És a punt de celebrar-se el ple del Parlament de Catalunya on es debatrà la prohibició de “las corridas de toros” i la polarització al voltant de la identitat espanyola implícita en aquesta mena d’espectacles centra el debat mediàtic.
L’afició als toros és molt antiga al nostre país, però se’n ha perdut la percepció social com a fenomen propi per mor de l’apropiació de “las corridas” i la mateixa imatge del “toro” per part dels nacionalistes espanyols. “La brunete mediatica” i els partits addictes a l’ordre establert fan tot el que poden per evitar una prohibició que perceben com una ofensa a la seva identitat, un qüestionament al règim de dominació política imperant. La votació del Parlament serà viscuda des d’aquests sectors com l’expressió d’un conflicte en el qual hi ha vencedors i vençuts, i en la seva mentalitat “España” no pot perdre mai.
Més que el debat sobre la protecció dels animals assistim a un episodi que evidència que som de ple en l’etapa de confrontació jurídica, política i cultural entre dos projectes nacionals contraposats. El catalanisme polític, però, és a la defensiva, qui porta la iniciativa és l’espanyolisme (veure sinó la reacció agressiva contra la sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre la independència del Kosovë, davant la tebior del catalanisme).
Post Scriptum, 29 de juliol del 2010
Ahir, finalment, el Parlament de Catalunya va aprovar la prohibció de les curses de braus a Catalunya a partir del 2012. El rebombori a la premsa internacional ha estat notable, però hi ha dues reaccions que mereixen una reflexió política. La primera és la reacció virulenta contra la catalanitat en general dels qui defensen el manteniment dels toros des de la perspectiva del supremacisme espanyol. Com ja va succeir fa dues setmanes amb el triomf de “la roja”. La segona, és l’argument pervers assumit pel mateix president José Montilla, segons el qual estar contra la prohibició de “las corridas” és defensar la llibertat. La brunete mediàtica ha anat difonent aquesta brama cada cop que des de les institucions catalanes s’adopten decisions administratives o normatives que s’aparten de l’orde espanyol imperant. Prohibir l’exercici del dret d’autodeterminació del poble català no és, pels servents de l’imperi espanyol, un atemptat a la llibertat, en canvi prohibir les curses de braus, sí.
Post Scriptum, 20 d’octubre del 2016.
Avui s’ha conegut la sentència del Tribunal Constitucional negant al Parlament de Catalunya la potestat de prohibir les “corridas de toros”, en una decisió no pas unànime (que ha estat adoptada a proposta de la ponent catalana Encarnació Roca) sobre una qüestió simbòlica per l’espanyolisme que no farà més que desacreditar la capacitat arbitral del TC entre la ciutadania catalana i afegir un element més de crispació en el conflicte que contraposa les institucions nostrades amb l’ordre espanyol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Benauradament els espanyols poden dir missa, però la sentència sobre la independencia de Kosovo ja es part de la llei internacional i això ja no ho esborrarà ningú. Tampoc les paraules del funcionari dels USA que va dir que allo estava be per Kosovo pero no per Catalunya tenen cap importancia perque el que importa es el que esta escrit, no els comentaris marginals a la premsa.
Ho sento , però Catalunya ja ha perdut amb el tema dels toros, surti el que surti. Tot i que penso que la llei no tirarà endavant ja que els diputats catalans són cobards de mena, en el cas de que la llei sortís refrendada pel Parlament , el sol fet d’haver-la deixat discutir per “experts” de les dues bandes i fer-ne un circ mediàtic diu molt poc del parlament i de la classe política catalana. Espanya ja ha guanyat surti el que surti. Els espanyols estan disposats a que canàries, que són homogèniament espanyols, tinguin prohibits els toros; però mai una “colònia”?. Com bé dius, avui votar a favor de la llei i per la prohibició de les cursesfora una patada als bemolls del nacionalisme espanyol, però el “catalanisme” ( que collons deu ser això?) és massa cobard i espanyolitzat per ensortir-se’n.
De fet el “catalanisme” porta des del seu naixement equivocant-se identificant-se amb colors polítics dels espanyols. M’he explicat prou?
És cert que a Catalunya hi ha hagut, històricament, una certa afició pels toros. I és cert també que l’apropiació del toro i de les ‘corridas’ per part del nacionalisme espanyol pot haver contribuït al canvi de tendència. Avui les places de toros s’omplen gairebé exclusivament de turistes.
Però crec que hi ha un altre factor, i és que els catalans ens hem adonat abans que els espanyols que aquest era un espectacle sinistre, impropi d’una societat civilitzada. Tots els pobles tenen tradicions més o menys salvatges, i de mica en mica se n’adonen i en prescindeixen. Vegeu si més no la sangonosa tradició anglesa de la cacera de la guineu, suprimida fa uns anys.
Cada poble arriba a les seves pròpies conclusions segons el seu propi ritme. I nosaltres hi hem arribat abans: vet aquí un altre tret diferencial.
Abundant amb el que diu algun dels altres comentaristes, afegiré que, lamentablement, serà una supressió per la porta del darrere, quan caldria esperar una majoria aclaparadora. I és que tenim la classe política que tenim…