L’allargament del transvasament de l’Ebre fins a Barcelona és una decisió transcendental pel que fa a la política de gestió dels recursos hídrics, però té implicacions d’ordre polític, econòmic i social igualment rellevants.
Precisament, per raó d’aquesta transcendència, fa dies que estic a l’espera d’un posicionament del president d’Esquerra i vicepresident del Govern, del secretari general del partit i del comitè executiu sobre quins criteris i quina actitud els han portat a acceptar l’acord entre el govern espanyol i el de la Generalitat sobre la portada d’aigua de l’Ebre a Barcelona. Una decisió de tanta transcendència política requereix un debat, una decisió col·legiada i una explicació pública que no s’ha produït en els termes que son exigibles en un partit com ERC que ha fet bandera durant anys de l’oposició al PHN.
L’Esquerra ha acumulat en aquesta qüestió un capital polític que no es pot dilapidar impunement perquè ens hi juguem la credibilitat com a partit. No n’hi ha prou amb declaracions de circumstàncies fetes per les portaves del partit, que com les d’Anna Simó, pretenent fer creure que es pot treure un tros de tuberia així com així. Tampoc valen com a posicionament oficial de la direcció nacional les manifestacions de la federació d’ERC de les Terres de l’Ebre. Els màxims dirigents del partit tenen l’obligació de donar una explicació política pública sobre la seva actuació al si del Govern de la Generalitat i perquè han acceptat les condicions en que es produirà l’allargament del transvasament de l’Ebre a Barcelona.
Els fets demostren que govern espanyol ha imposat les condicions d’aquest transvasament en uns termes que venen a donar la raó a la consigna demagògica del PP “agua para todos”. El Govern de la Generalitat ha fet deixadesa de les seves competències permetent que el finançament d’aquesta obra es dedueixi dels recursos que suposadament han d’obtenir-se del nou estatut. La cohesió social i territorial de Catalunya queda condicionada per aquesta decisió que fa encara més difícil un reequilibri interior i un model de creixement sostenible. La política de fets consumats, pròpia de la situació de dominació política que pateix la nostra terra, s’ha imposat novament en la qüestió de l’aigua de l’Ebre, aquesta vegada amb el silenci de la direcció d’ERC.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jaume,
ho sento però ERC ja no té credibilitat. Ja l’ha dilapidat, com en moltes altres coses: Bracons, 4rt cinturó, MAT i, ara trasvasament de l’Ebre. Per no parlar del vot a la “ley de dependencia”. Tot el que havieu combatut des de l’oposició, es farà estant al govern, tot!
I el trasvasament de l’Ebre és una obra que costa 180 milions d’euros. 180 milions d’euros! I preteneu que algú cregui que això és temporal? Però és, si fos temporal, encara seria pitjor, perque significaria que la poca visió del govern fa necessari avocar 180 milions d’euros per sol.lucionar un problema puntual que un govern que governa de fa més de quatre anys no ha sabut preveure!
Això no és un govern, és un desgovern i un desastre! El pas dels independentistes pel govern havia de ser una demostració de les seves capacitat de govern i de gestió i ha resultat ser una demostració de la hipocresia i de que, quina decepció, sou iguals que tots els altres: uns mentiders.
El tripartit impedeix la reprovació a Baltasar votada per l’oposició
Què ha votat en Bertran?
Totalment d’acord Jaume. Hauríeu de cridar més. ERC està a punt de dilapidar el seu capital polític. L’actitud cagadubtes de la direcció, ens apareix als ciutadans com apoltronada, temerosa de perdre la poltrona, i distant. És un drama.
Hola Jaume,
Una vegada mes ERC ha decebut amb el seu silenci i acceptació del transvasament com a bona crossa socialista en que s’ha convertit.
Si els sectors renovadors no guanyen al juny, la fugida de votants pot ser espectacular.
Albert
T’envio un comentari al meu bloc que tant s’aplica a ICV com a ERC. Francesc Baltassar i la mala solució al problema.
(Maragall dimissió) ERC ha de complir el Compromís de l´Ebre i no menystenir el territori, com ens passa al Berguedà
Amb un tema tant sensible com l´aigua,cal recordar el que diu el compromís per l´Ebre, signat en el seu dia per ERC i que ara se´ndesmarquen els monàrquics(Chacón visualitza l´espanyolisme del “Talante ZP” amb el que qualsevol espanyol més frueixen, fent que una catalana defensi les essències patries imperials i la monarquia que foulegitimida el 1969 per Franco,dient “viva España y viva el Rey”, molt aclaridor pels 1.688.532 fins ara votants del PSC, que li va atorgar 25 diputats, encapçalats per Carme Chacón, quan abans callava de la bombolla immobiliària) del PSC-PSOE i ICV-EUiA, entenent que l´error és de planificació, ja que la necesitat és de 40 hm3 d´aigua de boca, la dessaladora estarà acabada l´abril del 2009, si no plogués gens, faria falta cobrir aquest periode, solucionant-se amb el transport marítim d´aigua.
La submissió d´actual cúpula d´ERC als postulats del PSC, ordenats pel PSOE transvasista, crea un precedent greu amb un tema sensible. I a sobre pagant amb recursos de l´´ Estatut amb l´esmena adiccional tercera del deute reconegut. I ja hi haurà canonada i precedent perquè altres territoris en reclamin igualment, amb possibles usos especulatius i no de boca.
