Des de la Plana

Josep Usó

6 de maig de 2015
2 comentaris

La multa.

1430852622_211476_1430853025_noticia_normalAra resulta que a la fallida Espanya se li comencen a obrir les costures. Per tot arreu. La darrera, que acaba d’esclatar, és que el Reino va enviar comptes falsos a Brussel·les. Però no de ‘any passat. No. Quan l’any passat es van començar a revisar els comptes enviats per Espanya pertanyents al 2012, es va saber que s’havien detectat anomalies a Madrid i a València. Tot va començar perquè el propi Estado va haver de confessar que el dèficit s’havia de modificar a l’alça perquè hi havia algunes errades. Justament, a Madrid i València. I hem segut els valencians, els agraciats amb la revisió exhaustiva dels comptes de la Generalitat Valenciana. I resulta que s’ha trobat un forat amb la ocultació sistemàtica de la despesa sanitària. I no ve d’ara, la cosa. El forat, d’uns 4000 milions d’euros, es genera entre el 1988 i el 2011. Això vol dir des dels temps (i quasi dels primers temps) de Joan Lerma. Més de vint anys robant i mentint i Europa sense adonar-se’n.

Ara sembla clar que hi haurà una sanció per Espanya. Que no serà la que hauria de ser, perquè tothom sap que l’Estado Espanyol és insolvent. I només falta que li augmentem la despesa en un 0,2% del PIB (que serien uns 2000 milions d’euros). Es veu que només serà de 19 milions.

Quin gran èxit, per a poder commemorar la visita de Mariano Rajoy a la seva taifa valenciana justament ahir. Semblen confirmar-se els pitjors pronòstics. Apareix Rajoy i puja el pa.

Ara resulta que, mentre tothom s’omplia la boca de modernitat, de posar València al mapa, de ser els millors, de construccions faraòniques, de despeses escandaloses, d’especulació salvatge i destrucció del medi, events buits i sense gràcia (només esmentaré la fórmula 1 que no ens havia de costar ni un euro) i de demostracions i exhibicions d’ignorància còsmica sobre qualsevol tema, després de tot això, ha resultat que feien trampes en els comptes de la sanitat. I des de sempre, pràcticament.

Quina vergonya.

Però quina vergonya també per a Europa. Aquella Europa que alguns pensàvem que era uns institució seriosa, que ha permès que al llarg dels anys, uns vulgars lladres sense gairebé alfabetitzar, els han estat enganyant sense cap conseqüència. Tan llestos que semblaven i són com tots. Uns ineptes, que ni tan sols són capaços de complir les seves pròpies amenaces.

I, per acabar-ho d’adobar, arriba el senyor de Guindos i es despenja afirmant que la multa no l’haurà de pagar «el estado» i que l’haurà de pagar «quien la tenga que pagar». Ell, el que vol dir és que l’Estado és ell, i que ell no l’ha de pagar. De la mateixa manera que era ell, el mateix de Guindos qui, treballant per a Lehman Brothers, va vendre (ell en diria col·locar) les participacions preferents de la CAM. Les mateixes que van dur a la fallida aquella entitat. I això ho venia ell. Luís de Guindos en persona. I no ha pagat. Ni pagarà. De moment, l’han fet Ministre.

Segurament, el que vol dir el senyor Ministre és que aquesta multa, l’hem de pagar els valencians, també. Que ja paguem per tindre una educació penosa, una sanitat cada dia pitjor, una despesa per als dependents que hauria de ser crim de lesa humanitat. Per exemple. I que, per acabar-ho d’adobar, malgrat que tenim uns ingressos per habitant inferiors a la mitjana estatal, continuem aportant la nostra quota de «solidaritat» a la resta de l’Estat. Per tal que el senyor de Guindos, la senyora Barberá, el senyor Rus, el senyor Fabra, Rajoy, Sánchez, Cospedal, Iglesias, Rivera, tants i tants altres i també els qui els paguen i els mantenen, continuen pensant que viuen a un país europeu. I de primera línia.

Disculpeu-me, però crec que el millor que podem fer és marxar. I quan abans, millor. Si esperem que es faça justícia, tant és que l’esperem de València, com de Madrid com d’aquesta Europa. Ens plomaran i prou. Com han fet sempre.

  1. A SEPHARAD

    Mur d’opressió banyat de sang,
    presó de pobles oprimits
    amb la mentida.

    Artesana,
    que forjares cadenes,
    per tot un continent
    on malviuen encara
    pobles que s’escaparen del teu jou
    espasa contra espasa.

    Destí de caravel·les
    farcides d’or i argent,
    fruit de l’engany, el frau i la violència…

    Prodigiós travestí,
    embolcallada de grans ideals
    celebres un perpetu carnestoltes.

    Però un jorn, Sepharad, fores sincera,
    en bastir-te un escut que presideix
    un aligot rapaç,
    de poderoses urpes.

    Qui, com i quan obrirà la gàbia de l’escarceller a fi de què poguem ser lliures
    un dia?

    1. Moltes gràcies pel seu comentari.
      No es podia dir més clar ni amb més bellesa. Malauradament, es veu que Sepharad sordeja. I força. Però mai ha volgut anar a l’otorrí.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!