Reproduïm el post de la nostra companya @IngridLafita on explica la seua experiència amb el bookcrossing de Del Sud, que acompanya d'una magnífica ressenya del llibre

Al país de la infantesa
hi ha il·lusions a les palpentes,
somnis dibuixats a l’aire,
promeses a les orelles.
Al país que jo ara enyore
hi guarde un tresor secret,
un lligam que mai no es trenca,
un amor que mai no es perd.

Tot s’inicià fa dues semanes quan llegia al meu TL una piulada del periodista Antoni Rubio anunciant que: “comença el ‘bookcrossing’ de ‘Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas’! A partir de la propera setmana…” i un enllaç al blog que escriu junt al també periodista Hèctor Sanjuan (Del Sud. Cròniques des del País Valencià)

 

No sé a vosaltres, però a mi la idea d’un bookcrossing m’engrescava molt; si tenia a veure amb els Obrint Pas, la motivació augmentava més si cap. L’article que enllaçava Antoni era “El ‘bookcrossing’ de ‘Del Sud’: alliberem un llibre per setmana” i allà s’explicava amb més detall en què anava a consistir eixe alliberament de llibres. Resumint, els dos periodistes i autors de l’obra han pensat que, a partir del mes d’octubre i fins desembre, alliberaran cada setmana un exemplar de Del Sud. Aprofitant-se de les noves tecnologies, el lloc escollit per deixar-lo (mai casual) serà anunciat uns dies abans en eixe mateix blogi també via Twitter (si n’esteu interessats, seguiu els comptes @Del_sud, @antonirubio i @HectrSanjuan). Qui primer se’l trobe (per casualitat o perquè duu hores esperant) pot agafar-lo, llegir-lo i quedar-se’l com a record, o bé tornar-lo a alliberar per a que més gent el gaudisca.

Deia abans que els llocs escollits per alliberar cadascun dels exemplars no són casuals; en paraules dels autors, “serviran per a homenatjar llocs, persones i col·lectius que pensem que mereixen un reconeixement o per a recordar fets especials per a tots nosaltres. Tal volta siga una escola, per a mostrar el nostre suport a l’ensenyament públic, o una plaça o un carrer dedicat a algú, o una població que ens resulte especial per qualsevol motiu”. En efecte, així ho demostren els tres primers emplaçaments: la plaça de la Mare de Déu de València (“el cor de València” li diu Joan Francesc Mira a El professor d’Història), la Plaça de Sant Agustí i, el proper, Burjassot. El bookcrossing, doncs, s’inicià el passat divendres 7 d’octubre en una plaça que “gràcies” al comportament dels nostres dirigents a esdevingut punt de trobada per a les protestes dels valencians (dels valencians que protestem, clar està): mobilitzacions per deixar d’estar “sense senyal”, contra la corrupció d’alguns polítics, en defensa de les línies en valencià, demanant encara una resposta a l’accident de metro de la línia 1 passats ja cinc anys… Eixa és la realitat que tenim al País Valencià, de la que estos periodistes en fan un fidel retrat al llibre (i això que és del 2007! Quatre anys i ací res ha canviat, o ho ha fet a pitjor).

El següent Del Sud no esperà i fou alliberat tan sols dos dies després, en la Diada del País Valencià.



A les sis de la vesprada, hora d’inici de la manifestació reivindicativa convocada per la Comissió 9 d’Octubre (enguany sota el lema “SOM PAÍS VALENCIÀ, VOLEM DECIDIR”), el segon llibre apareixia a la Plaça de Sant Agustí, tota de pancartes i banderes i les dolçaines sonant en perfecta harmonia amb les veus dels que allà estàvem per defendre els nostres drets com a valencians. Demà, divendres 14 d’octubre, s’alliberarà ja un tercer exemplar, el primer fora de València ciutat. “A primera hora de la vesprada” (cadascú que ho interprete com puga), un volum de cridaneres tapes roges apareixerà al poble del fill del forner, que a mi m’agrada definir com un “valencià exemplar, d’eixos que estimen i dignifiquen la seua terra i la seua llengua, que s’enfronten a la censura i l’autoodi per continuar contant, cantant i dient les coses que passen on els pariren, on estan.” La plaça de l’Ajuntament de Burjassot és la tercera parada del bookcrossing de Del Sud; d’allà hi són Vicent Andrés Estellés i també Guillem Agulló, víctima de la impune violència feixista, dintre d’això que alguns volen veure com “normalitat democràtica”.

