TocDeQueda

N’he parlat diverses vegades en aquest bloc: tinc debilitat per conèixer com funcionen les coses per dins. Aquesta dèria m’ha portat a formar part voluntàriament d’una mesa electoral, a treballar un parell de dies en una fàbrica de galetes i a observar amb curiositat els budells mecànics de cabines de telèfon, màquines de cafè i qualsevol altre aparell complex al qual hi tinga accès. Aquesta afecció també fou un dels motius pels quals vaig decidir tastar la docència universitària: volia veure per dins allò que tantes vegades havia vist des de fora -encara que també hi existia una curiositat i motivació docents-. En tot cas, com podeu observar, la gran majoria de situacions tenen un caràcter fortuït o accidental: no depenen, estríctament, de la meua voluntat. Tenen, per dir-ho d’alguna manera, un accès restringit.

Doncs bé: un seguit de casualitats insondables s’han conxavat per obrir-me les portes d’una realitat professional a la qual hi tenen accés ben poques persones: des de fa un mes treballe al Gabinet del Conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esports, Vicent Marzà. La meua condició de mestre d’escola m’ha obligat a visitar la Conselleria d’Educació incomptables vegades al llarg de la meua vida professional. Tanmateix, mai no havia tingut accès al seu engranatge més profund. I, ara, hi treballe! Faig mil i una feines però la més apassionant -i la que possiblement faig millor- és la d’escriure: redacte tota mena de textos per a l’assessor de Cultura i per al mateix Conseller. M’orienten envers la temàtica i el contingut, propose un text, el revisem i, finalment, el Conseller l’interpreta i el fa seu. Les meues paraules convertides en vehicle per transmetre les idees i el missatge cultural d’aquesta Conselleria. No és extraordinari? Encara avui, un mes després d’haver aterrat al Gabinet, em pessigue tots els matins per assegurar-me que no és un miratge professional allò que estic vivint. I això que, com bé entendreu, la intensitat i l’exigència del treball són màximes. I és que, com va dir un amic meu, treballe al cor del Sistema, “allà on passen les coses”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!