Bloc Tibidabo

Davant el triomf del Brexit cal ser molt  cauts a l’hora d’analitzar els resultats per zones geogràfiques i nacions. Primer de tot, dins el territori pròpiament anglès trobem que l’únic territori on ha triomfat el no clarament ha estat l’ àrea de Londres, l’àrea precisament mes internacional i cosmopolita, sí, però també la menys anglesa i la més desnacionalitzada, on la població autòctona està més diluïda i on molts dels autòctons que hi resideixen estan lligats a empreses i estructures vinculades a altres països.

Els detractors del Brexit, però, ens presenten el predomini no londinenc dels que en són favorables com una mostra del seu  suposat endarreriment i tancament, presentant-los com lligats a la ruralia i amb poca instrucció. Sí i no, perquè la campinya anglesa pot ser rural, però no és un món remot i al  marge, com sí que ho són moltes zones rurals de països poc desenvolupats. No, “hi ha de tot” i està perfectament comunicada, i, és més, és plena de jubilats provinents de les ciutats i d’agricultors dinàmics i amb empenta; a banda de molts professionals que hi resideixen i treballen en àrees urbanes. Una altra cosa són els extraradis i les antigues zones industrials en declivi, llocs on la població autòctona que hi resta ha votat massivament per marxar de la UE. Aquí hauríem de precisar, però, que la classe obrera anglesa no deixa de tenir uns nivells força acceptables de cultura i d’autoconsciència, per la qual cosa es fa molt difícil parlar d’alienació. Al contrari! Molts ciutadans han votat Brexit perquè s’han sentit agredits i oblidats, i han patit en pròpia carn els efectes d’unes mesures globalitzadores dictades per la UE que els ha perjudicat clarament en tots els ordres, i això és un fet real i objectiu.

Si anem ara a les altres nacions  britàniques, cal diferenciar en primer lloc Gal·les d’Irlanda del Nord i Escòcia. Com sabem, Gal·les ha estat l´unica nació britànica on ha triomfat el no a la UE. Haurem d’anar a pams, però, ja que hem de pensar que a Gal·les hi ha moltes zones industrials obsoletes i decadents, juntament també amb les runes de l’antiga mineria; en les zones afectades -precisament les més desnacionalitzades i anglicitzades- el sentiment de frustració és tant, o més, comparable al que hi ha a zones homòlogues angleses. I si, a més, hi afegim l’altre extrem de la tenalla, els jubilats anglesos que s’han establert a zones rurals gal·leses -de la mateixa manera que s’estableixen a la costa mediterrània, o els francesos a la Catalunya Nord o Occitània-, juntament amb professionals actius que hi treballen autònomament o es desplacen habitualment a àrees angleses -relativament a prop-podrem comprendre millor el perquè dels resultats electorals a Gal.les.

Pel que fa a Irlanda del Nord, no hauríem d’oblidar les seves condicions geopolítiques específiques i el pes del possible enduriment de la frontera a l’hora d’haver decantat la balança a favor de la permanència a la UE, juntament amb el pes de la població autòctona irlandesa, majoritàriament a favor de la unió amb el sud. De tota manera, una cosa és la permanència en la UE i una altra la incorporació a Irlanda; segurament els protestants estaven pensant en que els resultaria més avantatjós romandre a la UE, però –això sí- dins el Regne Unit. A diferència dels catòlics, tot i que el seu vot hagi estat coincident.

Finalment, en relació a Escòcia, creiem  que aquí ha influït molt el dinamisme polític del sobiranisme escocès; un sobiranisme pragmàtic i no essencialista, que lluita per millores concretes i reals i creu que ho pot aconseguir sense passar pel filtre de Londres, que amb el seu egoisme i la seva burocràcia sempre ha limitat i asfixiat les possibilitats escoceses. En aquest cas, doncs, han primat més les possibilitats immediates de decidir per ells mateixos que no els desavantatges de l’actual política europea comuna. Podríem dir que és una actitud tàcticament “a la contra” -de Londres-, per part del moviment sobiranista escocès. De tota manera els escocesos hauran d’actuar amb molta cautela si no volen sortir del foc per caure a les brases; no tot és blanc ni tot és negre, i la realitat amaga moltes contradiccions i té molts matisos…

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!