85. Raconera: s’utilitzava per a definir una dona, normalment gran, que no llençava cap objecte. Tot el contrari, ho guardava tot en diversos indrets de la casa com les golfes, el magatzem o allà on fos de menester.
86. Xurriaca: estri per a pegar als animals de camp que consisteix en una vara generalment gruixuda que porta al seu extrem una cordeta, una tira de cuir. També s’animenen: suriaques, surriaques, o en masculí.
87. Sabut: a nivell de les comarques ebrenques s’anomena sabut a una persona arrogant, un set ciències que opina sobre tot allò que no sap. En canvi, a les comarques del Maestrat té tot el sentit contrari: una persona que sap el que diu i que té grans coneixements. “Mi-te’l el sabut”, expressió per ridiculitzar les pretensions d’alguna persona vora l’Ebre. “És molt sabut”, és tot intel·ligència sota l’ombra del Maestrat.
88 Onso. Paraula amb significats molt diversos. Primerament, pot fer referència a un home corpulent, a voltes acompanyat de l’adjectiu pelut, “onso pelut”. També té un ús despectiu a causa de l’aspecte físic de la persona. Tanmateix, també s’usa de manera afectuosa amb un to de broma: va, calla, onso… en el sentit d’exagerat o beneit.
89 Nemon o nemone: en català estàndard es diu anem-se’n o ens n’anem. És a dir, marxem del lloc on ens trobem. És altament usada per la població, si li busquéssim l’equivalent anglès seria let’s go. Per suposat, avui dia em ve al cap l’expressió: nemon d’Espanya més prompte que de seguida!
90. Acaçar. Verb que significa perseguir insistentment. Sobretot s’usa en un sentit de joc juvenil. Juguem a acaçar-nos, a córrer un darrera els altres. S’acaçaven pel passadís… anaven corrent un davant i l’altre darrera pel passadís. Avui dia podríem tornar a usar frases com: ens acaçava la policia repressora.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!