Avui se celebra arreu d’Occident una jornada internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust perpetrat pels nazis alemanys i els seus col·laboradors d’altres nacionalitats. També es commemora a Catalunya en un context de desorientació política al màxim nivell.
En primer lloc, per retornar el nom a cada cosa, recomano una visita (encara que sigui virtual) a Yad Vashem (www.yadvashem.org). És tracta de la institució nacional israeliana, creada l’any 1953, per al record dels màrtirs i els herois de l’Holocaust nazi contra el poble jueu. Està ubicat molt a prop de Jerusalem i és un espai de memòria on és vetlla per identificar cadascuna de les víctimes (yad vashem ho podríem traduïr en català com “el lloc dels noms”) del genocidi perpetrat contra en poble jueu al segle XX a Europa. De moment consten amb noms i cognoms (i en molts casos fotografies) més de la meitat dels sis milions de morts en la massacre industrialment planificada per Hitler i els seus còmplices. És un bon lloc per aprendre que és veritablement un genocidi.
En segon lloc, pel que fa a les commemoracions previstes a Catalunya, només reiterar el context de desorientació nacional que viu el nostre país. Em remeto a l’apunt de Jaume Fàbrega, l’eminent gastrònom català (i antic militant antifranquista, independentista i socialista), publicat avui mateix al seu excel·lent bloc, “Bona vida” (http://blocs.mesvilaweb.cat/jaumefabrega). El titula “L’indecent antisemitisme de Catalunya Ràdio“.
A Catalunya, en absència de projecte de país, amb motiu d’una causa justa (el dret dels palestins a tenir estat propi) ha aflorat virulentament un tardocomunisme tranversal i nostàlgic (admiradors del Che, Chavez, Fidel…) que ha fet seu l’odi antijueu, l’autoodi a Occident i la passivitat amb els nous totalitarismes emergents (silenci davant la guerra de Rússia contra Geòrgia, davant el genocidi del Darfura mans del gihadisme). Joan Sauraés un dels exponents institucionals d’aquesta progressisme banal i anacional (català) no pas l’únic (Joan Ferran del PSC o Joan Ridao d’ERC, estan al seu mateix nivell). Potser assistiran als actes d’avui organitzats pel Govern de la Generalitat (al qual finalment també hi acudiran els representants de les comunitats jueves en un gest de dignitat que els honora com a catalans que també són). Però, no n’hi ha prou amb gestos de saló, cal retornar el significat als conceptes polítics bàsics sense els quals no hi ha ni democràcia, ni molt menys independència possible.
Post Scriptum, 15 de desembre del 2021.
Recuperon un escrit d’Ignasi Carnicer titulat “La memòria de la bondat“, publicat a la pàgina web de l’ARCCI el 26 de gener del 2008:
“Jerusalem és una ciutat on és difícil rescatar l’excepcionalitat d’un símbol, per tants que n’hi ha. El Jardí dels Justos és el lloc, dins del memorial del Yad Vashem dedicat a la Shoà, destinat a recordar aquells gentils, no jueus, que van ser justos amb els jueus, que van arriscar la seva vida per salvar la vida d’un perseguit, la vida d’un jueu.
El Yad Vashem és visita indispensable, hi són recordats els noms de les persones martititzades, milions… poca cosa es pot dir al final de la visita, com tot horror interioritzat, és a dir entès, esdevé comprensiu i incomprensible, compresiu en les seves formes, en la seva materialització, incomprensible en el seu sentit conceptual, més enllà de qualsevol sentit humà.
No hi ha muntanya més dolorosa al món que el Yad Vashem, ni lloc on s’amuntegui més angoixa, tanmateix, damunt d’aquest memorial que recorda l’horror i la maldat més extremes, per damunt d’aquest trenca-cor hi ha el Jardí dels Justos, dels gentils que van escriure històries de bondat. Enteneu el simbolisme? La bondat està per damunt de l’horror, té encara més sentit recordar allò bo que allò dolent, fins i tot una mica bondat és superior a molta maldat. Una altra lliçò de Jerusalem, la importància de recordar no tan sols la maldat i la bondat, sinó de col·locar aquesta en un pla superior moral i ètic.
Molt recomanable llegir: EL JARDÍN DE LOS JUSTOS de Gabriele Nissim- Kailas Editorial”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Entenc que el teu ego està a les alçades últimament.
Només repetir-te allò que ja he dit aquí i en d’altres fòrums:
Aquí els únics racistes sou els que esteu d’acord amb l’assassinat de 1300 personesi els que justifiqueu les futures masacres en nom d’una seguretat que implica destruir la dels altres. Els espanyols també han perpetrat masacres en nom de grans principis universals.
