SENSACIONS

El govern espanyol posa el carro davant els bous i en previsió ens diu que no pot ser. Que no es pot fer, que no ho poden autoritzar i que a més no ho volen autoritzar.

Però anem a pams.

Si fem una lectura de la Constitució, i pel que fa a un referèndum, l’article 62 diu que Correspon al Rei entre d’altres c) Convocar a referèndum en els casos prevists en la Constitució. L’article 92 ens diu quan es pot convocar un referèndum:  1. Les decisions polítiques d’especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum consultiu de tots els ciutadans. 2. El referèndum serà convocat pel Rei, mitjançant proposta del President del Govern, prèviament autoritzada pel Congrés dels Diputats. 3. Una llei orgànica regularà les condicions i el procediment de les diferents modalitats de referèndum previstes en aquesta Constitució.

Crec que de la lectura d’aquest article 92 queda clar que hi ha prou elements perquè el mateix govern prengués la decisió de convocar el referèndum. I només caldria veure quin és l’àmbit consultat. El punt primer parla de tots els ciutadans. I que només pot ser amb caràcter consultiu. La pròpia constitució en l’article 152.5 atorga capacitat (sobirania?) per validar l’Estatut.

L’article 149.1 diu que L’Estat té competència exclusiva sobre les següents matèries: 32.ª Autorització per la convocatòria de consultes populars por via de referèndum. –També l’Estatut preveu l’article 122 la competència exclusiva per fer consultes populars, salvant el que disposa l’article 149.1.32 de la constitució.

També l’article 150.2 permetria convocar referèndums Diu que l’Estat podrà transferir o delegar a les Comunitats Autònomes, mitjançant una llei orgànica, facultats corresponents a una matèria de titularitat estatal que per la seva naturalesa siguin susceptibles de transferència o delegació. La llei preveurà en cada cas la corresponent transferència de mitjans financers i també les formes de control que es reservi l’Estat.

I l’article 167 preveu com  reformar la constitució, amb un mecanisme  complicat que requereix majoria de tres cinquenes parts.

Per tant il·legal o inconstitucional podria ser el que caldria fer després de la consulta, si el resultat fos favorable a la independència. Primera consideració, el seu és un no preventiu, un no per si de cas. Un no perquè no volen.

Diuen que va contra l’article primer, quan diu que la sobirania nacional és del poble espanyol. Fer un referèndum –recordem, sense caràcter vinculant-  només suposarà conèixer l’opinió dels catalans, només un primer pas si es vol anar cap a la independència.

Tres quarts del mateix pel que fa a l’article dos i la indissoluble unitat de la nació espanyola.

Tenen tanta por a perdre el referèndum que no veuen que aquest seria només el primer pas d’un llarg procés de negociació –amb supervisió internacional- per pactar el procediment de separació amistosa. A no ser que continuïn amb els seus nos i l’única opció sigui una declaració unilateral d’independència.

Caldrà estar atents a no gastar tota la pólvora en poder fer la consulta, cal guardar-ne pel que vindrà després de l’autorització de la consulta

11de gener de 2014