Prendre la paraula

Avui commemorem el 8 de març, el Dia de la Dona Treballadora, també conegut com a Dia Internacional de les Dones. Però per què ho fem aquests dia i per què el 8 de març es diu que és el Dia de la Dona Treballadora? Doncs perquè es recorden dos moments de la història de les dones: el primer, la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, una indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves, de les quals en van morir 142 un any després que haguessin mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.

Avui, tot és de color lila i la utilització d’aquest color és perquè és avui ja el color representatiu de la lluita pels drets de les dones. Va ser el color que el 1908 van utilitzar les dones sufragistes angleses, les dones que reclamaven poder votar tal com feien els homes, per tenir representants en les institucions. El lila està relacionat, doncs, amb la dona i la igualtat de sexes.

Perquè és el dret a ser tingudes com a éssers humans amb igualtat de drets amb els homes allò que defensa el feminisme, allò que defensem les dones en el dia d’avui.
Per ser iguals en drets i obligacions cal fer encara molt de camí, però en aquest camí allò que primer hem de fer desaparèixer és la violència contra les dones. Cada any, a l’Estat espanyol prop de cinquanta dones són assassinades o per les seves parelles o per altres homes. Milers de dones, al nostra país, cada any són violades. I desenes de milers són assetjades sexualment per homes. El feminisme no va contra els homes però sí que va contra les actituds que fan que alguns homes maltractin, matin, violin o assetgin les dones. No podem permetre cap violència contra les dones.

Però avui també reivindiquem que la igualtat entre persones de sexe diferent sigui un objectiu no només de les dones sinó de tota la societat. A l’any 2018 les dones continuem cobrant entre un deu i un 20% menys per la mateixa feina. Això no passa en tots els sectors laborals però sí que passa en la majoria de les feines, s’anomena bretxa salarial i cal que desaparegui per tal de ser tots i totes iguals.

De la mateixa manera, per aconseguir la igualtat real, les feines que es desenvolupen a la llar, majoritàriament no remunerades i fetes per dones, i les feines de cures a infants, persones dependents o persones grans, han de ser feines repartides de forma igualitària entre els homes i les dones. I qui les faci ha de tenir els mateixos drets laborals que ui treballi fora de casa.

I que les nenes i les noies pugueu estudiar i aprendre tant com puguin els nens i els nois. Que la diferència evident entre sexes mai no esdevingui discriminatòria i que els drets siguin els mateixos. Per aconseguir això cal que les dones, des de petites, tingueu clar que només teniu els límits que vosaltres mateixes decidiu posar-vos, no els que cap home ni cap dona us facin creure que teniu pel sol fet de ser noies o dones, ni els que us imposin pel sol fet de ser dones.

En definitiva, cal que avui, 8 de març, posem la vida al centre de la vida. Que la llibertat, la igualtat i la solidaritat esdevinguin motor del món que tenim i del món a on anem i que mai més cap persona rebi cap violència, cap discriminació, cap menyspreu pel fet de ser dona.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!