El dia en què les confessions cristianes celebren la nit de reis, uns personatges que encara ara mantenen fortes llacunes sobre la seua existència en temps en què (segles després) ens obligaren a canviar d’ERA històrica, vivim el 1029 dia de pandèmia –amb mutacions que resulten més contagioses–, però (diuen) que menys virulentes i 341 dia de guerra sense caserna al bell mig d’Europa.
Mentre això passa, la cristiandat acomiada un Papa emèrit que, degut a la seua renúncia ara fa 10 anys, posà els llibres de l’Apocalipsi en el primer plànol de les preocupacions de les persones practicants, amb l’existència de dos papes al mateix temps, una pàgina viscuda ja amb els cismes.
De qualsevol manera, en la data de hui, sols cal pregar pel manteniment del seny en aquesta societat de consum i que els més joves de cada casa, procuren viure el futur amb altra esperança.
