última ronda

Lluny i a prop són maneres
d’entendre una cosa que no es pot entendre.
Els peus encara humits de l’estimada
constel·lats de pedretes fines indolentment enganxades.
I el mar a davant;
tot és encara per començar,
tot és nou, i molts ja no hi són,
i penso que aquesta
pedra que llenço a l’aigua
mai més no tornarà a la riba.
Una pedra contra tot l’univers,
una entre tantes,
la meva pedra.

      XEVI PUJOL (Mar cendrosa. Ed. Fonoll, 2009)