El referèndum d’Arenys i el País Valencià

Reconec que em vaig emocionar mirant les imatges del poble d’Arenys de Munt el dia del referèndum. Gent de totes les edats omplint els carrers amb tota la il·lusió del món que amb el sol gest de dipositar una papereta desmuntaven tota la paradeta de submissió i pors que tenia plantada la classe política catalana en els últims 30 anys. Algú va tindre una bona idea i amb la participació de Poble (en  majúscula)  s’ha aconseguit com a mínim insinuar un full de ruta per arribar a la fita. Caldrà treballar en molts fronts i procurar que no es refreden les brases per aconseguir-ho.

Però com a qualsevol valencià amb consciència nacional em quedava una segona sensació més agra que dolça i que ens colpeja l’interior cada volta que comparem la situació del nostre poble amb Catalunya o el País Basc. Al País Valencià tenim un panorama diferent, per dir-ho suau…
(continua)
Quedava clar en la pregunta del referèndum que el subjecte de decisió és el poble de Catalunya. Des de la CUP fins a Convergència sembla que hi ha consens en aquest tema i que el dia que es faça el Referèndum ( en majúscula) serà aquesta la pregunta que es farà als ciutadans; “Està d’acord en què Catalunya siga un estat independent Sí o no?”

Durant molts anys l’independentisme al País Valencià ha funcionat baix el lema de “Independència Països Catalans” i encara que tampoc s’ha deixat massa clar si el subjecte de decisió seria compartit o múltiple, si que és veritat que aquestos dos conceptes sempre han anat junts, reforçant la idea de la construcció d’un estat unitari.

Com ens posicionem davant d’aquest nou escenari?, la independència arribaria fins a La Sénia, de Vinaròs cap avall continuaríem sota la bota d’Espanya i amb una mobilització espanyolista major i més virulenta de la que patim ara. I ara què?

Potser algú podria pensar que la solució passa per demanar la integració al nou estat català, però aquesta possibilitat a banda de ser política ficció a nivell social, a nivell individual és una clara invitació a l’exili nord enllà. Ja són massa els valencians que han decidit marxar a viure a Catalunya molts d’ells gent amb titulació superior que no veien cap futur al País Valencià. Continuar promovent la fuga de cervells no crec que siga res positiu.

Aquesta és un interpel·lació oberta a tot l’independentisme del País Valencià, als companys i companyes militants dels diferents col·lectius de l’Esquerra Independentista, d’ERPV i del nacionalisme cultural; no creieu que ha arribat el moment de valencianitzar al màxim el nostre discurs?

L’immensa majoria dels valencians se senten espanyols es cert, i fer independentisme és una feina difícil al País Valencià . Però també és cert que la majoria de gent que viu en aquesta terra se senten valencians. I és la nostra faena fer visibles totes les contradiccions que té això de ser espanyol i valencià. I per aconseguir-ho hem de demostrar als nostres veïns que els valencians de veritat som nosaltres, que no volem res per damunt de la decisió del nostre poble, desmuntar el mite de l’anticatalanisme de què vindran els catalans a conquistar-nos i deixar clar que volem un estat valencià independent.

Per a això caldria canviar primer que res el subjecte al que ens referim en les nostres consignes. Parlar de jovent català, poble treballador català o posar en la pancarta “Per la llibertat dels Països Catalans” el dia que commemorem la pèrdua dels nostres furs, queda molt poètic perquè estem dient moltes coses en una frase però l’efectivitat política és igual a zero. A més a més quan a Catalunya ja tenen traçat un full de ruta, resulta penosament anacrònic continuar aferrant-se als mateixos lemes.

Vol dir això que estic propugnant renunciar als Països Catalans? No, clar que no. Però pense que els Països Catalans s’han d’explicar. Explicar la llengua, la història, crear un espai cultural i econòmic comú multipolar. Es poden fer diaris, pel·lícules, cançons, televisions, pàgines web, compartir experiències polítiques . Ens podem posar d’acord en moltes coses amb Catalunya i les Illes per derrotar el nostre adversari i per fer creixer la nostra economia i la cultura pròpia. Però això és una faena i anar a partir-se la cara contra Espanya n’és una altra.

Si volem que els nostres conciutadans ens entenguem mínimament cada volta que els diguem que ells no són espanyols haurem de posar per damunt de tot  el tema de la valencianitat. Provocar el dubte entre els convençuts de la dualitat “valencià i espanyol” i que comencen a triar entre “valencià o espanyol”. Si barregem el tema dels Països Catalans quan parlem d’independència només ens entendran els mateixos de sempre, sembla que això també ho té clar la societat catalana i actua en conseqüència.

Que en penseu vosaltres? Quin creieu que hauria de ser el camí dels valencians conscients de ser-ho ara que els nostres germans del nord comencen a entreveure de lluny la possibilitat de la llibertat nacional?

Res més, només donar les gràcies al poble d’Arenys de Munt per la seua valentia; tot esperant que algun dia es faça un referèndum oficial amb la pregunta; “Està d’acord en què el País Valencià siga un estat independent Sí o no?”

Aquesta entrada ha esta publicada en Cabòries. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

89 respostes a El referèndum d’Arenys i el País Valencià

  1. Joan diu:

    …i penso que malgrat el gran èxit que ha suposat per la mateixa CUP i per tots els catalans (de nord a sud, i del continent fins les illes) el fet que el poble d’Arenys hagi demostrat que podem decidir (i no només que tenim el dret a decidir – i això que no hem decidit res de forma efectiva), hem de seguir defensant que som un poble de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, i que per tant, hem d’intentar impulsar arreu referèndums sobre el conjunt dels Països Catalans, i no només d’una part del país.
    Hem de seguir creant consciència nacional. Si alguns volen renunciar a la nació completa, que ho facin, però els que en tenim hem de seguir defensant-la i extenent-la. Ara ve: tampoc no hem d’aturar, de bloquejar, en nom de la unitat dels Països Catalans, consultes que posin de manifest 1) que volem decidir; i 2) que qui ho impedeix és Espanya i França.
    Finalment, dir que la “qüestió de noms” no ha d’impedir la feina de propaganda o de conscienciació si prefereixes sobre la nació completa. És a dir que si a València heu de seguir dient que parleu valencià, feu-ho, mentre no renuncieu a convèncer de que dir-vos valencians és la vostra manera de dir-vos catalans.
    Finalment, recomanar-te l’entrevista que L’Accent li van fer a l’historiador valencià Pau Viciano al seu darrer número. Crec que voler anar més ràpid, no és necessàriament la millor opció.
    Una abraçada des de Barcelona!

