LA BOTIFARRA DOLÇA, DELÍCIA GIRONINA
En altres cultures hi ha embotits més o menys dolços, com una morcilla de Sòria i altres de similars de Galícia o la Rioja. Però la botifarra/llonganissa dolça, raresa gironina, és realment única."La botifarra dolça agrada fins i tot a les persones que no en tenien la més lleu idea" va escriure Josep Pla a El que hem menjat. A les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, Gironès, Selva, Pla de l’Estany i parts de la Garrotxa i el Maresme, ho podreu comprovar. I també la falsedat de la hipòtesi de partida d’ una beca cobrada per un conegut antropòleg, que havia d’ investigar "perquè la botifarra dolça només es troba a l’ Alt Empordà"!. I les bestieses que fa dir a un equip de dos estudiosos francesos en una de les inefables publicacions de l´Institut Europeu de la Mediterrània (publicat en espanyol, amb diners públics, per la Generalitat de Catalunya!), on es diu la següent bestiesa: “la butifarra dulce de Figueres, en Cataluña, un producto de lo más original, se diferencia de los de las demás poblaciones vecinas porqué tiene una mayor cantidad de azúcar, una cantidad menor de peladura de limón y porqué se ha prescindido de la canela”. Extravagant afirmació avalada per F. Xavier Medina, director de l´obra i antropòleg a sou de l´IEMed, que suggereix (com diu l´altre antropòleg “oficial”), que és un producte exclusiu de l´Alt Empordà, que a Figueres és particular (cosa totalment falsa) i que en altres llocs inclou canyella (cosa també falsa). La botifarra dolça és una botifarra crua, que es fa amb carn de porc seleccionada, pela de llimona ratllada i sucre. I no és exclusiva de l´Alt Empordà: al Baix Empordà la fan arreu- i els xarcuters de la Bisbal n’ han fet una àmplia difusió, fins i tot amb fulletons- així com a part de la Selva i la Garrotxa. A la meva comarca- el Pla de l´Estany, a casa –fèiem de pagès- quan matàvem el porc (Vilavenut), era una de les elaboracions més apreciades. Fins i tot, gosàvem elaborar fuets i llonganisses dolces! Al Gironès, a més hi té lloc l´única manifestació dedicada a aquest producte: a Salitja i Sant Dalmai (a cavall de la Selva) té lloc cada any (enguany s’ escaigut el 3 de febrer) la Fira-Festa de la Botifarra dolça, amb diverses activitats: degustacions (botifarrada), concurs, de coques amb botifarra dolça, participació de diversos restaurants, etc., tot presidit pels gegant En Botifarra (que no és gens botifler!) i Na Dolça. A la major part de les carnisseries l’ elaboren segons l’ antiga saviesa dels embotits tradicionals de pagès, i amb totes les garanties de productes sans, naturals i escollits. A més, sen fa versions renovellades, que inclouen fruita seca, exquisides per a menjar com a aperitiu, com un fuet. També s’ ha introduït la versió embotida en budell molt prim (com les salsitxes), que permet un gran joc gastronòmic. Actualment un important fabricant d’ embotits gironí té incorporat el fuet dolç entre els seus productes i la Botifarra Dolça, igualment, forma part del làbel de “Productes de l´Empordà”.Aquest embotit sembla com una botifarra picant o crua, però és molt més brillant- com lacada, a causa del sucre. Aquest pot arribar als 750 g per kg de carn, exclusivament de porc; també té sal i pela de llimona ratllada, en proporcions variables.Un cop comprada la botifarra dolça, si no la cuineu tot seguit, la podeu guardar a la nevera. També es pot deixar assecar, convertint-se en un deliciós fuet.Per fregir-la, punxeu-la (opcionalment, hi ha que s’ estima més no fer-ho, però es pot rebentar) i poseu-la a la paella amb una cullerada d’ oli o llard, acabant-la quasi de cobrir amb aigua. Per tant, malgrat el que diuen alguns receptaris, n s’ ha de fregir. Feu-la coure a foc ben baix, i quan el líquid s’ hagi reduït (uns 25 minuts) hi afegiu unes llesquetes de pa de barra ben primes (que tampoc no s’ ha de torrar, malgrat el que diu algun saberut receptari) acabant-ho de coure tot fins que queda ros i caramel.litzat. Serviu-ho tot seguit, millor en un plat escalfat. Es excel.lent com a postres.Podeu substituir les torradetes per talls de poma (Golden de Girona), que acabeu de deixar coure i caramel.litzar amb la botifarra: el resultat és magnífic. Igualment jo faig servir altres fruites, com pera, pinya o una barreja. També la podeu fer a la cassola o al forn, a la brasa (millor embolicada amb per de plata), la podeu guisar amb pèsols (recepta de Girona),faves, llamàntol,fer-ne coques etc. Hi ha qui, en coure-la, hi afegeix més sucre (això depèn dels gustos, però a les cases no se solia fer), un got de garnatxa d’ Empordà, moscatell o vi dolç, pela/escorça/corfa de llimona,canyella de canó (no en pols) etc. El que no es fa mai és fregir la botifarra (questa es rebentaria irremissiblement) tal com diu, de forma increïble- a part d’ altres bestieses- la “Gastroteca” d’ internet del departament del conseller Huguet, una forma curiosa de llençar els nostres diners per part de la Generalitat.També s’ elabora botifarra dolça seca, a manera de fuet (hi ha, fins i tot,com hem dit, la marca comercial "Dolça de Girona").La botifarra dolça es menja com a darrer plat, just abans de les postres- en general no les substitueix, però en pot fer la funció-.És excel.lent, també, servida en els entrants, aperitius i pica-piques, en forma de rodella damunt d’ una torrada caramel.litzada, d’ una llesca de poma, etc.(com fa en Joan Roca, de El Celler de Can Roca),; en aquest cas també és molt útil fer servir salsitxes dolces.Animeu-vos, doncs, amb aquests stravaganza, tanmateix exquisida. Dalí la feia tastar fins i tot als madrilenys- a fi d’ aterroritzar-los-, tal com explico al llibre Dalícies. A taula amb Salvador Dalí (Cossetània Edicions).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!