La mort del Paraíba (4): Quasi maten la seva dona….
La divisió s’accentua. Dividits, si ja ho estaven, encara va empitjorar. Mentrestant es confirma l’ ordre d’ expulsió de les famílies de la “Fazenda Riacho Doce”. Uns són partidaris de resistir fins a l’ últim moment. Els altres estan disposats a complir l’ ordre judicial pacificament.
 |
| Gercino Filho, Defensor Agrari Nacional brasiler, a Porto Velho. Foto cpt ro |
Un dia després de la reunió amb el grup, hi va haver la reunió del comitè de conflictes agraris a la seu del govern de Rondônia, on la CPT va denunciar la impunitat de les morts i de la violència agrària contra els camperols i líders de la pagesia, que ja comptava amb cinc morts ten sols en cinc mesos.
L’endemà mateix, dia 04 d’agost de 2012, la dona del Paraíba, Teolides Viana dos Santos, sofria un brutal atac amb tres cops de falç que li van obrir el cap i no la va matar per miracle. Internada, alguns dies després escapava de perill de morir, però encara avui dia amb prou feines es recupera, necessitant una delicada operació. Teolides va ser atacada després que sortís cap a casa d’una seva germana cega, la casa de la qual havia estat envaïda per un grup de desconeguts. L’ agressor, era conegut per “marimondo” i feia poc temps que havia arribat a Seringueiras.
Dispersió de les famílies. Com que el Paraíba havia fugit, i tan sols tornava de tant en tant, mig d’ amagat, la seva família s’havia convertir en l’objectiu dels agressors. Després de malferida, Teolides, que també era una de les principals líders de l’ocupació, mai més va poder tornar a Seringueiras, i tots els seus fills i parents, que eren una bona colla, es van veure obligats a marxar de Seringueiras, abandonant les cases, la terra, i bona part del que tenien.
Aquesta agressió va acabar d ‘aterroritzar totes les altres famílies properes al lideratge del Paraíba, que estaven dispostes a una negociació pacífica del conflicte. Veient la impossibilitat de resistir pacíficament aquest grup disposat a tot, la resta de famílies que no acceptava els nous líders, van haver de fugir de l’ ocupació.
La Pastoral de la Terra va escriure una carta oberta al governador de Rondônia demanant una intervenció davant l’ escalada de la violència agrària a la regió, amb tres fotografies de les terribles ferides sofertes per la senyora Teolides, que ens van demanar de publicar. En la nostra carta vam afegir: “Tan sols amb la presó dels criminals i pistolers que estant agredint els acampats de Seringueiras serà possible pensar en una solució pacífica al conflicte”.
Com a resultat es va aconseguir la primera petició d’ordre i captura contra l’ agressor, el “Marimondo”. I l’ empresonament del pistoler més conegut, el “Tim”, (Martimar Pereira Miranda), que era un dels que el Paraíba havia denunciat per amenaces, i el principal sospitós de la mort de Zé Albino, l’agricultor que havia mort per engany. El Tim va ser pres inicialment a São Miguel do Guaporé per anar armat (diuen que aquell dia ja tornava a estar darrera del Paraíba, que havia visitat el campament).
Més tard es va aconseguir la seva acusació formal i ordre d’empresonament per la mort a la parada d’autobusos de Seringueiras. Actualment encara no s’ha identificat el conductor de la moto, que havia participat de l’ assassinat. Les primeres actuacions efectives de la policia contra la violència.
Però no va acabar evitant l’ assassinat del principal líder perseguit: El Paraíba.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!