I ho dic des d´una comarca com el Berguedà, que s´ha utilitzat com a cortina amb el transvasament del Segre, que qui hi passa veu l´infim cabal, per acabar pactant la veritable prioritat,l´Ebre. De no ésser així, el subsòl de les mines del Berguedà tenen un riu subterrani que parlant amb ex-miners de carbó , quan funcionaven les mines, per no inundar-se els pous, feia falta 5 motors de 500 cavalls funcionant a tothora per drenar l´aigua i no inundar-se galeries. I l´ACA, no hi inverteix , dient que és massa mineralitzada, això si, dessaladores amb cost energètic elevat, si s´inverteix, quan el consistori que té la clau d´entrada a la mina, no ha rebut cap petició per fer exploració, havent voluntaris per fer inspecció i tot, si el que es volia era solucionar abastament d´aigua ràpid, i fer-la arribar al Llobregat a través d´embassament de la baells, que ajudaria a eliminar els municipis del Berguedà Est que fins ara, havien d´abastir-se per cubes. I es que la jugada de dur aigua pel Túnel del Cadí, és una escenificació de xuclar el territori per dur-lo a la metropoli, i no utilitzant aquest túnel de servei, per exemple, per enllaçar ferroviàriament Puigcerdà amb Manresa i tenir una alternativa al transport col.lectiu, retornant el tren al Berguedà, de les poques comarques que no en té.
El territori se´l tracta com espai de pas per servir a la metropoli i els que hi viuen i tenen poder social i econòmic i demogràfic per demanar-ho. I una comarca com el Berguedà amb 38.000 habitants, amb 10 pobles sense transport públic se´ls en refot. I això tard o d´hora es paga socialment i per descomptat electoralment. I sinó com és que l anunciat poligon comarcal d´Olvan faci 4 anys parat en tràmits, mentre d´altres de comarques veïnes s´agilitzen en qüestió de mesos?
Tant al Berguedà, com a l´Ebre, de no rectificar passaran factura interna i externa, amb la sensació creixent entre la gent del territori.
I en quan a ERC i per descomptat la militància , pel capteniment d´actual direcció d´un nucli dur aliè al territori, i subordinada a immediatesa metropolitana, sense pensar en conseqüències amb mig i llarg termini socials i electorals, desoint el clamor dels alcaldes del territori d´Esquerra que ens recorden el seu posicionament , o consultant els blocaires d´Esquerra Republicana de les comarques ebrenques enllaçats a Xarxa Republicana, només queda que el territori es vagi solidaritzant des de la distància, i que els blocaires en fem difusió i provocar un gir en aquest i d´altres temes claus pel país amb l´elecció de nous dirigents i futura direcció. Hi podem trobar en els blocs ebrencs, aquest manifest d´alcaldes de l´Ebre d´Esquerra Republicana:
manifest presentat pels alcaldes ebrencs
ALCALDES AMB EL COMPROMÍS PER L’EBRE
MANIFEST
Els alcaldes i alcaldesses d’Esquerra, davant l’amenaça que suposa fer un
transvasament del Segre, propi de la vella cultura de l’aigua, i que afectaria
greument tant la qualitat com la quantitat de les aigües necessàries per
mantenir el bon estat del tram final del riu i el Delta, els alcaldes d’Esquerra,
coherents amb la nostra actuació i la del nostre partit, i per responsabilitat
davant els nostres ciutadans, volem manifestar que:
• Ens mantindrem fidels a la defensa del riu i als principis de la nova
cultura de l’aigua, motiu pel qual ens oposem a qualsevol transvasament
i interconnexió de xarxes.
• Ens reafirmem en la signatura del Compromís per l’Ebre i donem suport
a la Plataforma per la Defensa de l’Ebre en la seva lluita per aturar els
transvasaments.
• Demanem que el Govern de la Generalitat impulsi un Pacte Nacional de
l’Aigua amb totes les institucions i els agents socials fonamentat en els
principis de la nova cultura de l’aigua. Així mateix, demanem l’impuls
decidit de mesures urgents fonamentades en l’eficiència i la reutilizació
dels recursos hídrics.
• Demanem la dimissió del Conseller de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat de Catalunya per la manca de planificació i per l’ocultació
d’informació i transparència, com també per la manca de diàleg i
consens amb el territori ebrenc.
• Recordem que les Terres de l’Ebre han estat i són solidàries amb la
resta del país, tal com demostra l’aportació de recursos hídrics
i energètics, per la qual cosa rebutgem qualsevol política o actuació que
intenti o provoqui l’enfrontament entre territoris.
I perquè així consti, signem aquest manifest a les Terres de l’Ebre, el dia 7
d’abril de 2008
Gervasi Aspa, alcalde de Deltebre; Paco Gas, alcalde de Roquetes; Jordi Monclús, alcalde de Benifallet; Dani Andreu, alcalde de l’Aldea; Alfons Montserrat, alcalde d’Alcanar; Lluís Fernàndez, alcalde de Freginals; Lluís Millan, alcalde d’Ulldecona; Fidel Ciurana, alcalde de Benissanet; Pere Muñoz, alcalde de Flix; Toni Borrell, alcalde de Miravet; Joan Josep Duran, alcalde de Móra d’Ebre; Bernat Pellisa, alcalde de Rasquera; Sebastià Frixach, alcalde de Corbera d’Ebre; Carme Pelejà, alcaldessa de la Fatarella; Ferran Cid, proper alcalde del Perelló; Lino Bertran, proper alcalde de Xerta; Ester Martí, propera alcaldessa de la Galera; Francesc Fidel, proper alcalde de Bot.
http://www.llibertats.cat