Ara que s’han fet públiques les inversions realment fetes al llarg de l’any passat per part de l’administració de l’estat, allò que anomenem “Madrid”, hem constatat, i les dades les publiquen ells, que a Catalunya només s’han invertit, de veritat, el 56% d’allò que estava pressupostat. Poc més de la meitat. I encara, si us fixeu en què han fet de veritat, veureu que hi ha coses ben inútils, mentre que altres imprescindibles estan per fer i així s’estaran fins l’eternitat si del poder de l’Altiplà en depèn. Però ja us dic jo que els catalans us queixeu de vici. Em referisc als del Principat. Perquè els del País Valencià, podem presumir. Ací, només s’han gastat el 33,4% del què havien pressupostat. Que ja era insuficient. Doncs això. Que les promeses que ens arriben d’allà, s’assemblen a l’amor d’amo, aigua en cistella; diu l’experiència, que ja és molt vella. Crec que això ho cantava Xavier Ribalta; però és ben cert. I encara es sorprenen si el conseller Boira reclama. Veges de què.
Mentre, però, les coses importants no pateixen. Hi ha diners per a Defensa, per al CNI (espionatge, poca broma) per a remodelar ambaixades, per a pagar rescats d’obres faraòniques i inútils, per a continuar fent AVEs que no van enlloc (però que consumeixen acer del grup Thyssen a canvi de veure quadres que tenen a Madrid, subvencionen els bitllets d’AVE mentre mantenen uns bitllets de rodalies caríssims i amb uns horaris penosos i el que siga menester.
Del que es tracta, ja us ho dic jo, és de que continuem ofrenant glòries a una colla de personatges que cada vegada es veu més i més clar que només miren per la seua pròpia butxaca. La seua personal, vull dir. Ara, com a cirereta, el cap del govern d’allà, haurà de declarar com a testimoni en un cas de corrupció. El cas Gürtel, tot un clàssic de la corrupció, amb vestits a mesura, comissions il·legals, saqueig de tot allò que era possible i demés. El 26 de juliol, serà. I com a testimoni, si menteix cometrà un delicte. Però ell segurament ni ho sap, això. Sembla que té dificultats per a saber què és veritat i què mentida. Com quan parla, que té dificultats per a distingir el subjecte del complement directe. Quan no del verb, directament.
De moment, han destituït el director de “El Mundo”. I en van quatre en tres anys. Es veu que no se’n surten; o que no parlen prou malament dels catalans. I, de passada, el senyor de la barba blanca i el cabell sospitosament negre, don Mariano, ha aconseguit aprovar els pressuposts per enguany. Per al juny i quasi de miracle. No espereu res, que si ho han pressupostat i ens beneficia, no ho executaran. Com ha de ser. Ja ho diu, la dita castellana: Quien bien te quiere, te hará llorar. Doncs això. Que ens estimen i nosaltres no ho sabem veure.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!