La iniciativa d’Antoni i Hèctor, tal com veieu, resulta molt atractiva i a mi de seguida em va agafar el cuquet de participar-hi. El pla era rodó: eixe divendres, 7 d’octubre, només tenia classe de 8 a 10 del matí, i després havia quedat amb uns amics per passejar i dinar al centre de València. Així, una volta acabàrem de menjar (ho férem a la Plaça de la Reina, per estar ben prop) jo aniria a la plaça contigua, separada només pel xicotet però emblemàtic carrer Micalet, per fer guàrdia fins que arribés el llibre.



Tres menys quart, quatre menys quart, cinc menys quart… Sis menys vint! La meua amiga Esther (que havia dinat amb mi) em fa una perduda al mòbil; tal com havíem acordat, això volia dir que @antonirubio, @hectrsanjuan o @del_sud havien piulat quelcom sobre el bookcrossing, però què seria? (els mòbils del pleistocè, com el meu, no tenen Facebook, Twitter ni WhatsApp… Vaja com una Blackberry estos dies).

Mentrestant, entre passejades plaça amunt plaça avall, i altres moments asseguda en algun dels graons que la roden, m’adone que hi ha un xic “sospitós”… vull dir sospitós de voler també Del Sud: és jove, està escoltant música amb uns auriculars mentre segueix el ritme amb el peu, observa cada moviment de la gent que va arribant a la plaça i… duu una samarreta dels Obrint Pas! S’asseu a la font que hi ha al mig la plaça; jo m’alce un moment per estirar les cames i pegue una volta a la mateixa font. Em sembla veure Antoni Rubio en un racó, però com que només el conec per fotografia no faig massa cas. Acabe de voltar la font i el jove “sospitós” té un llibre de tapes roges a les mans, amb una estrella i el logo dels Obrint Pas. Ell se’l mira encara amb incredulitat, jo me’l mire a ell amb enveja, però sana: és bon senyal que algú que el volia (jo) s’haja quedat sense el llibre, significa que la iniciativa ha funcionat. Vaig a parlar amb el xic, a compartir impressions després de tantes hores “convivint” silenciosament en el mateix espai, i aleshores se’ns acosta Antoni Rubio. Sí, era ell. Ens coneixem ja en persona, més enllà del món tuitaire, i parlem breument sobre la idea que han tingut ell i Hèctor, el moment de l’alliberament, les hores d’espera… i, vista la meua perseverança, m’anticipa que eixe mateix diumenge alliberaran un segon exemplar. Ens acomiadem tots tres i jo me’n torne a casa pensant com m’ho faré el 9 d’octubre; està clar que cal millorar l’estratègia.

Cap a les cinc de la vesprada allà ens plantàrem a Sant Agustí, els dos amics amb qui havia dinat divendres (Esther i Ricardo) i jo. Entre tres persones no podíem fallar. Una volta identificàrem Antoni entre la multitud vam seguir els seus moviments, tant visualment com física (cadascú tenia una funció). Molt puntual, Antoni, que duia el llibre mig amagat dintre d’un periòdic, el deixava caure prop de les paradetes que munten eixe dia; Esther el recollia amb un gest triomfal i ràpidament fotografiava les paraules “BOOKCROSSING, LLIBRE ALLIBERAT”. Ens tornem a reunir tots tres, i s’hi suma també Antoni, que fa una mica de broma: “hui sí que l’has aconseguit, eh!”. Conversem uns minuts, la manifestació comença a cobrar força i anem a sumar-nos. Ens acomiadem del periodista-escriptor-filòleg-professor en persona, però comptem amb la continuïtat de Twitter, on li promet anar informant de la meua “relació” amb el llibre.

Ells digueren que l’havia “devorat”… Sí, potser siga eixa la paraula, potser és que Del Sudés un llibre que “es fa devorar”. El vaig començar a llegir dilluns a la nit, i l’acabava dimarts, al tren de la vesprada que va de València Cabanyal a Torreblanca (el meu poble, just al costat d’eixe projecte de cartró-pedra anomenat “Marina d’Or Ciudad de Vacaciones”). Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas no es tracta d’una biografia del grup (tot i que en part també ho és), sinó d’una radiografía del País Valencià, un retrat de la història recent d’aquest territori: degradació del patrimoni, destrucció, especulació, censura, manipulació mediàtica, terra de feixistes, atacs a la llengua, corrupció, polítiques de grans esdeveniments, pa i circ per als ciutadans. Eixe és l’entorn social i polític valencià, que el llibre ens explica i a qui els Obrint Pas canten. La lectura però, no es fa gens pesada: Antoni i Hèctor troben la simbiosi perfecta entre les anècdotes en la trajectòria del grup valencià i eixes qüestions sobre el país a dalt citades, que analitzen amb profunditat i narren amb agilitat. Tot alhora, difícil però cert. Els valencians trobem en aquesta obra amb pròleg de Vicent Partal (una obra dins d’una altra) un nítid mirall on es reflexa la realitat del País Valencià, la que gaudim i patim a parts iguals. D’altra banda, la gent de fora comprendrà perquè els Obrint Pas cantaven allò de:

Del sud, d’allà on la terra mor, d’allà on la calor no em deixa veure el sol.