  2. kukat diu:

    Al País Valencià ho tenim cru….Però mai es sap…Igual si els indecisos valencians veuen que als catalans els hi va millor sense Espanya, igual es pensen seriament la seua espanyolitat…

    Crec que estem ressignats a l’exili

  3. Pep diu:

    Ho has clavat!

    L´analisi que fas, està molt encertat  Ací la gent és per damunt de tot valenciana. Blava o roja, però valenciana. I és ahí on hi ha que gratar.

  4. Albert diu:

    No estic d’acord en que hi haga que renunciar als Països Catalans com a nom, el que hi ha que fer és explicar bé que significa els Països Catalans i la història que hem tingut com a poble unit, jo també tinc familiars a la Marina, a Teulada i pense que cada vegada més jovens estan d’acord amb la independència dels Països Catalans, ja que cada vegada es veuen més les contradiccions del fet d’estar lligat a Espanya. I cada vegada l’esquerra independentista creix més i ho vam vorer a la quantitat de gent que va vindre el 25 d’Abril en una convocatòria única. Jo crec que hi ha que tindre fermesa, que el relleu gerenacional farà molt i treballar per la unitat del poble català.

    Salut!

    Albert

  5. Xavi diu:

    Jo ho tinc molt clar, el nacionalisme del País Valencià i la supervivència nostra com a poble passa per valencianitzar al màxim el nostre discurs, amb tot el que això comporta. Tu ho has explicat molt bé, això significa renunciar als PP.CC., no!!! Però desgraciadament nosaltres estem a anys llum dels nostres germans catalans. En eixe sentit, felicite al BLOC ja que es el partit nacionalista valencià que, malgrat alguns, més está treballant per fer del nostre país un estat més lliure.

    Els valencians NO som espanyols !!*!!

  6. Anònim diu:

    Per sort o per desgràcia els Països Catalans no existeixen i d’existir només existeix en una mentalitat fantasmagòrica o distorsionada pro-principatina o com es puguera parlar tanmateix dels països valencians.

    Al País Valencia semblen tindre-ho molt clar i només existeix el País Valencià com a tal i Catalunya com a tal i punt, tant munta, munta tant.

    I no es deixaràn mai de la vida arrossegar pels pro-principatins renegats.

  7. cholo diu:

    Hola, no mes dir-te que jo estic d’acord amb tu. Al Pais Valenciá s’hauria de fer una táctica mes valencianista des de una estrategia a llarg d’integració als Paisos Catalans. Pero moltes voltes crec que es contraproduent parlar de “catalá”, “catalunya”, etc. Amb la llengua, com deia Fuster jo crec que el valenciá es el catalá que parlem al País Valenciá, pero si fem una campanya per la llengua i la fem per el “catalá” molta gent no ho enten, perque tots diuen “valenciá”… llavors, diguem valenciá! I aixi amb moltes coses, tothom pensa que es valenciá, pense que podriem entrar dins les consciencies per ahí, per el fet valenciá, perque per culpa del blaverisme, els lobbys, Las Provincias, etc, la gent es tanca totalment mentalment si parlem de Catalunya o Paisos Catalans. I a mes, els valencians no hauriem d’anar de  barcelonís a la hora de fer independentisme, el que hauriem de fer es  potenciar la cultura valenciana, que esta greument atacada per el espanyolisme.

  8. taronget diu:

    M’alegra que s’encete este debat. M’alegra perquè és molt necessari per al futur dels valencians i les valencians que volem continuar sent-ho (i no comunitaris o llevantins).

    Jo també vaig tindre una sensació agredolça. Quan Catalunya s’independitze, quina Espanya patirem els valencians? És una reflexió que a mesura que l’independentisme creix entre els catalans, ens hauriem de fer, una volta descartat l’exili voluntari (que és la major de les renúncies).

    Volem un País Valencià sense cap amo? Mirem on ens trobem i cap on cal caminar. Anem pas a pas, convidant als nostres veïns a seguir-nos. La qüestió primera és que l’Espanya que molts senten com seua, des de l’Estat s’enten com el Gran Madrid. I així a poc a poc, o a molt a molt si la cosa va bé, fent pedagogia, convencent, anirem recorrent el camí sense perdre l’horitzó que cadascú vulga. També haurem de convencer als companys de viatge, que entenguen que caminar junts amb pas ferm no vol dir renunciar a cap utopia sinó precísament realitzar-la.

    La música en valencià, per exemple, pot ser una eina molt útil per a fer-ho. I ahi teniu molt a dir.

    Salut!

  9. Des d'Alacant diu:

    Està clar que el Principat
    serà el primer territori de la nació catalana en independitzar-se. El Principat
    de Catalunya va 100 anys per davant de nosaltres. El que defensa ERPV és una
    confederació de països: El futur del País Valencià l’hem de decidir els valencians.
    Podem tenir més o menys suport de la resta de la nació catalana, però al
    capdavall serem nosaltres, els valencians, qui decidim el nostre futur.

    I altra cosa, tots aquells que pensen que la
    nostra nació són els Països Catalans, que deixen de votar al BLOC: Enric
    Morera: “Nuestra patria es la Nación Valenciana” http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pRef=2009031500_19_566847__Comunitat-Valenciana-Enric-Morera-Nuestra-patria-Nacion-Valenciana

    Sóc valencià dels PPCC, votaré Esquerra
    Republicana del País Valencià.