Segurament els serbis de Bòsnia també en tenien de dret a la “seguretat” (en llenguatge sionista dret a carregar-te l’altre).
I per cert, la majoria d’indepdentisme d’esquerres dubto que pateixi de desorientació en aquest cas, pel contrari penso que la majoria té clara la seva postura.
Jaume, copio a sota un excel·lent article d’en Carles Ribera, publicat al Presència de diumenge passat:
La desraó entre israelians i palestins està obtenint tant de ressó mediàtic a casa nostra, que hem arribat a un punt d’implicació col·lectiva en el conflicte que comença a ultrapassar els límits de la racionalitat. La polarització a Catalunya entre proisraelians, propalestins, antiisraelians i antipalestins, s’ha instalat en unes cotes d’absurditat ideològica, ceguesa política i ofuscació maniquea que sort que no es tracta d’un tema vital per a nosaltres mateixos, perquè estaríem perduts. Fa una pena profundíssima i causa una elevada indignació veure suposats pacifistes (i alguns de cor que espero que em disculpin), progressistes de manual i consellers de la Generalitat dedicats a vetllar per la llei i l’ordre desfilant al costat d’apologetes del terrorisme sense pal·liatius. Com tampoc fa més gràcia llegir els pamflets indissimuladament sionistes d’aquells que posen al davant de la raó les seves opcions d’estadista de tertúlia intentant defensar, justificar o minimitzar la inconcebible massacre de l’Estat israelià.
No és cap novetat històrica aquesta afirmació gairebé esportiva que tenim els catalans per prendre partit en xafarranxos internacionals sobre els quals l’únic interèrès que hauríem de tenir seria procurar que no ens esquitxessin. Recordava Miquel Pairolí no fa gaires dies que en la Primera Guerra Mundial van ser llegendàries les picabaralles entre francòfils i germanòfils. Una mica més tard, quan la meva àvia anava a escola, en temps de la delirant campanya imperialista de Mussolini a lÀfrica, als patis de Girona els nens es barallaven jugant a italians contra abissinis (o els bissinis,com encara en diu la iaia quan ho rememora), una mainada la majoria de la qual es retrobaria no gaires anys més tard al camp de batalla barallant-se però amb foc real, canviant la llunyana Abissínia per les serres de Pàndols i Cavalls. Aliadòfils i pronazis, castristes i anticastristes, proserbis i probosnians. Indis i cowboys. Sempre hi ha hagut combats aliens a mà on projectar las impotència davant disputes pròpes, sempre perdudes però afortunadament, almenys d’un temps ençà, incruentes.
La solidaritat amb el patiment humà no té fronteres i no ens pot ser aliè.Cert. Però en aquest planeta hi ha milers de morts en uns marcs de crueltat molt més extrema que al Pròxim Orient. Per posar un exemple, al Congo. Entreu a http://www.condition-critical.org i quedareu esgarrifats. Mutilacions a granel, violacions en massa, segrestos de mainada en quantitats industrials. Cap manifestació al carrer. És clar, al Congo no ens ho posen tan fàcil, perquè el nostre desconeixement és tan absolut i el caos que es viu allí tan descomunal, que ens resulta impossible simplificar-ho en una lluita de bons contra dolents on només cal decidir amb qui anem o contra qui.
El poble palestí és, avui, víctima de l’exèrcit israelià. Demanem la fi de la ignomínia. Però, si us plau, si en seixanta anys la gent que hi entén no ho ha arreglat, no fem nostra la seva disputa, i més quan la majoria de nosaltres el paisatge palestí que ha tingut mai més a prop és el pessebre vivent de Bàscara.>>>>
Hi ha coses que comparteixo d’aquest article, i d’altres que no, però em quedo amb la reflexió que els catalans tenim la virtut de perdre llenços pròpis a partir de les bugades d’altres. Per pensar.
Toni
Està clar, els palestins de Gaza són inferiors i Chàvez tindria que imitar a Fidel Castro i donar els seus ranxos a Veneçuela a l’Estat.
L’altura moral dels sionistes
“Israeli soccer matches were suspended during the assault on Gaza.
When the games resumed last week, the fans had come up with a new
chant: “Why have the schools in Gaza been shut down?” sang the crowd.
“Because all the children were gunned down!” came the answer. Aside
from its sheer barbarism, this chant reflects the widespread belief
among Israeli Jews that Israel scored an impressive victory in Gaza — a
victory measured, not least, by the death” (The Guardian, 28 de gener)”
Aquesta és la putrefacció de la societat israeliana que ha provocat el règim racista i colonial creat pel sionisme.
Us podeu esforçar molt els propagandistes del sionisme, però els catalans tenim ben clar qui és l’oprimit i qui és el colonialista racista opressor: Israel.