Sóc del sud i el meu caminar s’ha fet tant complicat que ja no veig el nord.

Del sud, la terra dels enganys, la terra d’amargors que sempre assequen plors.

Sóc del sud, país que ja no hi és, que s’amaga del temps dins el cor de la gent.

Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món, sóc del sud del record, d’uns països sense nom.

Sóc del sud dels sentiments, sóc del sud de les arrels, sóc del sud i porte als ulls llàgrimes de lluita i futur.

Del sud, d’allà on la terra mor, d’allà on la calor no em deixa veure el sol.

Sóc del sud i el meu caminar s’ha fet tant complicat que ja no veig el nord.

Del sud, la terra dels enganys, la terra d’amargors que sempre assequen plors.

Sóc del sud, del front meridional, del parlar refugiat, del somni exiliat.

Sóc del sud del meu cor, sóc del sud del meu món, sóc del sud del record, d’uns països sense nom.

Sóc del sud dels sentiments, sóc del sud de les arrels, sóc del sud i porte als ulls llàgrimes de lluita i futur.

Pel que fa a l’exemplar que vaig aconseguir el 9 d’octubre, ara ja torna a ser lliure i està rondant, fent País! Concretament, al nord del País Valencià. Aprofitant que dimarts feia una fugaç visita al meu poble, i que tenia sopar amb alguns coneguts, eixa nit vaig passar el llibre a una altra persona, informant-la de la iniciativa aquesta del bookcrossingi dient-li que la idea és que el llibre seguisca circulant, com un element vertebrador del nostre territori. I m’he permés la llicència de posar una regla: a la mateixa pàgina on estava la inscripció a bolígraf que Esther va fotografiar cal escriure el nom de la persona que té el llibre en les seues mans i el lloc i data quan l’aconseguí. Així cada nou lector vorà el camí que ha seguit Del Sudfins arribar a ell. Jo, després del petit parèntesi obert per llegir-me el llibre alliberat, he de tornar als textos que em manen a la universitat. No obstant, els Obrint Pas no m’abandonen del tot: fa uns dies deia a Twitter que escoltar la veu de Xavi Sarrià a “Al país de l’olivera” provocava una dolça addicció. Doncs bé, ja m’he enganxat.

El tercer bookcrossing de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas ja té data, lloc i hora. Demà, divendres, 14 d'octubre, alliberarem un nou exemplar del llibre a la plaça de l'Ajuntament de Burjassot, el poble de Vicent Andrés Estellés, un dels millors poetes valencians de tots els temps. Del Sud hi apareixerà a primera hora de la vesprada.

Si alguna cosa teníem clara d'aquesta aventura, era que el primer bookcrossing fora de la ciutat de València havia de ser al poble del "fill del forner, el que feia versos". Del Sud homenatja així a un dels nostres intel·lectuals, dels nostres avis que ens van deixar una herència inestimable en forma de poemes i que ens va donar una veu en la nostra llengua. L'esperit estellesià està present de principi a final en el nostre llibre i, amb aquest alliberament, volem retre-li el merescut homenatge que, en moltes ocasions, els nostres governants li neguen.

Burjassot és, a més a més, el poble de Guillem Agulló, a qui també volem recordar amb aquesta iniciativa. Agulló, molt present a Del Sud a través de les referències a la cançó que en cada concert li dediquen els companys d'Obrint Pas, va ser víctima de la intolerància feixista i el nostre deure és que el seu nom no caiga mai en l'oblit. També per això era un desig roent deixar un exemplar de Del Sud en un poble que sentim molt proper.

D'altra banda, volem tornar a donar les gràcies a tots els qui ens recolzeu en aquesta iniciativa. A les persones que van trobar-se el llibre en els dos primers bookcrossing i que ja han anunciat via Twitter que seguiran la cadena tornant-lo a alliberar; de fet, a hores d'ara, l'exemplar deixat a la plaça de Sant Agustí, durant la manifestació del 9 d'Octubre, viatja ja cap a Torreblanca, a les comarques del nord del País Valencià.