  10. aleix diu:

    Entenc la sensació perquè la meva és semblant. No puc entendre el país reivindicat a trossos i alliberat a trossos, perquè no estarà alliberat. Et creus que el catalunyisme preveu el procés a passos? No. El catalunyisme vol pensar i fer per Catalunya i no pensar en res més. També caldria veure si hi ha la voluntat d’anar a la independència, de veres.
    Només hi ha un camí, amb els matisos que vulguem, que és la lluita per l’alliberament nacional dels Països Catalans. La resta, misèria i mirar-se el melic. El catalunyisme no s’interessa ni per la Catalunya nord.
    I entenc les dificultats, però un projecte nacional que es dinamitzi arreu de la nació, amb propostes de referèndums, amb actes d’insubmissió, amb mobilitzacions amb plantejaments comuns, impulsant eines comunes. I acabant amb les paradetes d’excusa de mal pagador d’accions culturals i òmniums culturals, que serveixen per mantenir els nivells on interessa a alguns que mai han optat de veres pel país.
    Cal que treballem més junts que mai, en propostes comunes i en accions comunes. Només la coordinació nacional ens podrà arribar a fer un poble lliure.
    Et creus que els catalunyistes, si s’arribés a assolir la independència d’una part, es dedicarien després a la resta? NO!!!!!
    El projecte continua sent en comú: independència per als Països Catalans.
    Una abraçada.
    Aleix

  11. Mitr diu:
    Em sembla que estos últims temps tots passem per les mateixes reflexions. Ja fa anys que ens coneixem i fa anys també que vam comentar que això de l’àmbit de decisió valencià- o l’autodeterminació a trossos dels Països Catalans, tant se val- és un tema al qual li hauriem de posar el cascavell un dia o altre. I em pense que l’hora ha arribat.

    La gent que ens movem al País Valencià portem anys de forçada ambigüitat en aquest sentit, d’un gran creixement social que no hem sabut traduïr en un moviment polític, per moltes raons. I d’hòsties electorals una darrere l’altra, amb petites victòries que ens han endolcit el dia a dia ja de per si agre. Ara, entre la crisi i esta dinàmica independentista al Principat ens ha arribat l’hora de decidir que volem ser de majors.

    Hi hagen o no eleccions anticipades, l’hòstia que es pegarà la oposició valenciana serà de xavo. El PP seguix fort a la Generalitat, conquerix més Ajuntaments cada vegada per mocions de censura o pactes a canvi d’inversions i als llocs on no manen els altres ho han fet tan malament que també els vorem desaparèixer. Xàbia i el Bloc, sense anar més lluny, o el tripartit pegolí. En que han quedat les il·lusions que teniem abans de 2007 amb el tema del Compromís, Adéu PP, guanyem el futur i tanta cosa?

    Jo pense que és un canvi de mentalitat gros, i que s’ha acabat l’hora de delegar: hem de començar a pensar en present i en primera persona del plural. Ho hem de fer nosaltres, els joves que no arrosseguem la Transició ni factures de favors polítics i empresarials sense pagar. Perquè els altres ja ens han demostrat que en ells no es pot confiar.

    Com a exemple positiu, i potser és tòpic, sols cal vore el que han fet Gerard i uns quants més amb Escola Valenciana. Una imatge fresca, il·lusionant i de suma, capaç de mobilitzar centenars de milers de persones, pares i fills, majors i joves, tant en concerts com en trobades, de manifestació i d’excursió. Ganes de sumar, reivindicacions en positiu i un reconeixent unànime de la societat valenciana.

    Jo, la via la veig clara. I tu? Reunim als Motivats? xD

    Ens veiem prompte, una abraçada.

    PS: Pega-li una mirada al bloc http://lapaellarussa.wordpress.com. A vore que trobes.

     

  12. Totalment d'acord diu:

    Jo sóc de Catalunya, tinc només 19 anys, i recentment m’he afiliat a Regrupament, ara començaré a estudiar Ciencia política. Pel que he anat constatant fins ara, considero que aquest rebuix de part de la societat valenciana cap a l’independentisme o nacionalisme valencià lligat al terme PPCC, és prou lògic.. es posa per davant Països Catalans, abans que País Valencià, i aquesta falta d’utilització del terme pot comportar a veure’ns els catalans amb cert rebuix, a veure’ns expensionistes fins i tot imperialistes (per les més males llengües blaveras), i se’ns dubte a fer allò que tants anys a fet Espanya, volgué decidir per vosaltres.

    Doncs igualment, penso que tal com dius tu, la clau de la solució és que poseu per davant el País Valencià, per després entre tots poguem construir els nostres Països Catalans.

    Benvingut en serà el dia, i molt desitjo que així pasi.

  13. Vicent Sanxis diu:

    Molt d’acord, Nadal. Jo
    trobe que des del catalanisme valencià hem vist el País que volíem,
    sense parar esment en el que hi havia. Hem fet coses bé i hem
    avançant per alguns camins. Però bo serà que reconeguem que allò
    de tenim la raó absoluta i els altres són tots uns terrossos fou un
    error greu. Des de l’espanyolisme, amb tant poca raó que tenien, han
    utilitzat la blavera com a símbol per a erigir-se com els més
    valencians (fa ben poc que el catalanisme valencià més jove, només
    tímidament, la reconeix com una bandera pròpia); han comptat amb la
    totalitat del territori i població (nosaltres dels nostres xurrets,
    -Serrans, Alt Palància, etc. No en diem ni pruna! Els tenim en els
    nassos, però com no parlen català, no els veiem!); i fins i tot fa
    quatre dies que no ens fa vergonya dir-nos valencianistes, perquè
    abans eixe mot el reservàvem per a feixistes blaveros, que d’altra
    banda, ja els venia bé.

    Crec que l’únic camí
    possible és el valencianisme sobiranista. I la sobirania no pot
    estar condicionada a que farem amb ella: un poble sobirà fa el que
    li rota amb la seua sobirania. I coherentment amb això cal un
    discurs estrictament valencià i que contemple tot el país(xurrets
    inclosos); i parlar de la joventut valenciana i no del jovent català;
    i ser conscients que les banderes són símbols que més enllà de
    tocar-nos la fibra, de gustos personals i de tindre legitimitat
    històrica, són, o no, útils per a cohesionar els col·lectius
    humans (a mi m’agrada més, i amb diferència, una amb quatre barres
    roges sobre fons groc, però si s’associa a valors democràtics i
    cohesiona més el meu poble una amb garrofes de colors, aquesta serà
    la meua). I dir-li valencià al nostre català, perquè ens serà més
    útil i a més ens agrada dir-ho així; i parlar de Països
    Catalanoparlants sempre que toque i no fer-ho de Països Catalans,
    perquè ni toca, ni ens du enlloc (Sénia enllà no sembla que se’ls
    creguen; Sénia ençà, siguem honestos: ha generat i genera molt més
    rebuig que adhesions). I tot això, col·laborant sense complexos amb
    Catalunya i les Illes en tot el que cal, que com molt bé apuntes, no
    és poca cosa; i sense renunciar de bestreta a federar-nos amb ells,
    amb Islàndia o amb el Senegal, perquè és absurd que abans de ser
    lliures, nosaltres mateixos ja condicionem la nostra llibertat a què
    farem amb ella. Jo propose no renunciar a la llibertat abans
    d’assolir-la.

