb èxit aquest procés d’emancipació i alliberament.

Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’Units per Declarar la Independència Catalana “UDIC”. També membre de l’ANC.