També volem donar les gràcies als companys que, des de diverses trinxeres, s'estan fent ressò del bookcrossing, com Bel Zaballa, qui ens va fer un gran article a Vilaweb, o Ana Mansegas, qui ens va donar uns minuts al seu programa de la Cadena SER. L'última aportació ha estat el blog En clau de rock, on també ens han volgut fer una referència. Molt agraïts.

Així doncs, sense més preàmbuls, ens veiem divendres a Burjassot!

El segon bookcrossing de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas ens va dur a la manifestació del 9 d'Octubre pels carrers de València. Al voltant de les 18 hores, vam alliberar un nou exemplar a la plaça de Sant Agustí i, aproximadament un minut després, ja no hi era. Moltes gràcies per l'interés.

Aquesta setmana, d'altra banda, alliberarem un tercer exemplar: serà divendres, 14 d'octubre, i, per primera vegada, serà fora de la ciutat de València, tot i que no ens n'allunyarem massa. Al llarg de la setmana, direm el punt exacte en aquest blog i als twitters @Del_sud, @antonirubio i @HectrSanjuan.

Salut!

El primer bookcrossing de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas ja és una realitat. Ahir, un llibre va ser alliberat a la font que simbolitza el Túria i els seus afluents, en la plaça de la Mare de Déu de València, i només dos minuts després ja tenia nou propietari. A partir d'ara, el llibre pren vida pròpia i el seu recorregut posterior no es pot predir.

Estem molt contents, d'altra banda, per la gran quantitat de gent que heu donat suport a aquesta iniciativa i, per això, farem un extra: aquesta primera setmana de bookcrossing alliberarem dos llibres en lloc d'un. Així, demà, 9 d'Octubre, Diada nacional del País Valencià, Del Sud estarà a la manifestació que eixirà a les 18 hores de la vesprada des de la plaça de Sant Agustí.

Més o menys a l'inici de la manifestació on ens apleguem any rere any tots els qui defenem els drets socials i nacionals del País Valencià, a la mateixa plaça de Sant Agustí, hi apareixerà un nou Del Sud alliberat. Esperem que, en aquesta ocasió, dure lliure menys temps encara que el llibre de la plaça de la Mare de Déu.

La propera setmana serà el tercer alliberament i el primer fora de la ciutat de València. Com sempre, anirem informant des d'aquesta trinxera i des dels twitters @Del_sud, @antonirubio i @HectrSanjuan.

De nou, moltíssimes gràcies a tots. Demostreu que, malgrat els entrebancs, seguim sent un poble unit, alegre i combatiu!

(A la imatge, l'exemplar de Del Sud, uns segons abans de ser alliberat a la plaça de la Mare de Déu de València)

Després de l'excel·lent article publicat per Vilaweb, el bookcrossing de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas anirà a la Cadena SER. El proper dissabte pel matí, dins de l'espai dedicat als blogs valencians del programa A vivir que son dos días, parlarem d'aquesta iniciativa d'alliberar un exemplar del llibre cada setmana. De la mateixa manera, també publicarem tota la informació sobre els llocs i els motius dels alliberaments mitjançant aquest blog i pels twitters @Del_sud, @antonirubio i @HectrSanjuan.

Abans d'anar a la ràdio, però, cal recordar que tenim una altra cita, ja que demà DIVENDRES, 7 D'OCTUBRE, per la vesprada, fem el primer bookcrossing: alliberem un exemplar del llibre a la PLAÇA DE LA MARE DE DÉU de VALÈNCIA. I ho fem per molts motius.

Us hi esperem!

(Reproduïm pel seu interès el magnífic article que ahir va publicar @bel_zaballa a Vilaweb. Un escrit que reflexa a la perfecció l'esperit de la nostra iniciativa)

Els autors de 'Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas' comencen un 'bookcrossing' · Cada lloc ha estat molt pensat

Alguns dels últims exemplars del llibre 'Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas' (Ed. Mina, 2007) emprenen aquesta setmana una aventura de 'bookcrossing' i, doncs, de final impredictible. Els autors, Antoni Rubio i Hèctor Sanjuan, n'alliberaran un cada setmana, en principi, fins a final de desembre. Ara, en aquest 'bookcrossing' tan important és el llibre com el lloc on es deixa: 'Espais amb una significació especial, que ens permeten d'explicar coses i parlar d'allò que ens preocupa', aclareix a VilaWeb Antoni Rubio.

