TocDeQueda

Després d’uns quants dies dient-la cada vegada més grossa, avui mateix José Manuel Sória ha presentat la seua renúncia total. S’ho deixa tot: el càrrec de Ministre d’Indústria, de diputat i també de president del PP de Canàries. La comèdia ha estat magnífica: un espectacle difícilment superable. Del “No tengo nada que ver con ninguna sociedad radicada en Panamá ni en ningún otro paraíso fiscal“, al “Desconozco porqué mi nombre sale en esa sociedad” passant pel clàssic “Debe haber un error” o el definitiu “No sabía que mi padre hubiera fundado esa sociedad“. Com era d’esperar, l’acte final de la comèdia ha estat en forma de comunicat on, tot just fa unes hores, ha presentat la seua renúncia irrevocable.

Més enllà de l’esfera d’elit política i actualitat en la qual s’ha desenvolupat aquesta comèdia, el seu guió m’ha fet pensar en l’escola, concretament en una situació prou habitual a les aules. L’actitud del senyor Soria m’ha recordat eixe alumne que, malgrat haver estat assenyalat com a “culpable” d’algun fet més o menys greu pels seus companys de classe, té l’impuls de negar-ho tot. Inicialment es manté ferm, tot acusant els companys de mentiders. Tanmateix, quan el mestre -amb tota la tranquil·litat i prudència del món- comença a fer preguntes per tal de resoldre el conflicte, solen aparèixer les primeres incongruències, reflectides en raonaments inconnexos. A mesura que avança el petit interrogatori, van apareixent noves informacions de la resta de companys i la veu de l’alumne s’entretalla, tot donant pas a silencis sospitosos quan es preguntat per la veracitat d’eixes informacions. Finalment, l’alumne sol admetre la seua malifeta ploròs, compungit o enfadat, depenent de l’edat i el caràcter, tot pronunciant la frase inevitable: “No ho tornaré a fer“. Finalment, el mestre condueix la classe a una conclusió que, en la gran majoria de cassos, és inqüestionable: el fet d’haver mentit al mestre i als companys és més greu que la mateixa malifeta.

Soria ens ha mentit a tots, com si fora un xiquet d’escola i, malgrat la gravetat de la seua “malifeta”, la seua condició de Ministre fa que les seues mentides reiterades i amplificades als mitjans de comunicació tinguen una gravetat molt més destacada i profunda que els seus dubtosos negocis. Mentrestant, el seu “mestre” Rajoy, lluny de reprovar el seu comportament i demanar-li explicacions, li agraeix la seua “sinceritat” -després d’una setmana de mentides-, tot dient que la seua renúncia és un exemple d’honestedat política. I ací no ha passat res. Ara és Rajoy qui es pensa que la societat és el pati d’una escola i, nosaltres, els xiquets que hi juguen ignorants i feliços…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!