SAVIESA DE GOS

Entre les moltes maneres de llegir i analitzar “Alícia al país de les meravelles”, n’hi ha una de ben senzilla i divertida. Extraient les preguntes que es va fent l’Alícia, podem recordar que moltes d’elles o potser totes, en algun moment o altre tot infant, inclosos nosaltres, s’ha fet:

“De què serveix un llibre si no té il·lustracions ni diàlegs?….En quina latitud o longitud em trobo? No tenia ni idea del què significaven aquestes paraules però li sonaven molt boniques i nobles…. Donava molt bons consells (encara que poques vegades els posés en pràctica)….És inútil pretendre ser dues persones si només havia quedat per comptar una persona sencera.”

“Si no sóc la mateixa, qui dimonis sóc?….Sóc més gran que tu, per tant, tinc raó….La millor manera d’explicar una cosa és practicar-la…Mengi el que mengi o begui el que begui, esdevé quelcom interessant….Quan llegia contes de fades, pensava que aitals coses no passaven mai….Mai seré més gran del que sóc ara? Seria un alleujament però aleshores sempre tindria que estudiar!”

“Sé qui era quan aquest matí em vaig llevar, però he hagut de canviar alguns cops des d’aleshores….És indigne caminar cap per avall, faig de la meva carència el que vull….Mai l’havien contradit tant i això li feia perdre la paciència….Sóc una nena…mai estic segura del que seré un minut després…”

“Trucar a la porta tindria algun sentit si la porta estigués entre tu i jo. Entraràs realment? Fes el que et doni la gana…..Hi ha moltes coses que tu no saps…Si cadascú s’ocupés dels seus assumptes el món giraria molt més ràpid. La qual cosa seria un avantatge….Va pensar en altres nens que, com a porcs, no estarien gens malament, en cas de donar amb el mètode exacte per a la seva transformació….Depèn del punt on vulguis anar no importa quin camí segueixis sempre que arribi a algun lloc….Aquí estem tots bojos. Tu estàs boja o no hauries vingut ací.”

“Hauries de dir què penses. Almenys jo penso el que dic que és el mateix. – De cap manera, veig el que menjo no és el mateix que menjo el que veig…..Si coneguessis el Temps no parlaries d’emprar-lo o perdre’l. El Temps no suporta que el marquin o el classifiquin. Si tinguessis amb ell bons tractes, faria quasi tot el que tu volguessis amb el rellotge…..Has vist algun cop dibuixar una magnitud? Ara que m’ho preguntes no penso…-Doncs si no penses, no parlis.”

“De què serveix una desfilada si tot el món estar de boca terrosa i no por veure res?…Tot ser en possessió d’un cap podia ser decapitat….Potser és el pebre el que torna a les persones tan acalorades i el vinagre tan aspres….No hi ha cosa sense adagi, només és precís trobar-lo….Procura ser el que voldries ser….Tinc dret a pensar…..Comença pel principi i segueix fins al final, aleshores t’atures….A qui se li ocórrer dictar primer la sentència?”

“La noia quasi es creia ser al País de les Meravelles, encara que sabés que, només obrir de nou els ulls, tot recobraria la seva insípida realitat….Finalment, imaginà a aquella mateixa germaneta en un futur, convertida en dona: conservaria el cor de la infantesa….i compartiria les penes i els jocs dels petits, al recordar la seva pròpia infantesa.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!