La primera, i única, edició del llibre s'ha esgotat, però hi havia gent que el continuava demanant, per això Rubio i Sanjuan s'han decidit a alliberar els exemplars que en conservaven 'i, de passada, fer servir el llibre per homenatjar determinades persones, col·lectius i moviments i denunciar tot allò que passa al nostre voltant i que no ens agrada'. Així, doncs, divendres n'alliberaran el primer exemplar a la plaça de la Mare de Déu de València. Què té de significatiu? 'Darrerament hi hem anat a defensar l'escola pública, de qualitat i en valencià, a defensar el dret de veure TV3 al País Valencià o a demanar la dimissió dels nostres governants corruptes. També és el lloc on, cada dia 3, l'associació de víctimes de l'accident del metro homenatja els familiars morts i ferits i recorda el menyspreu amb què els ha tractat el govern valencià.'

Diu Antoni Rubio que totes aquestes iniciatives s'ajusten, d'alguna manera, a l'esperit de 'Del Sud', que 'va nàixer com una part d'aquest moviment més ample de cultura de la resistència'. El llibre, publicat el 2007, explica els últims quinze anys del País Valencià a través de les cançons d'Obrint Pas.

Els llocs s'aniran anunciant cada setmana al bloc de Del Sud, de VilaWeb, i també a través de les xarxes socials: Twitter i Facebook. Segons Rubio, entre els espais que tenen pensats hi ha una escola pública, carrers dedicats a determinades persones, locals amb alguna significació especial, qui sap si algun concert de música… La majoria seran de la ciutat de València i d'algun altre indret del País Valencià, però també miraran d'alliberar-ne alguns exemplars al Principat.

El funcionament, és el propi del 'bookcrossing': deixen el llibre en el lloc anunciat perquè qui vulgui l'agafi. Pot llegir-lo, guardar-lo, regalar-lo, o què sigui, si bé els autors conviden a tornar-lo a alliberar 'un cop llegit, de manera que el llibre no deixe de rodar'.

Ja ho teniu tot: data i lloc. El proper divendres, 7 d'octubre, comença la campanya de bookcrossing de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas. El primer exemplar serà alliberat en la plaça de la Mare de Déu que, com ja vam apuntar ahir al twitter com a pista, ha estat titllada del "veritable cor de València" per un autor com Joan Francesc Mira.

Així, al llarg de la vesprada, un exemplar de Del Sud apareixerà en aquest lloc emblemàtic i esperarà pacientment que algú l'arreplegue, se l'enduga a casa i, si vol, el torne a alliberar quan ja li n'haja tret tot el suc. Agrairíem, a més, que qui el trobarà ens comentara al twitter (@Del_sud, @antonirubio, @HectrSanjuan), al Facebook o al bloc, què li ha semblat tant el llibre com l'experiència.

La tria de la plaça no ha estat casual. Des de fa uns mesos, aquest lloc s'ha convertit en punt de trobada per a tots aquells que reclamem una manera diferent d'entendre la política i la nostra condició de valencians. La plaça de la Mare de Déu ha estat un clam en favor de la llengua a les escoles i contra la supressió de les línies en valencià, un crit contra la corrupció de la classe dirigent, una batalla per TV3... però també un lloc per a recordar, cada dia tres, aquells que van perdre la vida en l'accident de metro més trist de la nostra història.

Per tot això, hem triat aquest lloc per a fer el primer bookcrossing de Del Sud; amb tot, si us para lluny, no patiu: la iniciativa continuarà durant les properes setmanes!

Us animem a trobar el llibre. Sort!

El bookcrossing de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas ja té data: el proper divendres, 7 d'octubre, n'alliberarem el primer exemplar i començarem amb aquesta nova aventura. On? A quina hora? Eixa informació és encara matèria reservada però, al llarg de la setmana, anirem informant mitjançant aquest blog i els twitters @Del_sud, @antonirubio i @HectrSanjuan.

En tot cas, serà en un lloc de la ciutat de València, on va nàixer el llibre, i amb una significació especial. De la mateixa manera, ja podem avançar una altra novetat: per ser la primera setmana de bookcrossing, no descartem alliberar-ne un segon exemplar! Caldrà, doncs, estar a l'aguait.

En tot cas, el que sí és segur és que, el proper 7 d'octubre, el primer exemplar de Del Sud alliberat eixirà al carrer, a esperar que algú l'arreplegue...

