Dies d’estiu, temps de lleure i de retrobament d’amics i parents en llocs estimats.
Avui hem dinat als margallons, Jaume i Coty -els cosins mexicans-, la meva mare i els meus fills. Jaume és fill de Dolors Cornudella, que hi va arribar exiliada l’any 1940. La tia Dolors era cosina de la mare i germana de Jaume Cornudella, heroic resistent contra el nazisme i el franquisme. Jaume i Coty, s’han instal·lat a Catalunya des de fa un temps per quedar-s’hi definitivament, integrant-se en la catalanitat que els va transmetre la tia, continuadora d’una nissaga de republicans catalanistes de Juneda.
El dinar ha estat farcit de records que desgranava la meva mare: sobre el seu padrí Joan Olivé Capdevila -afusellat per les forces d’ocupació l’any 1939-, sobre els estius que compartien la canalla de tots els germans al mas d’Alimbau i a les platges de la Pineda abans de la guerra. Jaume contava com tots els seus germans i els seus fills que resten a Mèxic porten noms catalans (Montserrat, la seva filla, Jaume el seu net), com servaven la memòria de la pàtria llunyana de la seva mare, l’orgull de la seva catalanitat irreductible i l’entranyable descobriment de la seva terra. Avui, tots plegats sentíem l’emoció íntima de recuperar uns lligams familiars i un bocí de la diàspora catalana.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Jaume, Soc en Joan Arqués, just ens coneixem però mai hem parlat gaire. Crec que vas quedar una mica tallat al coneixem per lo que recordaves de la meva familia,part originaria de Juneda, com la teva. De petit vaig sentir parlar alguna vegada del padrí de la teva mare i dels problemes que havien passat amb la meva familia, sobre tot el meu padrí i amb la familia Tarazona, molt amics de casa. De totes maneres sols et vui dir i acabo, que jo he sigut sempre fins de petit, de forma molt més lliberal de lo que vaig “mamar” i ja hu dermostra, la meva profesió, capitá de la marina mercant, de estar casat i haver pasat gran part de la meva vida al estranger. Ara bé i sobre de tot tenim una cosa en comú tú i jo, que és la nostra estima per Catalunya i per la nostra independencia. Una forta estreta de má. si m’aceptes com amic com espero.