Jaume Renyer

Comparteixo el contingut de l’article que publica avui a Nació Digital el secretari general de Solidaritat Catalana per la Independència Uriel Bertran:

“El canvi que ha suposat el “nou” 9-N respecte al 9-N promès, de poder exercir el dret de decidir a només poder exercir el dret a participar, no ha significat, ni ha de significar de cap manera, la renúncia per part del poble a exercir, sense eufemismes, el dret a l’autodeterminació el més aviat possible.

Tant és així, que una vegada constatada l’actitud de l’Estat espanyol i constatada la manca de valentia per desobeir el TC i el tacticisme partidista dels qui han fet descarrilar la possibilitat d’una consulta oficial vàlida a nivell internacional, ha emergit de nou la via d’una Declaració Unilateral d’Independència (DUI) per part del Parlament. Un projecte que Solidaritat i Reagrupament ja vam defensar en les eleccions de 2010 i que va assolir un considerable suport electoral.

Ara la DUI es planteja, no com una més d’entre les opcions possibles, sinó com l’única veritablement eficaç davant un Estat espanyol autoritari i que, precisament a causa d’aquest autoritarisme, se li han independitzat desenes de nacions proclamant unilateralment la independència. La DUI, a més, no exclou el referèndum d’autodeterminació, ans el contrari, amb posterioritat a una declaració d’independència el poble l´ha de poder ratificar via referèndum.

La DUI pot arribar perquè el Parlament actual la proclami o a través d’unes properes eleccions catalanes i d’un nou Parlament. Ambdós escenaris són viables, però no sembla que CiU i ERC estiguin disposats a presentar-la en la present legislatura (només Solidaritat, el 2011, ha presentat una DUI al Parlament en 34 anys), així que, probablement, durant la propera campanya electoral la DUI apareixerà, veurem si com a compromís ferm o com a nou esquer electoral.

Parlo de la DUI com a esquer electoral, perquè segons com es plantegi per part d’alguns no serà més que això i els protagonistes ho saben. Però la ciutadania també detecta cada vegada més aquesta “tradicional” forma de fer política i ho podem evitar. Com? Des de Solidaritat apostem per l’únic camí que pot portar a l’aprovació d’una DUI a curt termini, la que es proclami a través d’una llista unitària de país, de societat civil i de partits, el mateix que defensa l’ANC i que va aprovar en l’assemblea de Tarragona.

Pensem en l’alternativa, la no llista unitària portarà a la competència entre partits, a guanyadors i perdedors i a, previsiblement, no sumar els 68 diputats necessaris i, segur, a no superar el 50% dels vots (xifra imprescindible si les eleccions volen ser interpretades com un referèndum). Després d’un enfrontament, qui perdi continuarà volent fer la traveta a qui guanyi. Si ja passa ara, imaginem l’escenari post electoral, amb renúncies als lideratges incloses per part dels perdedors. I la majoria alternativa a l’actual, –amb ERC, ICV, Podemos i la CUP-, està més lluny que CDC de poder proclamar una DUI (aquesta majoria també té els seus Duran i Lleida federalistes per entendre’ns). Qui no plantegi la DUI en termes unitaris, o no la vol o la vol només com a esquer electoral per després poder excusar-se en “com que no hem tingut prou suport algú ha de governar”.

A tot això, com hem d’entendre i situar en aquest context el proper nou de novembre? Des de la perspectiva de quin ha de ser el resultat que faciliti aquesta estratègia unitària cap a la DUI. I el resultat ha de ser el d’una participació el més alta possible, malgrat les mancances del procés. Ara ja està convocat i es demana sobre la independència i, per tant, serà interpretat en aquest relat. Toca optimitzar l’actual escenari. Una baixa participació crearà abans d’hora vencedors i perdedors (i Espanya els inflamarà per a enfrontar-los), i farà créixer –encara més- la desconfiança entre els partits del Parlament, i entre la ciutadania respecte a la nostra capacitat de resistència per poder sostenir el procés cap a la independència.

Per això el 9-N hi participaré, i si cal denunciaré qui vulgui utilitzar en benefici d’un projecte que no sigui el de la independència la participació de la gent, com denuncio els qui voldran utilitzar la no participació per deslegitimar el moviment independentista. No ho faré per cap polític ni partit, ho faré perquè som un poble que lluita, treballador i tenaç que es mereix assolir ara la independència, i res ha de ser utilitzat per dificultar aquest objectiu.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!