Guinea.

A finals d’aquesta setmana passada m’he trobat amb una sèrie d’articles sobre les relacions entre uns quants personatges (molt coneguts) d’Espanya i la República de Guinea, l’antiga colònia espanyola. La veritat és que resulta impressionant la lectura de tot el conjunt d’històries. A una banda, hi apareix la família Obiang, els veritables propietaris d’aquell país. I a l’altra, hi ha tot un desfilar de personatges que van des de Paco Roig (el germà més peculiar de la família Roig) fins el Rei emèrit. Des de Moratinos fins a Rodríguez Zapatero, passant per Manuel Fraga o pel sempre esmunyedís Duran i Lleida. Els negocis, el nivell de corrupció i e nivell moral dels personatges, queden molt ben retratats.

Si alguna cosa queda clara és que, ací i allà, hi ha una minoria que viu molt bé gràcies als favors que concedeix el dictador d’un país sotmès a un règim terrible. Amb molta riquesa natural però amb la major part de la població en la misèria. Sistemàticament, aquests mateixos personatges, els d’ací, ens els trobem, en altres moments de la seua vida, fent una defensa aferrissada de la seua Pàtria, Espanya.

I també em sembla molt interessant el fet que, de tot plegat, no se’n sàpiga gaire bé res. Ningú en parla mai. Ni els diaris, ni les televisions ni ningú. Una cosa semblant al que passa amb l’antic Sàhara Espanyol, que també era província espanyola fins el 1974, quan la metròpoli va fugir d’allà cames ajudeu-me. Ara, del poc que en sé en concret  del Sàhara, és gràcies als membres d’una ONG que als estius acull xiquets saharauis a la Plana de Castelló. Mentre hi són ací, reben molts tractaments que al seu país són molt difícils d’aconseguir. Des de tractaments d’ortodòncia fins a revisions mèdiques generals.

Tot plegat em du a pensar que, quan Espanya es retira d’un lloc, cal aconseguir dues coses: la primera és que se’n vagen de veritat. I la segona que no s’ho emporten tot. En el cas de Catalunya o el País Valencià, pel que fa  a infraestructures útils fetes en els darrers anys, no ens hauríem d’amoïnar gaire. El que no podem fer és allargar-ho massa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*