Avui s’ha conegut la designació de la catedràtica en Dret Civil,
Encarnació Roca com a magistrada del Tribunal Constitucional espanyol, un fet que honora la trajectòria de l’eminent jurista catalana però que no suposa cap canvi en la configuració i capteniment de la institució que interpreta la Constitució del 1978.
Abans que Encarna Roca, Carles Viver i Eugeni Gay, han representat allò que convencionalment hom anomena la “quota catalana” entre els magistrats de l’ordre constitucional. Cap d’ells ha estat mai decisiu a l’hora de decantar en favor dels interessos nacionals catalans una qüestió sotmesa a la consideració del Tribunal Constitucional, com a molt han pogut moderar la contundència d’alguna sentència inicialment encara mes adversa. Eugeni Gay ni això, ha estat un col·laboracionista mesell al servei de l’ordre espanyol com es va demostrar en la sentència contra l’Estatut del 2006. No pas per casualitat va ser el PSOE qui el va portar al càrrec, no pas CIU, que s’hi va haver de conformar.
Encarna Roca, com Carles Viver, són juristes de reconegut prestigi i són continuadors de la mentalitat jurídica catalana de llarga i acreditada reputació. Vaig ser alumne d’Encarna Roca i en guardo memòria del seu mestratge. A Carles Viver l’he tractat durant els anys que jo era conseller del Consell Consultiu i ell director de l’Institut d’Estudis Autonòmics. L’últim cop que vaig creuar quatre paraules amb ell em va sorprendre per la vehemència del seu catalanisme posterior a la seva etapa madrilenya. Els juristes catalans poden evolucionar en pro de la catalanitat, el Tribunal Constitucional espanyol, no.
Post Scriptum, 16 de juliol del 2021.
Bon article de Josep Casulleras Nualart ahir a Vilaweb: “La metamorfosi d’Encarnación Roca i la guerra desbocada al Tribunal Constitucional espanyol. La magistrada, que de primer era del sector “progressista”, s’ha arrenglerat cada vegada més amb la dreta · Va entrar al TC el 2012 amb la benedicció del Parlament de Catalunya.”