(A la imatge, un exemplar de Del Sud, en un banc del carrer, esperant que algú li faça cas i se l'enduga a casa)

Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas s'allibera. A partir de l'imminent mes d'octubre, comencen una gran campanya de bookcrossing en què alliberarem un exemplar del llibre cada setmana. Durant els dies anteriors, mitjançant aquest blog i els nostres comptes de Twitter (@Del_sud, @antonirubio i @HectrSanjuan) anunciarem cada lloc on deixarem un exemplar de Del Sud per al primer que tinga el gust i les ganes d'agafar-lo. Podeu buscar-lo, llegir-lo i, si voleu, tornar-lo a alliberar.

La tria dels llocs on alliberarem Del Sud no serà casual. Seran emplaçaments ben significatius que ens serviran per a homenatjar llocs, persones i col·lectius que pensem que mereixen un reconeixement o per a recordar fets especials per a tots nosaltres. Tal volta siga una escola, per a mostrar el nostre suport a l'ensenyament públic, o una plaça o un carrer dedicat a algú, o una població que ens resulte especial per qualsevol motiu. El cas és que, sense més ni més, ho anunciarem, hi anirem i hi deixarem el llibre; la resta del que passe és cosa vostra.

El primer exemplar de Del Sud s'alliberarà la propera setmana. Fins eixe dia, donarem recompte del lloc triat en aquest mateix blog i via Twitter; potser, també via Facebook, si el senyor Zuckerberg deixa de marejar amb tant de canvi de format. En tot cas, esteu atents perquè un nou llibre està a punt de llançar-se a viure la seua vida.

Comptem amb la vostra col·laboració i el vostre suport per a donar vida a aquesta iniciativa que ens il·lusiona moltíssim. El lloc triat per a iniciar l'aventura del bookcrossing és...

(Continuarà)

Avui, us deixe una entrevista a Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, que he publicat al diari Escuela. La trobareu en l'arxiu adjunt. Moreno parla del futur Pla del Plurilingüisme, les relacions amb la "nova" Conselleria d'Educació i denuncia, sense pels a la llengua, un pla estatal contra la immersión lingüística. Al meu parer, és una opinió imprescindible. Espere que us agrade!

(A la imatge, Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana, al pati de l'escola Jaume I de Catarroja. Si la imatge no és massa bona, la culpa és del fotògraf -jo mateix-, un simple aficionat en això de retratar al personal).

Sense deixar de banda la docència, acabe d'encetar dues noves aventures periodístiques, com a corresponsal de dos mitjans de comunicació al País Valencià. D'una banda, sóc el corresponsal d'Escuela, un diari estatal dedicat a la informació educativa, des d'on es defensa l'escola pública i la dignitat de la professió docent; d'altra, també col·labore amb la web Economia Digital, una forma diferent i agosarada d'entendre allò que passa a les nostres butxaques i que, en temps de crisi, tant ens afecta.

En ambdós casos, aniré fent recompte de les informacions que publique via Twitter (@antonirubio). De la mateixa manera, també us convide a seguir la col·laboració setmanal, tots els divendres, en forma de columna d'opinió a L'Informatiu i, evidentment, aquest mateix blog a Vilaweb, un dels mitjans de comunicació amb més pes dels Països Catalans.

Ací us deixe, com a tast, un pdf amb la pàgina de la passada setmana a Escuela. La qüestió és no parar quiet...

Salut!

Companys, demà, si no passa res, comence el tercer curs com a columnista de L'Informatiu. Com sempre, esteu tots convidats a llegir el que modestament escric, a opinar-ne, a criticar-lo o, simplement, a aportar la vostra. Ens hi veiem. Salut!

Vivim temps convulsos. Vivim temps de revifament del capitalisme genocida i salvatge, de qüestionament de l'estat de benestar, de manca de respecte als drets humans. Líbia, Iraq, Palestina, la classe treballadora de tot el planeta... tothom pateix l'allau neoliberal i l'atac de la dreta desacomplexada. Per això, ara més que mai, ens cal llegir Galeano. Molt...

(Clicka per a llegir "Los nadies", el colpidor i excepcional microconte de l'escriptor uruguaià)

Ens ha dit adéu l'Heribert Barrera. Com deia l'Ovidi, se n'ha anat de vacances i, a més, ho ha fet, com tants i tants altres, sense poder veure el seu gran somni fet realitat: la independència dels Països Catalans. Mirant la trajectòria de Barrera, veiem un gran lluitador republicà i catalanista, que no va dubtar a enrolar-se en el bàndol que defensava la legalitat i la raó front a la barbàrie i el feixisme en 1936 i que, és clar, en va patir les conseqüències: persecució, exili i una vida consagrada a una causa.