    Ara per ara, el
    referèndum valencià no sembla imminent, i quasi que me n’alegre, no
    siga cas que decidírem integrar-nos a Madrid o esquarterar el país.
    Mentre arriba el moment (crec que s’allargarà si no esmercem
    esforços en la direcció correcta) opine que serà molt menys
    difícil i més productiu treballar des de l’àmbit polític,
    sindical, associatiu, etc. pel benestar del nostre poble i alhora
    guanyar adhesions a l’independentisme. En la meua opinió, només ho
    aconseguirem si treballem plegats els que volen una federació o
    integració en Catalunya i els que volen simplement un País Valencià
    independent. Honestament, crec que els primers milions de quilòmetres
    d’eixos camins són estrictament coincidents. Perquè no discutim en
    arribar a la bifurcació i de moment fem marxa junts/es?

    Salut!

  14. jorsol diu:

    Si, però l´independentisme hauria de començar a presentar-se a les eleccions, tant autonòmiques com locals al País Valencià, que de moment, sembla que només ho fa ERPV, que és qui ha entés que per a canviar les coses, primer s´ha d´estar dins d´elles.

  15. Jordi diu:

       Cal que difongueu aquest llibre L’espoli fiscal al País Valencià, de Celestí Gimeno, Ed. Llibres de l’índex.
       Pensa que també hi ha Esquerra nacionalista valenciana, República Valenciana i Estat Valencià.
       Visca els Països Catalans Independents!

  16. Calp diu:

    Bo, escriure algo ací tot i que ja fa temps que açò que es diu ací ho vaig intentar aplicar i posar a la pràctica… alguns ens digueren blavers, venuts, be no fa falta recordar-ho són difamacions sense argument.

    Josep les teues idees per a “molta gent” els costara asumir-les, l’exemple més proper és el que ha dit Bloc? No gràcies… si són igual de roins que el PPSOE. Recordar-li que el Bloc proclama als seus estatuts la unió amb els pobles amb els que comparteix llengua i cultura.. fa falta dir Paisos Catalans?? Jo pense que això és valencianitzar el discurs tot i que encara fa falta anar molt més enllà.

    Deuria de deixar molta gent de vore la senyera coronada com la blavera, i fer-la més visible a les manifestacions perquè és una senyera valenciana que durant molt de temps el nostre moviment ha rebutjat.

    Us dic una cosa de res servira parlar de Paisos Catalans si abans no valencianitzem el País Valencià, AIÇÒ MOLTA GENT ENCARA NO HO TÉ MOLT CLAR.

    També pense que ja seria hora de reconèixer que al PP hi han valencianistes i que no seria cap “locura” engegar un partit de centre-dreta, de tall liberal com vuigueu però que s’adreçara a aquesta massa de gent.
    Al meu entendre ERPV, EI, ACPV… açò encara no ho han acabat de entendre, com tampoc han entres que PP=PSOE que ha sigut el PSOE el que ens ha deixat amb un finançament indigne i qui en part té culpa de que els valencians no puguem veure TV3.

    Gràcies Josep per obrir aquest debat, salutacions des de Calp.

     Es hora de treballa junts, amb les idees clares !

  17. N diu:
    Jo discrepo, com no podia ser d’una altra manera. La meua nació no comença ni acaba al meu poble, Vinaròs. I ho repetiré milers de vegades. Al Sénia no hi ha cap muralla xinesa que ens separe i permeta que cap al nord defensen una cosa i cap al sud una altra. I tan em refoten els principatins que només volen la independència de Catalunya com els valencians que només volen la del País Valencià.

    A banda d’això, m’agradaria saber com vol explicar Josep Nadal això dels Països Catalans. Què són per a ell els Països Catalans? Tres (?) països (?) federals? Una nació que comparteix llengua i cultura? Tres nacions que tenen la llengua en comú?
    També voldria saber com vol fer que els valencians trien entre ser valencians i ser espanyols. Jo trobo que per a molts valencians ser valencià és la seua forma de ser espanyol. I als catalans no els consideren ni germans, ni cosins, ni res que s’aparega sinó és “l’enemic”. La pedagogia a seguir ha de ser: som valencians i només valencians? No caldria també eliminar l’autoodi cap allò que els valencians comparteixen amb els catalans? Perquè a mi em fa l’efecte que tots els que diuen que el valencià no és català, i històries per l’estil, en sentir parlar castellà canvien automàticament de llengua.

    Estic d’acord que els valencians haurien d’adonar-se que ser valencià no és ser espanyol però això no té cap sentit si cada vegada no sentim més, on siga, la paraula Països Catalans. Em sembla que estem caient en la trampa dels espanyolistes… Si no recordo malament Camps no volia que al País Valencià es veiés TV3 perquè a l’hora del Temps deien Països Catalans.
    No, sincerament no va amb mi la idea d’un futur on jo tinga una nacionalitat i el meu fillol, que viu a 10 minuts de ca meua, una altra.
  18. Pu diu:

    Josep, m’ha paregut ben interessant i ben encertada la reflexió que has fet. Gràcies per publicar-la i esperem que, com pareix que va passant a poc a poc, els nacionalistes valencians anem tenint les coses més clares i deixant de banda els prejuís, pors i complexos que ens impedixen arribar a la gent i fer-la nostra. Ens cal autoconfiança i una estratègia alhora pragmàtica, clara i ambiciosa.

    Hem de reivindicar l’Estat lliure i sobirà, la constitució i els drets nacionals que ens arrebataren als valencians en 1707.

    ¡Dignitat nacional!

    ¡Visca el poble valencià!

    ¡Visca València lliure!

