La reacció espanyola, una resposta a la defensiva i potencialment molt agressiva, a la iniciativa política menada ahir pel president de la Generalitat tot signant el decret de convocatòria de la consulta prevista pel 9-N vinent s’ha començat a concretar avui amb una reunió extraordinària del Consejo de Estado per tal de dictaminar la procedència jurídica dels acords que demà adoptarà el Consejo de Ministros.
Està per veure si el govern espanyol es limitarà a presentar recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, amb els efectes suspensius de la llei catalana de consultes i de retruc el Decret 129/2014 que l’aplica, o hi afegirà alguna mesura repressiva suplementària via Decreto-Ley, especificament adreçada a impedir de totes totes la celebració de la consulta.
En tot cas, a partir de demà també haurem de veure la rèplica, jurídica i política, que deuen tenir prevista el Govern de la Generalitat i els partits polítics que li donen suport davant d’aqueixa crònica anunciada del conflicte entre el dret d’autodeterminació del poble català i l’ordre espanyol dominant. El gest d’ahir, la signatura del Decret 129/2014, no solament simbòlic sinó jurídicament i políticament vinculant de les institucions catalanes envers la ciutadania que li dóna suport, s’ha de mantenir de forma coherent, tenint en compte que a partir de l’entrada en vigor de les mesures prohibitives del govern espanyol els passos a seguir ja comportaran responsabilitats personals per governants i funcionaris.
Post Scriptum, 29 de setembre del 2017.
El 9-N va ésser inicialment tolerat, retroactivament penalitzat, l’1 d’octubre està essent reprimit per tots els mitjans (mediàtics, judicials i policials) a l’espera, si cal, del recurs últim a la força armada si el referèndum és un èxit o si, tot i frustrat, el Parlament de Catalunya aprova la declaració unilateral d’independència. La reacció espanyola està demostrant que els valors democràtics constitucionals són una ficció que cedeix sense resistència significativa del PSOE i Podemos davant del ressorgiment de la mentalitat i les formes d’actuació pròpies del franquisme, com molt assenyala avui Joan Baptista Culla al seu article “Rojos separatistes” al diari El País. Cap proposta honesta per negociar una sortida pactada a l’atzucac actual, només la continuïtat de la dominació política i l’espoli econòmic que fa tres-cents anys que dura que els integristes espanyols imaginen perpètua.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!