En primer lloc, cal tenir present que la banalització del nazisme és una conducta impune a l’Estat espanyol, a diferència d’altres estats europeus on aqueixos fets son constitutius de delicte. La sentència recaiguda en el cas dels neonazis de la llibreria Kalki, en són un exemple recent, dissortadament no pas l’únic. La reforma del franquisme per tal de transmutar-lo en monarquia parlamentària no va ser pas un punt i final amb el totalitarisme espanyol, ni amb els en foren aliats: el nazisme alemany i el feixisme italià. D’aquí deriva la tolerància amb l’apologia d’aqueixos moviments i la impunitat amb la que s’hi fa referència per tal de demonitzar, precisament, les víctimes d’aqueixos règims.
En segon lloc, les paraules d’ahir de Rosa Díez comparant EH Bildu amb el Partit Nacional Socialista Alemany pel simple fet que aqueix darrer va utilitzar les eleccions democràtiques per abolir la democràcia, (com si el propòsit dels abertzales bascos fos el mateix), són una barroera manifestació d’incultura i mala fe. Però, la líder d’UPyD no és pas una excepció a l’hora de fer comparacions d’aqueix signe. Des de fa dècades el conglomerat de mitjans i opinadors coneguts genèricament com a “Brunete mediàtica” fa córrer la brama consistent a invertir els rols de dominats i dominadors presentant els primers com a botxins dels segons. La presentació de la realitat invertida és la característica definitòria dels totalitarismes del signe que siguin: religiosos, polítics o ètnics, com té el valor de denunciar Antoine Courban des del Líban estant.
En tercer lloc, concretament, les campanyes contra la normalització lingüística del català han fet ús reiterat d’aqueixa impostura presentant els ciutadans castellano-parlants en terres catalanes com víctimes de discriminació equiparant la seva presumpta situació a la que vivien els jueus a l’Alemanya nazi. Significativament un grupet d’assistents a la concentració en pro de la unitat d’Espanya a Barcelona el proppassat 12 d’aqueix mes lluïen braçalets grocs amb l’estrella de David. Aqueixa línia argumental va ser dissenyada fa gairebé vint anys pels promotors del Foro Babel i ha estat divulgada àmpliament mitjançant reportatges com el que va emetre fa uns anys Telemadrid titulat “Ciudadanos de segunda”.
En quart lloc, els integristes espanyols que reaccionen contra els nacionalismes basc i català omplint-se la boca contínuament de referències analògiques al nazisme evidencien una conducta psicològica consistent en projectar sobre els adversaris les pròpies intencions. Els hereus del franquisme -la màxima expressió històrica de l’ús de la violència per mantenir la integritat estatal espanyola- malden per crear les condicions perquè la població així adoctrinada respongui en un moment donat a un estímul que desencadeni una reacció agressiva.
Finalment, el recurs a la banalització del nazisme és utilitzat també pels antisionistes que qualifiquen de genocidi la situació del poble palestí per tal de presentar Israel com un equivalent de l’Alemanya nazi. Els militants d’Izquierda Unida del País Valencià -que avui exhibien en aqueix sentit una pancarta per rebre al seu diputat retornat per Israel arran de la provocació propagandística de l’enèsima flotilla de la llibertat rumb a Gaza- se situen al mateix nivell que Rosa Díez. El tardo-comunisme no està legitimat moralment per atorgar imputar a Israel propòsits genocides quan manté un silenci còmplice amb el veritable genocidi que està perpetrant el règim sirià contra el seu propi poble, per esmentar només un exemple actual.
Post Scriptum, 26 d’octubre del 2012.
Enllaço l’apunt “Esperando al señor Himmler” del col·lectiu Hasbarat’s que tracta de manera documentada i contundent la banalització del nazisme emprant-lo contra el poble català per part dels hereus dels qui en foren col·laboradors.
Post Scriptum, 8 de maig del 2013.
COMUNICAT PÚBLIC DE LES COMUNITATS I ENTITATS JUEVES DE CATALUNYA SOBRE LA BANALITZACIÓ DE LA SHOÀ I LA UTILITZACIÓ DELS TERMES “NAZI” I “NAZISME”.
Les comunitats i entitats jueves de Catalunya no podem callar ni passar de llarg davant de l’ús absolutament irresponsable i partidista que determinats mitjans de comunicació així com alguns polítics i líders d’opinió, estan fent aquests dies dels termes “nazi” i “nazisme”.
Lamentablement, veiem com la generalització d’aquests termes i la seva utilització pública com a insult fàcil i recurrent per desqualificar als adversaris polítics, els banalitza i buida de contingut. La discrepància política i la confrontació d’idees, fonamentals en democràcia, no poden avalar ni propiciar el menyspreu del que va significar el nazisme per Europa. Aquesta es una frontera que una societat democràtica no pot creuar, ni ara ni mai.
Apel·lem al sentit de la responsabilitat d’aquells que tenen accés a una tribuna pública i els hi demanem que reflexionin sobre el perill de trivialitzar la càrrega ideològica del nazisme i de les seves conseqüències pel poble jueu i per a tota la humanitat.
Per tot això, una vegada més, demanem que s’aprovi amb urgència una reforma del Codi Penal, congruent amb la declaració contra el racisme, la xenofòbia i l’antisemitisme de la Unió Europea, que prohibeixi enèrgica i inequívocament el negacionisme i la banalització de l’holocaust, protegint així el record i la dignitat de totes les víctimes del nazisme.
Barcelona, 6 maig de 2013
Comunitat Jueva Bet Shalom de Catalunya, Comunitat Jueva Atid de Catalunya, B’nai Brith Nahmanides de Barcelona, Fundació Baruj Spinoza, Associació de Relacions Culturals Catalunya Israel. Associació Catalana d’amics d’Israel
Post Scriptum, 16 de desembre del 2018.
Magnífic article de Xavier Antich al Nacional abans d’ahir: “La banalització de la Xoà i la repugnància moral“.
Post Scriptum, 22 d’octubre del 2020.
D’això que va dir el diputat d’ERC a Vilaweb Ruben Wagensberg el proppassat 23 de setembre se’n diu banalitzar el nazisme : ‘A Mòria els marquen un número al braç, com feien els nazis’, precisament ell ho hauria de saber ja que els d’ascendència jueva, però sense consciència ni memòria històrica pel que es veu.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!