  19. Miquel diu:

    Ha sigut de fet Catalunya la que ha hagut de tirar pel dret per a que els valencians ho entenguérem. La línia de treball és el consens sobre el que som i ens diferencia de ser espanyols. L’Estatut de Catalunya, els definix com a nació i quants catalans han titllat l’Estatut de secessionista? I quants valencians? Menys encara. El full de ruta de Catalunya parla de este país, però no oblida la confederació que tots volem. Al País Valencià jo demane el mateix, o siga dignitat de país i maduresa per a construir el projecte que des de dins ens faça un poble sobirà 300 anys després. Algú de veritat pensa que si el País Valencià és independent, o Catalunya, no farem tots dos països per col·laborar i anar de la mà? No cal enganyar-se i Josep Nadal ha demostrat amb els anys que és un valencià valent, jo el felicite. Personalment fa anys que crec en l’Estat Valencià i en la indepència del meu país. Per a mi el tema cabdal que toca Nadal és: fem-los vore als ciutadans que ser espanyol i ser valencià no té sentit. Cal triar. I jo com cada vegada més ciutadans he triat: sóc un valencià independetista!

  20. No
    defalliu, Josep, que la vostra empenta, en el context extremadament
    desfavorable en el que us trobeu, encara dona més valor a la
    vostra/nostra lluita.

    Potser, el que us manté en una
    situació tant desfavorable, és l’alt grau de corrupció que patiu a ca
    vostre. Però pensa que el corrupte, quan ja no hi veu possibilitats
    d’enriquiment, s’envà capa a una altra banda. De fet, actua com un
    mercenari, que juga a favor de qui l’hi permet actuar de tal manera…
    fins que ja no en treu profit. I l’antiga estructura ja esta ben
    corcada.Vull dir que, potser, és menys difícil del que sembla
    trencar el suport social que manté l’espanyolisme a ca vostre. És una
    sensació que tinc.

     I deixem dir-te que els valencians,
    heu donat un exemple cabdal pel que fa a l’us de la nostra/vostra
    llengua en el terreny de les arts, sobretot musicals, i del qual
    personalment en sento gran orgull i admiració en vers vosaltres.

     València serà el que vosaltres vulgueu, senzillament per que vos l’estimeu.

    Des de Barcelona, tot el meu suport.

    No defalliu!!!

  21. Xavier Mart diu:

     

    Bon dia a tothom,

     

    En primer lloc vull dir-vos que a la gent de ses illes que feim feina amb l’objectiu d’assolir algun dia la independència dels PPCC, les notícies d’Arenys i de Berga ens han deixat un doble regust, per una banda contents de que es faixin aquest tipus de consultes i per l’altre veure que els tirs et passen per damunt i no hi arribes i no entres en aquesta lluita. Encara que la consulta d’Arenys i la de Berga van ser un poquet diferents, a la d’arenys es consultava per la independència de Catalunya mentre que a la de Berga es consultarà envers la independència dels PPCC.

    Pens que tant al País Valencià com a les Illes el ritme és un altre, que hem de fer molta feina portes endins per conscienciar a la gent, que no pots parlar de Paisos Catalans si abans no és senten menorquins o valencians, i que aquesta condició comporta diferencies substancials amb els espanyols. Una volta feta aquesta feina s’han de vincular aquestes identitats per conformar els PPCC.

     

    SALUT I UNA ABRAÇADA JOSEP

    Xavier Martí  Ferreries (Menorca)

  22. enric diu:

    Jo de fet trobo patètic i penós que els polítics catalans, sobretot els pseudo”independentistes”, i inclús a vegades les CUP, oblidin els Països Catalans i es tanquin fronteres amb la comunitat autònoma de Catalunya.
    Ho trobo un greu error, de veritat, que a l’hora de plantejar el projecte es deixi de banda el País Valencià i la resta dels PPCC.
    Suposo que és la única manera legal de fer-ho, ja que pactes entre CCAA són anticonstitucionals (com gairebé tot, vaja), i suposo que és preferible la independència d’un tros a la submissió de tot el territori.

    Ara bé Sr. Nadal, no es pensi que a Catalunya us donem pel sac ni us oblidem. És cert que hi ha una bona part de catalans que desconeixen la realitat valenciana, i es creuen que on acaba la Comunitat Autònoma és on acaba el territori de llengua catalana. Això en part és culpa també de la difusió dels mitjans i dels polítics, que per tal de respectar l’estatus quo, fan que Catalunya i País Valencià semblin dues comunitats allunyades, quan en realitat comparteixen molt més coses de les que ens fan creure.
    No obstant, que les imatges i notícies polítiques no us facin ni perdre els ànims ni generalitzar les coses: a Catalunya n’hi ha molts com jo que creiem en la unitat de la llengua i en el projecte dels PPCC.

    No sé fins a quin punt la independència del País Valencià és factible com la de Catalunya. De fet les veig les dues iguals de complicades.
    Suposo que amb tot aquest moviment es podrà aconseguir, si més no, un estat espanyol més federal.

    Ara bé, Sr. Nadal, em fa molta por que amb el moviment independentista valencià que vostè planteja, es tornin vostès egocèntrics i oblidin els vostres germans del nord.
    Perquè, què diran els blaveros, quan es parli de independència del País Valencià?
    No representa que el que ells volen és això?
    Al tanto que la gent no es coli al bàndol blavero, que són espanyols camuflats, i ni volen independència, ni volen federalisme.

    Només volen trencar vincles amb Catalunya.

    Espero que el projecte d’independència del País Valencià no trenqui vincles amb Catalunya, i espero que el seny s’acabi imposant, i que si mai Catalunya és independent, ajudi al País Valencià a també ser-ho.

    Fins aviat.

    Un vallenc.

  23. Marc Xelvi diu:

    Un escrit genial, Josep. Em fa gràcia llegir els comentaris ací, on es plasmen les dos postures. Els de l’ahir, i els del demà. Jo trie futur, no vull morir en el passat. Una abraçada.

  24. joan gerard diu:

    Estimat Josep , m’alegre molt d’haver llegit aquest article ja que coincidisc amb tu al 100 % i cel.lebre que algú que treballe per la llibertat del nostre país , faça un balanç tan encertat. Sóc dels que cada volta que vaig al 25 d’abril  veig molta energia i il.lusió per transformar el nostre país, però no entenc que els cants i els missatges sempre facen al.lusió a Països Catalans.
    Que fàcil es per a canal nou resumir la notícia en “els manifestants demanem la independència dels països catalans” . Això per a un historiador del nostre regne o algu amb certa consciència nacional, ho enten, però , un llaurador de l’horta , un mecànic , un xòfer o qualsevol treballador normal el país valencià, ho enten ??? es clar que no, de seguida ens satanitzen. Una idea molt important que has donat és que forces polítiques com esquerra i moviments socials com l’esquerra independentista  han de valencianitzar el seu discurs , ho trobe molt important , jo com a militant del BLOC , espere que es produisca i que treballem plegats pel nostre País valencià. Hem de fer feina útil que arribe a la gent.
    salut i a continuar.

