JOAN MATES

Deixa un comentari

El cognom Mata (Matas, Mates,..) ha estat relacionat amb Espitlles i Penafel (Santa Margarida i els Monjos) fins els anys 60 del segle passat.

Joan Mates fou un pintor gòtic, català, documentat entre 1390-1431, fill d’un guarnicioner de Vilafranca del Penedès. En la seva evolució s’integrà en l’estil internacional, introduït per Lluís Borrassà, de qui fou coetani.

Joan Mates, l’any 1390, es va establir a Barcelona al taller de Pere Serra, amb qui va tenir una llarga relació i col·laboració, junts van treballar en el retaule de la Verge amb els Sants de Siracusa (1400) i, quan es va produir la defunció del seu mestre, va recuperar altres encàrrecs seus, com el del retaule de l’Anunciació per l’església de Sant Francesco de Stampace de Càller (Sardenya), o el desaparegut retaule de sant Tomàs i sant Antoni de la catedral de Barcelona. Va tenir bona relació amb alts càrrecs de l’església i la noblesa catalana i amb mecenes com les famílies Cabrera, Cervelló, Queralt o Foix.

Tot i residir permanentment a Barcelona realitzava estades al Penedès. Hi consten poders atorgats a persones de Vilafranca com el notari i cunyat seu en Francesc Gabiol el 1402 i a Berenguer Ferrer el 1403 i 1418.

Se l’identifica com el  Mestre de Penafel, per tal com coincideix l’estil amb els retaules de Santa Llúcia i de Sant Miquel de l’església de Santa Maria de Penafel (Santa Margarida i els Monjos). Ambdós retaules van ser pintats entre els anys 1410-1420 i van estar a Penafel fins a l’any 1912 en que van ser traslladats a la parròquia de Santa Margarida del mateix municipi,  i posteriorment el clergat els va vendre a una col·lecció privada, desprès van passar a la col·lecció Conde i més tard a la col·lecció Olavarria, ambdues de Barcelona.

El Retaule de Santa Llúcia te unes mides reduïdes (175×138), i actualment es troba a la col·lecció Casacuberta Marsans. El Retaule de Sant Miquel, “el guerrer de Crist” que lluita contra el mal, que combat el dragó i els àngels rebels,  tampoc és gaire gran (173×143).  Està fet en una sola taula sobre la que es distribueixen tres carrers i una predel·la amb l’Anunciació, la Missa d’ànimes i el Miracle del Mont Gàrgano. L’any 2010 va ser adquirit pel Museu Nacional d’Art de Catalunya on està exposat.

A Joan Matés també se li coneix, el retaule de Sant Jaume de Vallespinosa (1406-1410) que va ser patrocinat per la família Cervelló, (Museu Diocesà de Tarragona), el de Santa Margarida de Valldonzella, el de Sant Martí i Sant Ambròs (1411-1415, catedral de Barcelona), el de Sant Sebastià (1417-1425) de la Pia Almoina (Museu d’Art de Catalunya), l’altar Major de Santa Maria de Vila-Rodona (1422), l’ Anunciació (Museu de Càller) i el Sepeli de Crist de la Generalitat de Catalunya (Museu d’Art de Catalunya).

Es desconeix la data exacta de la seva mort, malgrat que se sap que l’any 1431 va fer testament. El seu fill Jordi va continuar la seva tasca i va entrar a treballar en el taller de Jaume Huguet l’any 1469.

Publicat  El 3 de vuit el 30-08-14) 

Per saber.ne més.-

Museo Thyssen-Bornemisza, Joan Mates http://www.museothyssen.org/thyssen/ficha_artista/394

Gran Enciclopèdia Catalana , Joan Mates, Vol 9  (Pàg 721)

Museu Nacional d’art de Catalunya http://www.museunacional.cat/ca/advanced-piece-search/16677

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 30 d'agost de 2014 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.