Quan a Catalunya s`acaba l`estiu, aqui comencen les pluges. Després d`una temporada seca, que cada vegada s`allarga més, la tornada de les pluges ens recorda que encarà no està tot perdut. Les branques de l`arbre de davant de casa, que mal havien rebrotat, ara creixen amb una força impressionant.

"Amén, Axé, Awere, Salut, A.leluiä". Amb aquesta salutació plural i ecumènica, que Casaldàliga ha escampat i popularitzat, es recullen les tradicions jueves, africanes, indígenes, modernes i cristianes. Avui deixeu que, amb unes setmanes de retard, comenti la Romaria dels Màrtirs, feta el 16 i 17 de Juliol, al bisbat de São Félix do Araguáia, i tradueixi algunes de les paraules de Pere Casaldàliga que van tenir un ressó de comiat i de testament de tota una vida. Anant a la Romaria ja d`entrada havia renunciat a una trobada personal amb Pere Casaldàliga, que aquests dies pateix un veritable setge d`amics i coneguts per saludar-lo, parlar-li i fotografiar-lo. Així disculpeu que hagi robat algunes fotografies.

Diumenge que ve farem la nostra Romaria, la novena de Rondônia.
Romaria de la Terra i de les Aigües al poble de Iata.
Ens trobarem de tots cantons de Rondônia, després de una nit o més hores als autobusos, i de bon matí cantarem i caminarem plegats fins el Riu Mamoré.
Les mateixes aigües que més avall volen barrar amb un nou pantá, inundant aquest poble.  
Hi seran representants indígenes de les aldees del Lages, del Ribeirão, del Pacáas Novas, que fins als anys 60 van lluitar aferrissadament per no deixar entrar la cobdícia dels blancs al seu territori. 
Hi seran respresentants del Madeira, riu avall, afectats per la construcció de Jirau i Santo Antônio.
Hi seran alguns representants quilomboles de la llunyana Vall del Guaporé. Hi seran centenars de les comunitats de Porto Velho, de les comunitats de base d' Ariquemes, Machadinho, Buritis, Jarú, Ouro Preto, Ji Paraná.
Ens acollirà el bisbe de Guajarà Mirim, Dom Geraldo, que fa més de trenta anys està al davant de la nostra església, amb el nou bisbe que l' ha de succeir.
Hi serà Dom Moacyr, de Porto velho, i Dom Bruno, que vindrà de Ji Paraná, amb Dom Antônio, jubilat, però que continua donant-nos alè i empenta.
Diumenge que ve serem a Iata, caminant fins a les vores de les aigües del Mamoré.

Desmentint les informacions habituals, la major part de la terra de l`estat de Rondônia, un dels més desforestats de tota l`Amazônia, estan en mans de grans proprietaris, i no de petits agricultors. Es tracta 27,5 milions d`hectàrees de terra, les tres quartes parts de les terres agrícoles de Rondônia, que estan en mans de tan sols uns 300 proprietaris, en hisendes de més de 900 hectàreees de terres I d`aquestes, ni tan sols  684.459 Hectàrees poden ser considerades productives, segons normes brasileres antiquades de fa trenta anys. La major part de la destrucció de la selva no ha servit, aleshores, per produir més aliments. Tan sols per apoderar-se de les terres públiques de la regió. Les dades provenen del cadastre de 2010 de l`INCRA (institut oficial de terres).

Ni el 10% dels homicídis del camp registrats des del 1985 han estat jutjats, segons dades de la Comissió Pastoral de la Terra (CPT). La justícia considera que la culpa és de les bretxes de la legislació que regeix els processos. 'Tinc por de represàlies"diu el familar d'una de les víctimes a l`estat del Parà. No li falten motius: De 1.186 casos d`homicidis comptats per la CPT, amb 1.580 vítimes, tan sols es compten 94 condemnes en primera instància, amb 21 acusats d`haver encarregat les morts i 73 acusats d`haver-les executat. La majoria de les morts (408) al camp brasiler són dàquesta regió, i de la resta de l`Amazònia.

Una pancarta demana justícia a Nova Ipixuna, on foram assassinats recentment una parella de defensors de la selva. 'Majestat" es refereix a l'arbre de la castanya del Brasil, que té més de 30 metros de altura. (Foto: Globo/Glauco Araújo) 

La notícia és del dia 6 de juny de 2011, però ha passat ben amagada als mitjans de comunicació brasilers: Un autobús d`alumnes indígenes que tornaven de l`escola va ser apedregat i incendiat a l'àrea indígena Cachoerinha, a Miranda, estat de Mato Grosso del Sud. El conductor i três joves estan internats, alguns amb cremades gravíssimes. El motiu de fons, un conflicte per les reivindicacions del territoriindígena terena, envaït fa anys per poderosos terratinents, com l`exgovernador  Pedro Pedrossian.

Aqui la traducció que he fet al catalá (i a sota l'original portugués) d' aquesta carta del cacic Mutua, un cap indígena xavante del Riu Xingú, en plena Amazônia, comparable al clàssic ecològic de la carta de 1855, del cacic Seattle, de la tribu Suquamish, al president dels Estats Units. Plena de lirisme i de poesia, Mutua manifesta des de la sensibilitat i espiritualitat indígena la revolta i la tristesa dels pobles indígenas del Riu Xingú per l' inici de la construcció de la gran hidreléctrica de Belo Monte.

L'endemà mateix que el govern de Dilma perdés al congrés de diputats brasiler la votació del nou codi forestal, aprovant l' amnistia dels destructors de la selva, un matrimoni sindicalista, que vivia en una reserva sostenible i s'esforçava per viure respectant la selva, han estat brutalment assassinats a l'estat amazònic del Pará. L' assassinat de Zé Claudio (José Claudio Ribeiro da Silva) i la seva dona Maria do Espírito Santo da Silva va ser ahir al matí, 24 de maig de 2011, a 50 km de Nova Ipixuna, a la comunitat de Maçaranduba, no gaire lluny de la ciutat de Marabá. Anaven en una moto cap a la ciutat quan un grup els va esperar en una emboscada en un pont malmés. Zé Claudio va baixar per veure el pont, quan els van disparar. A ell li van arrencar una orella, senyal que era una mort encarregada.