última ronda

NOSALTRES I TU

Blanca Llum Vidal

Editorial Lleonard Muntaner

Palma,2011

No hi ha cap salt, no hi ha deliri, no hi ha cap ordre. D’aquesta manera ens avança Blanca Llum Vidal la lectura del seu llibre. És un fragment de la peça introductòria que ha escrit l’autora per introduir els poemes i que du el títol de Pel nas, que és una altra pista per encarar-nos a la seva poètica i travessar els poemes per mitjà de la no mesura, la no categorització de l’ensum, acció d’ensumar natura i circumstància. Nosaltres i tu és el seu segon poemari i demostra com la seva escriptura poètica no és només la transcripció al paper dels poemes que recita arreu. No hi trobem cap mancança ni pèrdua respecte la locució oral i intensa que fa dels seus poemes en els recitals poètics. Cal dir també que sí que hi ha un salt qualitatiu a l’hora de poder-los llegir i entretenir-s’hi com a lector una bona estona. Cal afegir també que sí que hi ha deliri en el sentit creador i original del do de la llengua que es manifesta en cada gir lingüístic i en cada paraula que beu de la tradició poètica catalana i de la llengua que es parla, des de Les Illes fins al Berguedà, i amb algunes aclucades d’ull a trets lingüístics del català que s’usa a Barcelona. I, finalment, sí que hi ha ordre en l’estructura del vers, en la composició estròfica regida per una mètrica ben interioritzada.

Amb Nosaltres i tu Vidal ha sabut confegir un poemari que integra el bo i millor de la nostra tradició poètica pretèrita –Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Joan Maragall- amb el bo i millor de la nostra tradició poètica contemporània –J.V.Foix, Joan Vinyoli, Joan Brossa, Enric Casasses- incorporant motius i trets de llenguatge, també quant a la concepció poètica interna dels poemes, que amb encert actualitza en un context muntanyós i també urbà. És a dir, els poemes transiten en un entorn en el qual l’experiència poètica i vital tant es pot inscriure pels camins de la natura com en un mercat d’una ciutat amb poca natura inserida a l’asfalt, com ara Barcelona. En un dels poemes, Barricada, la poeta assaja la construcció d’una muralla de pollancs i roses bordes que envoltin el mercat del Ninot per tal que l’antigor del mercat no sucumbeixi a les reformes postmodernes i urbanístiques –¿el vici d’edificar centres comercials?- o bé perquè el mercat no deixi de ser el que és i era -un mercat, és clar!- Al llarg del poemari hi detectem la tria de referents de la poeta a l’hora de construir els poemes. Hi sabem veure com l’assumpció d’aquestes referències poètiques li permeten construir un seguit de poemes que van més enllà d’allò après, i ens esclaten davant amb una dicció punyent i concreta, tant desvestida de mimesi com vestida de modernitat original. I el secret rau en les paraules. Un poema es fa amb paraules i de qui escriu depèn que aquestes paraules triades permetin evitar la superficialitat i la manca de missatge.

                                            Ricard Mirabete

Enllaç:  http://benzina.comunicacio21.cat/2011/09/27/nosaltres-i-tu/