La mort de Barrera ha de servir com un alicient més per a seguir lluitant, per a aconseguir fer realitat el somni de tanta gent que va dedicar la seua vida a treballar per la llibertat del poble català. Per ell, i per tants altres, no podem defallir per molt dura que siga la batalla o per difícil, utòpica o, directament, impossible que semble la tasca.

Això sí, tampoc podem defugir dels errors que tota una vida de lluita, a voltes, provoca. Cap al final de la seua vida, Barrera va enterbolir una trajectòria immaculada amb opinions i visions de la situació que, al meu parer, són errònies i perilloses. La culpa de la situació dels Països Catalans és, sobretot, nostra i dels qui ens neguen sistemàticament el dret a exisitir. Culpar els immigrants o enarborar la bandera d'una puresa racial catalana és atacar el més dèbil i no entendre que caminen des de fa segles cap a un món mestís, global, mesclat... millor.

Per tot això, cal tindre a Heribert Barrera en el record: com a exemple de lluita constant i sense defallir al llarg de gairebé un segle de vida i com a mostra de la fermesa ideològica que necessitem per a no oblidar que, a banda del país, estan les persones. La nostra tasca no és només aconseguir la indepedència, sinó una societat justa per a tots: catalans de dins i de fora, gent de la terra i nouvinguts. Una societat sense diferències, ni pedrigrís, on poder gaudir de la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra llibertat i la nostra gent, vinguen d'on vinguen i tinguen el color de pell que tinguen.

En tot cas, descanse en pau, Heribert Barrera...

La cartellera del cinema Octubre de Moscou, farcida d'estrenes nord-americanes; un McDonald's o un Starbucks en cada cantonada; la botiga de souvenirs més cara de Sant Petesburg, dita Red October, et dóna la mercaderia en una bossa de plàstic farcida de martells i corbelles; imatges de Lenin i Marx; l'antic edifici del KGB, ara seu de la policia secreta russa, amb una estrela de cinc puntes al cim; ancians i pidolaires sense pensió pul·lulant pels subterranis de les grans ciutats russes; una guia que fa conyes sobre Lenin i una altra que recorda que, amb Stalin, Rússia va passar de ser un país agrari a superpotència; les estacions de metro, els "palaus del poble", intactes, romanen com si fora 1980 i el mur encara estiguera alçat; la mòmia de Lenin, impassible en el seu mausoleu de la Plaça Roja; joves amb samarretes de la CCCP mirant el seu I-Phone; aversió total a l'anglés sota els anuncis de Coca-Cola; Ferraris avançant els vells Lada per les grans avingudes estalinistes; Sant Petersburg, capital de la regió de Leningrad per votació popular; matrioshkas amb la imatge d'Stalin al costat de nines pintades amb el rostre de Putin; el tsar Nicolau, descansant a la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau per ordre de Ieltsin, el mateix que va "perdre" les seues restes en l'època soviètica; la Guerra Pàtria i 1917, en el record; el Palau d'Hivern, pres pels turistes; ferralla comunista en venda al mercat d'Izmailovo; menú de carn a l'Strogonov, amb Pepsi; vells soviètics; nous russos... i un país que encara no sap d'on prové, què ha perdut, què ha guanyat i, sobretot, cap a on camina.

Rússia, apassionant, esquerpa i melangiosa, pintada del mateix color gris dels somnis fracassats...

(A la imatge, un McDonald's de Moscou, amb el cartell en ciríl·lic)

Atesa la nova situació d'Internet, amb les xarxes socials tirant fum, us convide a tots els qui tingue interés a fer-vos seguidors del meu twitter o, si voleu, a connectar-nos via facebook. No obstant això, aquest blog seguirà actiu perquè no podem -ni volem- renunciar a cap trinxera. I perquè, a més a més, a Can Vilaweb s'hi està molt bé!

Salut!

Antoni Rubio
@antonirubio

València es cau a bocins. Passejant per l'avinguda Balears, on abans estava la seu del diari El Mundo, veig que l'antiga redacció continua buida i sense ocupar des de fa mesos; tot just al costat, l'antic restaurant basc Eguzki també roman tancat, com un immens esquelet d'animal juràsic que ningú no vol. Fins i tot, la sucursal de Bancaixa ha tancat. Per allà, només queda la taverna Comer, beber, amar, que es manté viva mentre la resta del barri sembla extingir-se poc a poc.

A Primat Reig, conte fins a sis locals tancats gairebé consecutius, amb el cartell d'Es ven, es lloga o es traspassa coronant la porta metàl·lica barrada. La cafeteria d'El jardí del fenici -el nom no estava massa aconseguit, la veritat- fa setmanes que no obre i, en mig de tot el desastre, només aguanta una fruiteria. Per Benimaclet, els baixos sense ocupar es multipliquen i els cartells de pisos en venda o en lloguer es multipliquen cada dia.

