Josep M. Cervelló

Avui és el 370 aniversari del Corpus de Sang ( 7 de juny de 1640), inici de la guerra de Separació, dita dels Segadors. Des del 1637 els tercios espanyols campaven per Catalunya per la guerra amb França que té per escenari la Catalunya Nord. Catalunya no hi va participar fins que els francesos van entrar a Salses, ja que les institucions catalanes, contra la monarquia hispánica, van fer valdre els drets dels catalans a no ser mobilitzats ja que era una guerra on no hi havia el rei al front, no era defensiva i es produïa fora de Catalunya. Però el Comte Duc d’Olivares va omplir Catalunya de tercios i partides de soldats famolencs vivien del pillatge i eren allotjats a la força en moltes viles, entre elles Sant Boi. El romanço popular dels Segadors ens parla del mal tracte i dels crims que aquests soldats feien i de com es van anar encenent els ànims de la gent. Durant tota la primavera de 1640 les queixes perls allotjaments de tropes i pels tributs van anar convertint-se en un ampli moviment per a l’expulsió dels tercios de Catalunya. El dia de Corpus de 1640 molts pagesos del Baix Llobregat havien entrat a Barcelona pel portal de Sant Antoni i s’havien concentrat a la plaça del Carme, cercant contractes de sega i es va iniciar una revolta al crit de “Visca la terra i muyra lo mal govern”. Els avalots van seguir els dies següents i la mort del virrei va marcar un punt d’inflexió que va precipitar la guerra amb Espanya i l’adveniment de la primera república catalana.

L’historiador Jaume Codina assenyala com a protagonistes de l’alçament pagès els segadors  baixllobregatins, entre ells, de Sant Boi, Baldiri Oliva, Joan Bofill, Llorenç Amat, Joan Oliva i Antoni Soler.

Un mes després dels fets, el Consell de Cent de Barcelona intercedeix per ells, que juntament amb altres pagesos del Prat i de l’Hospitalet  estan presos pels aldarulls posteriors a la revolta, reconeixent-los el lideratge per tal que puguin col.laborar en la pacificació de la ciutat que encara viu el saqueig d’incontrolats.

L’Antoni Soler de la Torre havia nascut a Sant Boi l’any 1615, fill d’una de les cases més riques: Can Soler de la Torre, quadra que dóna nom a la riera de can Soler i que avui es troba en el terme de Santa Coloma de Cervelló, a la Colonia Güell. Va ser un pagès de gran influència que va liderar les revoltes dels Segadors de 1640 i la dels Gorretes o Barretines de 1657-59, revolta pagesa que, a partir de personatges com Narcís Feliu de la Penya, va anar prenent una dimensió política. Posat preu al seu cap, va ser assassinat l’any 1689, als 74 anys d’edat. Esquarterat, el seu cap va ser penjat a un  angle de la casa de la Diputació a Barcelona. La seva casa va ser enderrocada i el lloc sembrat de sal. Posteriorment a aquests fets el mas va ser reconstruït i encara està avui, sencer, tocant  la Colonia Güell. Durant la guerra de 1936 al 1939 va ser la seu de l’ajuntament revolucionari de Santa Coloma de Cervelló, anomenat aleshores Pinedes de Llobregat, a pocs metres del límit del terme municipal de Vilaboi.

És per això que cada 7 de juny els regidors independentistes de Sant Boi passem per davant d’aquesta casa i hi deixem unes flors de ginesta.