BIOGRAFIA DE TOMÀS ROIG I LLOP

Nascut a Barcelona l’any 1902, Tomàs Roig i Llop va ser
escriptor, advocat, poeta i polític barceloní, i pare de l’escriptora
Montserrat Roig. Es va llicenciar en dret i va exercir de perit cal·ligràfic.

Entre el 1933 i el 1935 va ser director de la revista
“Catalunya Ràdio”, portaveu de “Ràdio Associació de Catalunya”. De jove
s’inicià en un tipus de narrativa psicològica i dramàtica, amb pinzellades
postmodernistes, molt influenciat per Víctor Català. La seva obra, però, es
troba entre dues tendències literàries ben diferenciades, el Modernisme i el
Noucentisme.

Després de la Guerra Civil espanyola, en temps de la
postguerra, va treballar a “Radio España de Barcelona” i a “Radio Nacional de
España”.

De la seva obra destaquen títols com Facècies de
1924, El botxí de 1925, La noia de bronze, la seva primera obra
de gran difusió, editada l’any 1927 i reeditada el 1974, Marta, la Fatídica
de 1932, Siluetes epigramàtiques de 1933, Lena i el seu destí de
1934, El Paradís Perdut de 1935, Ronda d’històries de 1935, Pels
camins de la llum
de 1938, Ventall de contes de 1939 i La
represàlia
de 1968.

També va escriure els retrats literaris, molt breus, Siluetes
epigramàtiques
, en tres volums editats els anys 1933, 1952 i 1971, i Petits
poemes de la llar
de 1947).

L’any 1952 va publicar Camins de Roma, camins
d’eterna llum
, premi Joaquim Ruyra i, l’any 1953, amb el pseudònim Miquel
de Girona, va escriure la biografia Josep Maria Folch i Torres.

L’any 1956 va editar Girona, arca de somnis i,
l’any 1959, Prudenci Bertrana: l’home i l’escriptor, que havia guanyat
als Jocs Florals de Girona de l’any 1957.

També va estrenar obres teatrals com El tarlà i el
goig de viure
i, el 1975 i el 1978 va publicar els dos volums de les seves
memòries amb el títol Del meu viatge per la vida: Memòries i que abasten
des de 1902 al 1931 i del 1932 al 1939. Poc abans de morir dictava el que havia
de ser el tercer volum, que es va publicar després del seu traspàs, i on
reflecteix les seves vivències des de 1939 fins als seus darrers dies.

El 1985 va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi de
la Generalitat de Catalunya.

Va morir a Barcelona l’any 1987.

 

Biografia extreta de la pàgina ( 6 de setembre de 2010):http://ciutat.wordpress.com/


 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*