Ahir al vespre, amb l’assistència d’un centenar de persones, vam celebrar per tercer any consecutiu el sopar que aplega els catalans amics d’Israel.
Vam atorgar una insígnia d’honor que entrecreua les banderes israeliana i catalana a l’escriptora Marta Pessarrodona per la seva tasca divulgativa dels lligams entre la cultura catalana i jueva. La seva glossa va anar a càrrec del poeta Francesc Valls-Calçada. Marta Pessarrodona a la seva intervenció va expressar el convenciment que l’opinió pública catalana retornaria, un cop superada l’actual etapa d’ofuscació antisionista, a la simpatia envers l’Estat d’Israel com havia estat des dels inicis del catalanisme modern.
En aquest mateix sentit em vaig expressar a la meva intervenció, fent balanç del primer any de vida de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel que ha obert web (www.acai.cat) i facebook amb notable èxit de participació. Vaig demanar tots plegats un esforç per intervenir en els mitjans de comunicació editats a Catalunya per divulgar els valors de la llibertat personal i col·lectiva, que són a la base de la tradició jurídica i política catalana -i també israeliana-.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En el moment que el moviment sionista va decidir construir un Estat jueu en Palestina, es va convertir en un moviment de conquesta. Igual que les conquestes imperials i les ideologies genocides de les Amériques o d’Àfrica, el sionisme comporta la segregació entre les persones, la confiscació de la terra, la neteja ètnica i la implacable violència militar.
Els sionistes van treballar de comú acord amb l’administració colonial britànica en contra dels habitants originaris de la regió i les seves legítimes esperances de llibertat i autodeterminació. L’imaginari sionista d’una Palestina “buida” i desolada vol justificar
Des de la progressiva expansió de les colònies fins a la construcció del Mur del Apartheid israelià, el compromís amb la dominació colonial de l’Estat d’Israel imprimeix la seva marca de destrucció ambiental i del paisatge físic de Palestina. Davant la falla de les seves polítiques per a acabar amb la resistència palestina l’Estat d’Israel ataca amb més i més violència amb polítiques que, quan són dutes a la seva màxima expressió, apunten al genocidi. En Gaza, l’Estat israelià impedeix l’accés al menjar, a l’aigua, electricitat, ajuda humanitària i subministraments mèdics com un arma dirigida a les bases mateixes de la vida humana.
(Ens tornarem)