Josep Arasa i Ferrer

Fins l’any 1966, poc abans de començar la Quaresma, cada el 10 de gener l’Església catòlica publicava l’anomenada ‘Butlla de la Santa Croada’. Es tractava d’un document que, un cop adquirit, permetia obviar algunes de les prescripcions d’abstinència indicades per aquest període de restriccions. La seva història, com el seu nom sembla assenyalar, ja ve de lluny. Joan Soler i Amigó relata com, per Quaresma, “l’Església proscrivia la carn –fins i tot ous i llet-, i antigament qualsevol plaer o expressió festiva” però assenyala que “tanmateix, l’Espanya catòlica va gaudir, dels privilegis de la butlla de la Santa Croada que cada família havia de comprar obligatòriament a la parròquia: eren indulgències i dispenses del rigor dels dejunis i abstinències, similars a les dels croats de Terra Santa”.

La història de la Butlla de la Santa Croada segons la Gran Enciclopèdia Catalana es tracta d’una “concessió lliurada per la Santa Seu, a petició de diversos sobirans hispànics, que concedia a llurs súbdits indulgències, indults, dispenses, gràcies i exempcions a aquells que contribuïssin a les despeses de les expedicions militars contra els musulmans” però que amb el temps va anar modificant els seus propòsits. La guerra civil provocada pel cop d’estat franquista va ser considerada per l’església catòlica una Cruzada/croada.

L’any 1949 l’arribada de la Butlla s’anunciava d’aquesta manera: “Llega el tiempo Cuaresmal y Espanya va a gozar de nuevo del privilegio que Roma le concede sobre la prórroga de la Bula de la Santa Cruzada”.

L’any 1950, els fulls parroquials anunciaven que “El Excmo. Y Rvdmo. Sr. Comisario General de Cruzada D. Enrique Pla y Daniel, Cardenal Arzobispo de Toledo, ha comunicado a nuestro Excmo. Sr. Obispo que el Santísimo Padre Pío XII felizmente reinante ha tenido a bien prorrogar por otro año la Bula de Cruzada para Espanya” i detallava les aportacions econòmiques que havia de fer cada persona, d’acord amb els seus ingressos anuals, per a l’adquisició del document: “Por el sumario general de Cruzada: Para aquellos cuyos ingresos no exceden de 5.000 ptas, 1 pta….Desde 25.001 ptas en adelante 25 ptas”.I especificava que “la mujer casada debe tomar el sumario general de la misma clase que su marido; los hijos de família sin ingresos propios, el de infima clase”
L’adquisició de la Butlla aportava diferents dispenses,:“Hasta nueva orden dispensamos a cuantos tomaren los Sumarios de Cruzada y del indulto de ayuno y abstinencia de la categoria correspondiente a las rentas que perciban, todos los ayunos y abstinencias del año, que no les dispensa la Bula, excepto el ayuno del miércoles de Ceniza, la abstinencia y ayuno del Viernes Santo y de las Vigilias de Asunción y la Natividad del Señor y la abstinencia de los viernes de Cuaresma”. I, és clar, qui no adquiria la Butlla, havia de complir els dejunis i les abstinències.

La venda de la Butlla era rendible a totes les parròquies, els capellans de les quals no deixaven d’insistir en la seva venda  “Insistimos para que ninguna familia que se precie de católica deje de adquirir este documento Pontificio, fuente de gracia y dispensas”.