Coca de recapte
El bloc de Ramon Farré Roure
El president de PSC, i alcalde de Lleida, albira que després del 27S caldrà gestionar la frustració i que cal tornar al sentit comú. Molt socialista, en definitiva. O poc, segons es miri.
El PSC-PSOE, encara que ho hauria d’escriure a l’inrevés, ha fiat tota la seva estratègia al fracàs del sobiranisme, el nacionalisme català o l’independentisme, com li vulguin dir. És la tesi Pere Navarro, continuada per Iceta, quan no elaborada per aquest.
La tesi és Catalunya no se’n surt de proclamar la independència, es genera frustració i llavors el PSC reneix de les cendres per proclamar “veniu a mi els frustrats, que us duré pel camí del federalisme simètric, que l’asimètric ja no està de moda” i ocupa altre cop el centre del tauler polític.
El sentit comú que es dibuixa és l’aplanament, l’anar fent, el demanar almoina, la puta i la Ramoneta, que han canviat de pis, el confiar amb un Estat benèvol que busca afeblir allò que són els signes d’identitat d’una nació per acabar desnacionalitzant-la.
El PSC com a contenidor de la derrota, sense ni una punta d’il·lusió, sense haver contribuït en res (o ben poc) al moviment més il·lusionant del catalanisme polític de l’època moderna. Altrament dit, el PSC abandonant el PSC històric.
El PSC que opta per no contribuir a fer avançar el país pretén que els ciutadans li facin confiança després del dia després.
Per mi és una posició molt socialista del socialisme desencantat que ha perdut gas i poc socialista del socialisme engrescador que durant molts anys ha tingut la justícia i el progrés com a banderes.
En definitiva, un socialisme de litines, descafeïnat, esmaperdut. Em sap greu. Socialisme era lluita. Qui lluita, comença a guanyar, malgrat sap que pot perdre. Qui s’aplana, comença a perdre i perd.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!