  25. Tik Tak diu:

    Ostras!!!! No li ho digues això als pobres dirigents d’ERPV, organitzacions i “altres”, que ja ho tenen fotut per a introduïr-se ací, com per a què ara hagen de modificar el discurs… BAAHHH!!!! Pensant-ho millor, la memòria és de les coses més volàtils i manipulables que posseïx un polític… i els demés que facen com Trillo (lo dicho queda como NO dicho) i canvi de rumb jajajaja!!

    Salut gent!!!!

  26. Tik Tak diu:

    Mireu!!! Sabeu que pense? (I encara que no vos importe ho diré igual) QUE ESTIC FINS ELS COLLONS DE TOT!!!! I com sòls sé d’on vinc i en quin món estic ara, però NO sé en quin em vol col·locar cadascú… faré una cosa EM VENC, OFICIALMENT!!!!!!!!! A qui em dóne feina que NO siga, com deia el MOVIMIENTO, indecent…i que estiga remunerada mitjanament ( no demane més) JO M’AFILIE, EM DECLARE, EM FAIG, PARTICIPE…el que vullgueu.

    He vingut ací, per vore un ratet aquest bloc que tant em distrau, ja que estava de passada per webs buscant feina i sabeu que pense en aquestos temps que corren… QUE ESTÓMACS AGRAÏTS NO SE SI HI HAN EN AQUEST BÀNDOL, XO BEN PLENETS I DESQUEFERATS SI QUE EN VEIG UNS QUANTS.

    Em pareix una frivolitat escandalosa que en aquestos temps que corren estiguen en aquestes tonteries, primerament perquè ja no sabem ni quin debat es vol obrir i més clar, no sabem ni quin és el moment idoni per encetar-lo….
    VOLEU QUE N’OBRIGA UN DE BEN INTERESSANT: Sabeu que podria fer CATALUNYA, EL PAÍS VALENCIÀ, LES BALEARS, LA FRANJA DE PONENT, ELS PAÏSOS CATALANS O LA PUNYETERA CORONA D’ARAGÓ O TOTS ELS SEUS DESCENDENTS

  27. Tik Tak diu:

    …que no estiga fent ESPAÑA, ESPANYA, L’ESTAT ESPANYOL O ELS CABRONS DESCENDENTS DEL MOVIMIENTO, per donar feina segura i amb una remuneració mitjaneta (ja no dic perfecta) atots els valencians, catalans i altres que estem en el cul pelat i dins d’un vaixell que pareix ser que no tinga rumb marcat??????????????????????????’

    Ho dic perquè si d’ací es trau una conclusió en clar o si es trau en alguna d’eixes meravelloses taules rodones “pre-concert”, estaria encantat que m’ho comunicareu i jo, feliç i decididament m’adheriria al vostre ideari amb el qual he estat molt de temps identificat, xo com molts… pareix ser que el pas de l’adolescència i després el pas al món real “post-universitat”, ha fet que optara per deslligar-m.

  28. Valenci diu:

    “Valencianitzar” el discurs? Què és “valencianitzar”? Per què us fa nosa dir catalanitzar? Per què no podem dir que al nord d’Alacant es parla el millor català del món? Que parlem “el bell catalanesc del món”? i que és valenciana la bandera quatribarrada més antiga que es conserva? Per què no ens sentim orgullosos de les nostres quatre barres que són també valencianes? La coronada només és de la ciutat de València, la quatribarrada del País (i la nació, ves per on).

    Per què no podem dir que som TAN  catalans com els catalans del Principat? o de Ses Illes?

    Què ha passat amb les frases colpidores directes i plenes de veritat?

    qui t’ha parit que t’entenga, Acadèmia Valenciana de la Llengua
    Països Catalans Problema, per als estomacs agraïts del sistema (i ara també PROBLEMA per al BLOC, a la recerca de vots “valencianistes”)

    Només és, doncs, una cançó? M’ho havia empassat

  29. Alba diu:

    Bé, la veritat es que llegint tot això només puc tenir un sentiment de desengany.

    Porto tants anys sentint com creix el moviment independentista dels Països Catalans en general que llegint les teves lletres se’m fa un nus a l’estómag.

    Josep Nadal, un tio que té la sort de ser la veu d’un dels grups de música que es fa escoltar en valencià, en català…(per a mi el mateix idioma) i escriu aquest text en el qual no puc deixar de veure certa rancúnia cap als catalans.

    M’explico. A Catalunya fa molts i molts anys que s’està lluitant en català, per viure-hi plenament. Potser molts d’aquests anys han estat més aviat una lluita des d’una posició més centralista però al cap i a la fi catalana.

    A València ho saps prou bé, molt millor que jo. Vosaltres sou una generació que us heu trobat mig sols, desemparats per la societat valenciana, per la gent que vivia al vostre costat, que compartia escola, barri, ciutat, país….

    A mi em fa certa gracia veure o llegir les pancartetes dels blaveros dient que valencians i catalans no compartim res, ni tan sols la llengua i totes aquestes barbaritats que es treuen de la màniga però realment amb el que has dit tu només m’està venint una cosa al cap:

    En el cas que a la butlleta del referèndum hi haguera posat vols la independència dels Països Catalans?, t’hagués fet més feliç?

    Jo crec que no. Jo crec que realment el que hagués passat es que valencians, illencs, etc, etc. s’hagués tirat al coll de la plataforma organitzadora d’Arenys de Munt.

    Ei, jo dic sí als Països Catalans però escolta, si a Catalunya portem 20 anys d’avantatge que hem de fer? Esperar que al País Valencià on la força màxima es de dretes, on hi ha hagut un dels reductes espanyolistes més forts i duradors de la península es posi al nostre nivell de lluita?

    No seria un pas enrera això? No creus que el teu posicionament no és un acte egoista per tots els anys de lluita que portem des dels meus pares?
    Perquè jo, llegint les teves paraules sí que li veig.