Al centre, van obrir fa poc diverses botigues interessants que ja han tancat i, per la zona de Tendetes i Campanar, la clausura dels cinemes UGC Cinecité i de les botigues del centre comercial era qüestió de temps, es veia vindre... El Corte Inglés de l'avinguda de França sembla un centre fantasma, on no hi ha ningú i, si no tanca, és per la potència econòmica d'aquesta empresa i per les promeses fetes a l'alcaldessa de València.

El model econòmic actual és un autèntic desastre. Les enquestes del CIS donen majoria absolutíssima al PP, malgrat el seu govern desastrós i les corruptel·les. Les notícies no són bones, però no hem d'aturar-nos. Cal anar a votar per fer fora a aquesta gent abans no ens porten a la ruïna.

Si no, d'ací no res, tot el país sencer tindrà un immens, angoixant i terrible cartell damunt del cap. Es ven, es lloga, es traspassa...

Tot i que altres joguines virtuals, com el Facebook o el Twitter, ens mantenen un poc allunyats d'aquesta trinxera, el blog Del Sud. Cròniques des del País Valencià continua fent via. Ja fa més de tres anys que vam encetar aquesta aventura, coincidint amb la publicació del llibre homònim, i, des d'aleshores, portem més de 300 entrades que han superat ja les 100.000 visites.

A tots els que diàriament esteu a l'altra banda de l'ordinador, tant en el blog de Vilaweb com a les xarxes socials, moltes gràcies. Com diuen els Obrint Pas, vosaltres sou els imprescindible.

I, avui, més que mai, us necessitem a tots plegats per a recordar que fa 18 anys ens van furtar a Guillem Agulló, un dels nostres. Per ell, perquè no volem, ni podem oblidar, perquè tenim molt de camí per recórrer junts, ací seguirem, disposats a no callar i a seguir lluitant.

Salut!

(Article publicat al bloc Conexión Valencia de elmundo.es)

En el PSPV hi ha un runrún. Un corrent d'opinió soterrada de ciutadans que pot emergir com del no-res i donar un esglai al PP de Francisco Camps que s'ha venut als quatre vents com a guanyador absolut de les eleccions. La raó? Una barreja de sensacions i de dades.

Les sensacions: la bona resposta ciutadana a la marxa contra la corrupció (vestida com una manifestació contra Camps). En el PSPV estaven sorpresos a l'una que entusiasmats. "Parlem amb la Policia i ens van assegurar que hi havia almenys 20.000 persones", explicava fa uns dies en un destacat dirigent socialista.

No obstant açò, han de saber en el PSPV que les manifestacions no són mai un bon termòmetre demoscòpic. No haurien de pecar de novençans. L'esquerra té més costum d'eixir al carrer que d'anar en massa a votar.

A açò, el PSPV rèplica amb dues dades que considera poden ser claus a l'hora de decidir què papereta es posa en el sobre el matí del 22M. Un, l'elevat nombre d'indecisos que encara no sap a qui votarà (més del 40%) i un altre el creixent descontent dels electors que preferirien que el PP presentara a un altre candidat. Camps no ven.

Se'ls oblida als socialistes que no hi ha cap enquesta feta pública que diga que li done més d'un 30 i pocs per cent, i que el seu líder segueix sent un perfecte desconegut per a la majoria dels votants. Per no parlar de la prevista i reconeguda desastre que s'espera a València, on voten un de cada cinc valencians i el seu alcaldable Joan Calabuig, té un grau de coneixement, segons les enquestes del PSPV, d'un 3%.

Però el nucli dur d'Alarte no vol caure en el descoratjament i afigen un nou concepte al seu perspectiva electoral; els mals resultats que per norma general tenen en política els encunyats com a candidats zombies: "aquells que actuen com a vius però que tothom sap que està políticament morts". I posen l'exemple del primer ministre britànic Gordon Brown que va acabar perdent per més vots dels esperats.

Però aquests no deixen de ser reflexions intencionades Recorden a Joan Ignasi Pla i la seua "pluja fina" que anava suposadament calant en l'electorat i anava a donar-li la volta al marcador en 2007? Ara en lloc de "pluja fina" prefereixen parlar de "tsunami", un "ona silenciosa que no es percep fins que ha arribat a la costa". Sembla que al PSPV és més docte en fabricar metàfores que votants.