“Conversación de sombras”, de Max (La Cúpula)

Sabeu, res m’agradaria més que sumar-me al cor de lloançes de l’estil “la nova genialitat de Max” que he llegit, però trobe que no us faria cap favor, ni al propi autor tampoc. També m’agradaria jutjar aquesta obra per allò que és i no per allò que jo voldria que fos. És el que tinc per costum fer i és allò just.

Però ara no puc evitar ser visceral i injust. Max és un autor que significa massa per mi, per la meva evolució com a lector de còmics, i no puc evitar esperar grans coses d’ell. I més quan l’obra es presenta amb una edició de luxe. En canvi, el que hi trobe és una obra conceptual que és només còmic en part i que, si bé no dubte que funciona perfectament en els seus propis termes, no passa de ser una lectura entretinguda però anecdòtica i, el que és pitjor, inofensiva. I això que el tema hauria donat per un còmic de gran alçada!

Però en comptes d’això, ens trobem de nou amb el refinament minimalista i de postres una mena de conte. Llavors, què voleu? No és ben bé allò que a molts ens agradaria veure-li fer a Max, d’això estic ben segur. Potser “Conversación de sombras” és recomanable però trobe que als lectors habituals de novel·la gràfica no els acabarà de fer el pes. Si més no, aquest ha estat el meu cas. Una llàstima!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *