PEDRES, MARS, OCEANS
la casa virtual d'un free-lance sense clients, d'un escriptor sense sou i d'un ciutadà sense estat.
Llegeixo a Vilaweb que amb tota seguretat la Nutella es convertirà en un producte de luxe (cal preguntar-se si no ho és ja ara) per culpa dels factors climàtics que han fet que la producció d’avellana turca hagi quedat ben ressentida d’una climatologia adversa. He de reconèixer que he provat molts productes semblants i la diferència de qualitat de la Nutella és molt notable, així que no valen els succedanis, les marques pròpies i les marques pròpies: la Nutella és el que és, però jo no sabia que ho fos per les avellanes turques.
La desgràcia de la Nutella ve associada al problema dels festucs. Direu que cap dels dos productes són claus per a la nostra gastronomia, però per als consumidors d’ambdós productes és bastant tràgic veure com, en temps de crisi, els seus capricis s’encareixen més que mai. En el cas dels festucs la culpa la té la guerra a Siria, però també altres conflictes a tot el mitjà orient, que és la principal zona productiva del món (atenció, els festucs sirians són espectaculars, es nota la diferència).
Així doncs, potser gràcies al canvi climàtic i als conflictes i al fet que això ens afectarà a la butxaca potser començarem a prendre consciència del que està passant a poques hores de casa nostra: un desastre humà de proporcions colossals. Però és clar, com que els qui s’esbocinen ho fan lluny i a més a més tenen colors de pell diferents dels nostres, només ens preocuparem per les seves avellanes o els seus festucs i pel preu que puguin arribar a assolir.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs que utilitzin avelllanes de ca nostra, ves per on.
O fem una “nutella” més saludable i, segons els gustos, més saborossa, amb algarroves. Heus aqui dues receptes (n’hi han més a intenet):
http://www.haztevegetariano.com/receta/2946/nutella_de_algarroba
http://cocinavegetariano.blogspot.com.es/2013/07/crema-dulce-de-algarroba-y-avellanas.html
Atentament, i bon profit!
PD: La conciència del que passa més enllà dels nostres nassos potser més d’un ja la tenim. El que no podem fer es fustigar-nos en tot moment per les desgràcies que passen arreu. Hem de ser solidaris, però tenir clar que a ca nostra també molts ens la passem magre. Hem de ser responsables de les nostres accions i omissions. I tenir confiança i esperança amb Déu.