    Egoistes no som els catalans que a part de continuar lluitant per Catalunya i pel català hem començat a lluitar també pels nostres germans valencians i pel valencià, egoista es aquell que sembla que li faci ràbia que algú vagi més endavant en el camí on tots volem arribar.

    Si algú no intenta fer un pas endavant no sé pas com ens podem plantejar uns Països Catalans lliures.

    Deixo el meu mail per si algú vol continuar la conversa o el canvi d’impresions sobre aquest tema per no colapsar el bloc del Josep.

    Alba

  30. PPCC diu:

    Hola Nadal,

    Vull copiar una aportació meua de més avall:

    Dir que estic fins les castanyes d’aquest neoblaverisme (amb cap, això sí, PERÒ
    NEOBLAVERISME) que està proliferant. Canviar la situació no consisteix
    en desfer-se de termes (PPCC) que usen els espanyolistes contra
    nosaltres. Canviar la situació consisteix en afiliar-se a un partit
    polític i fer política des dels nostres pobles!!

    ACI TOTS
    QUEIXANT-SE I ALS NOSTRES AJUNTAMENTS TALLEN EL BACALLAR ELS DE SEMPRE,
    DONCS NOSALTRES ANEM A TALLAR-LOS LES CASTANYES.
    JOVE, ORGANITZA’T I LLUITA.

    La democràcia no és votar cada 4 anys i au. Si volem canviar les coses ens hem d’AFILIAR a partits clarament nacionalistes i treballar des dels nostres pobles. AFILIAR-SE, ser MILITANTS. Pagar una quota anual i lluitar pels Països Catalans.
    Sóc d’ERPV però si us agrada més el BLOC, doncs endavant! o CUP o PSAN…
    PERÒ AFILIEU-VOS I LLUITEU TOTS ELS DIES DE L’ANY EN COMPTE DE QUEIXAR-VOS!!

    Nadal, Pense que no has estat gaire encertat però et perdone perquè les vostres cançons són la bomba 😉

  31. Oriol diu:

    Primer de tot, dir-te que l’anàlisi que fas sobre l’independentisme al Principat és del tot desencertat i tan debò estigués tant avançat com tu ho descrius.
    També dir-te que el resultat d’Arenys, si el referèndum hagués sigut oficial i vinculant, de ben segur que hagués estat del tot diferent.
    També et diré que en el teu text hi veig por i complexe de parlar obertament del teu País i la teva Nació, i això pot derivar en corrents polítiques extranyes. Quan dius “barrejar el tema dels Països Catalans…” buf…jo entenc que no pots parlar d’un pinyol de bresquilla, sense anomenar la pròpia bresquilla…
    També, hauries de pensar que quan parles dels “mateixos de sempre” son aquests mateixos de sempre els que mouen el cul per fer quelcom per què el moviment avanci i quan fa falta, ho fan al ritme de la vostra música, pq siguin d’on siguin, la senten com a seva.
    Per acabar, espero que quan al final dius que t’agradaria que es fes la pregunta “Està d’acord en què el País Valencià siga un estat independent Sí o no?” no ho diguis pq “t’ha picat” que a Arenys l’hagin fet només del Principat…pq llavors si que anem malament……

  32. Toni Rico diu:

    Doncs això: jo també crec que ja va sent hora que valencianitzem al màxim el nostre discurs. Qualificar això com a vendre’s al neoblaverisme, als “catalunyesos” i no sé quantes coses més és simplement no entendre res de res del que es demana. De fet aquest ha estat el problema del nacionalisme valencià els darrers quaranta anys: no hem acabat d’entendre la societat que diem voler alliberar. D’acord que aquesta societat ha estat manipulada, etc…. però, collons, alguna culpa també tindrem nosaltres si no hem sabut/pogut convéncer-la amb el nostre discurs, no?

    Doncs això: Nadal gràcies per aportar coses diferents al debat del valencianisme en particular i del catalanisme en general. Jo també estic preparant un article amb les meues aportacions sobre el tema que en breu miraré de penjar al bloc.

  33. Josep Andres diu:

    Senyors. Encara contineu ensomiant al vostre imperi?
    A la Nació Valenciana esteu perduts. Mai podreu explicar la raó per la qual hem de deixar d’esser ciutadans de segona espanyols, per a ser-ho de segona però catalans.
    Afortuadament, poc a poc, cada dia n’hi ha més gent que fica per davant la seua valenciania sense complexos, porte una quatribarrada o porte la coronada amb blau o en porte una estrelada.

    Doncs això, continue-ho al somni, que al llarg del temps es convertirà en un mal són.

    Visca la Nació Valenciana lliure i sobirana.

    Gràcies per les vostres opinions.

  34. Mengano diu:

    El motiu
    de l`existència del pp només és un: impedir la reunificació política del que va
    ser la Corona d`Aragó. L`estat dels espanyols és una corporació que és el motor
    de l`economia castellana amb seu a madrid. Dona feina a 500.000 funcionaris (
    Citi Group, la corporació financera més gran del món i amb presència a tots els
    continents, té 320.000 empleats), exèrcit dels espanyols=50.000?, tve, la cope,
    esradio, diaris estatals (abc, el mundo…), cadenes de televisió, Tabacalera,
    Telefónica, Loteries de l`estat, etc…, la seu de multinacionals que operen a
    tot l`estat i liquiden impostos a madrid, etc…Si sumem tot això, veure´m que
    l’ única comunitat de parla castellana que aporta diners a l`estat és madrid i
    perquè està artificialment creada per a administrar a la resta dels que viuen a
    espanya, es a dir, no és una aportació econòmica productiva, sino ficticia i
    administrativa. A l`anterior s´ha de sumar els 200.000 milions en fons
    estructurals que ha rebut l`estat dels espanyols de la Unió Europea desde el
    1992 i l`expoli econòmic de les comunitats que parlem en CRISTIÀ ( València,
    Les Balears, Catalunya i La Franja d`Aragó).  El PACTE dels espanyols de totes les
    tendències (Psoe, pp, etc) JA ESTÀ FET DESDE FA 300 ANYS i sempre hi estan
    d`acord: Continuar amb l`estructura centralitzada de l`estat i continuar vivint
    de l`expoli fiscal del que va ser la Corona d`Aragó. Es per això que al pp no
    li interessa ni pactar amb el PSOE ni arreglar l`economia perquè la seva
    econòmia ja està arreglada mentre ens puguin seguir explotant econòmicament, ja
    que mentre catalans, valencians, mallorquins i bascos seguim treballant i
    pagant impostos, ells tenen l’economia funcionarial i panfuncionarial
    assegurada. Davant la incompetència del present govern central i les
    persprectives nefastes per als nostres interessos de la hipotètica arribada al
    poder d’un partit tercermundista i neofranquista com el pp (cosa que dubto),
    els ciutadans de l`estat dels espanyols que vivim en l`economia real i
    productiva, es a dir, els que sofrim de veritat els efectes de la competència
    global, els ciutadans de l`estat que parlem en CRISTIÀ i que estem afincats al
    Pais Valencià, Les Balears i el Principat de Catalunya només tenim una opció
    clara: declarar il.legals i anticonstitucionals els organismes de l`estat
    vigents en els territoris que parlem en CRISTIÀ, o dit d`unaltra manera:
    Sobirania o Independència. L`eix del mediterrani necessita recollir el fruit
    del nostre treball en forma de 200.000 llocs de treball funcionarial directes
    que es crearien si tinguessim estat propi. Necessitem urgentment tallar llastre
    i desfer-nos d`aquest estat controlat per la casta  militar, feixista, neofranquista,
    tercermundista, racista, visigoda i funcionarial castellana (ells mateixos
    entre ells s`anomenen “castizos”). Ens estem jugant el nostre futur, l`estat
    dels castellans, en plena era de les telecomunicacions i noves tecnologies, ni
    cal i ni fa falta. Ja va sent hora que aquesta gent s´independitzi dels pobles
    que parlem en CRISTIÀ: Pais Valencià, Les Balears, La Franja d`Aragó i
    Catalunya. I recordeu, la casta castellana del pp mai pactarà per a sortir de
    la crisi, ells no estan en crisi perquè estan organitzats en bandes i subsectes
    de familiars, amics i coneguts enquistades en l`aparell funcionarial i
    panfuncionarial de l`estat; aquesta gentussa no tenen patria ( cas Gürtel), son
    bandes sense principis que estan saquejant les arques públiques. El pacte fort,
    el que els sosté, l`únic que els interessa complir a  les dues parts ja fa 300 anys que està fet.

  35. Mengano diu:

    Quan els que pululen per les
    comunitats autònomes de castella la mancha, castella lleó i madrid parlin en
    CRISTIÀ, aleshores l`estat dels espanyols serà una nació, mentrestant aquí la
    única nació que hi ha ha és la formada pels que parlem en CRISTIÀ: Pais
    Valencià, Les Balears, Franja d`Aragó, Catalunya Nord i el Principat


    Conjugació del verb
    “parlar en CRISTIÀ” : Jo parlo en CRISTIÀ, tu parles en CRISTIÀ, ell/ella parla
    en CRISTIÀ, nosaltres  parlem en CRISTIÀ,
    vosaltres parleu en CRISTIÀ, ells parlen en CRISTIÀ. Jaume I (present) parla en
    CRISTIÀ, els Valencians parlen en CRISTIÀ, els de les Balears parlen en
    CRISTIÀ, els de la Franja d`Aragó parlen en CRISTIÀ i els de la Catalunya Nord
    i el Principat parlen en CRISTIÀ. Gerundi: Parlant en CRISTIÀ, imperatiu: Parla
    en CRISTIÀ !! Nosaltres parlem i pensem en CRISTIÀ

  36. Mengano diu:

    Sóc fill de Tortosí criat a Barcelona i cada dia ho tinc més clar. Entenc que tots els que parlem en CRISTIÀ i estem afincats als Pais Valencià, Les Balears o Catalunya hem de buscar un projecte comú, hem de crear una zona Schengen mediterrania i CRISTIANOPARLANT, hem de respectar la idiosincràcia de cadascú de nosaltres i respectar les nostres senyes d`identitat però al mateix temps hem d`estructurar un ens supranacional que ens doni certa unitat política, almenys en certes matèries, ja que allò que ens uneix és que tots parlem en CRISTIÀ, i tal com estan les coses, no ens podem permetre el luxe de fer la lluita per separat. Valencians, Bascos, Mallorquins, els de la Franja d`Aragó, Navarressos, Gallecs i Catalans, tenim tots un enemic comú: la casta militar, feixista, postfranquista, visigoda i funcionaral castellana afincada a madrid. Quan haguessim tallat el llastre que arrosseguem, ja parlarem de com ens organitzem entre nosaltres, ara ens hem d`unir per a preservar la nostra identitat com a poble.

  37. Mengano diu:

    Una vegada un portugués
    em va preguntar: escolta, que passa que el portugués no es cristià com tu dius?
    Aquesta va ser la meva resposta: Damunt la capa de la terra hi ha centenars o
    milers de llengües, jo no tinc res en contra ni del portuguès, ni del xinès, ni
    de l`anglès, ni del txec etc…;no tinc temps de plantejar-me si aquestes
    llengües són cristià o no, jo només se una cosa: Que els Valencians, els de la
    Franaja d`Aragó, els de les Balears, Catalunya Nord i el Principat, parlem en
    CRISTIÀ, el que vulgui saber si la seva llengua és cristià o no, que vagi a
    veure al papa de Roma i que li pregunti.
    Mentrestant,
    aquí es parla en CRISTIÀ.

  38. for diu:

    Ie, que ha? Tinc 15 anys i fins que no vaig llegir este article mai m’avia plantejat aixo de valencià o espanyol, a arrel de llegiro em queda ben clar. Ara del rotllo a tope, hasta mestic llegint el Nosaltres, els valencians. Aixo si soc xoto com el que mes, i pensant jo, estaria be fer una penya nacionalista del València(no seran tots del Barça), avore si ens fem sonar mes entre tanta blavera.

    Resumint, Nadal eres un crack, dixa de penjar programetes(que estan molt be) i avore si escrius mes que s’agraix.
    De puta mare al Vila-rock! Els millors!

    PD: La “Roja” esta fent molt de mal per a futboleros com jo. Tots amb Honduras! Avore si casquen i es decidixen mes valencians a ser-ho.

  39. LYL
    nike air max host the Olympics nike air max, coach handbags sale colourful array coach handbags sale.
    supra shoes in 2012 with our supra shoes, cheap mbt shoes outdoor stalls Find out about the cheap mbt shoes.
    mbt shoes London is mbt shoes,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*