El violinista celest
Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
El País discrimina els catalans!
Durant molt de temps El País va decidir tancar bona part dels continguts de la seva pàgina als qui no hi estaven subscrits. Era una interpretació dura de la presència a la xarxa que només practiquen alguns diaris. Ara han canviat d’estratègia i és possible accedir a les notícies més recents. Suposo que s’han adonat que la seva fermesa comercial només impulsava els lectors a viatjar cap a altres latituds. Però la nova etapa té una característica del tot sorprenent: El País ha deixat també en obert el contingut dels suplements. Així, és possible accedir al cultural Babelia sense cap problema, fins i tot permet d’anar a suplements anteriors. Per tant la cultura en castellà té una eina potent oberta a la resta del món.
La perplexitat ens assalta en el moment en què intentem accedir als continguts autonòmics, tal com ells els anomenen. Així, a l’equivalent del Babelia en català, el Quadern, que es distribueix amb l’edició catalana del diari, només s’hi pot entrar si estem disposats a pagar, i un altre cas semblant és el de la versió reduïda del Quadern que es distribueix al País Valencià.
La conclusió és fàcil: la cultura castellana es pot estendre per tot el món sense entrebancs; la catalana, sempre segons El País, necessita que ens gratem les butxaques. Si això no és discriminació, ja em diran què és!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Malgrat que El País té diverses edicions "autonòmiques", i crec que una de tantes és l’andalusa, no se’ls ha passat pel cap de fer una edició autonòmica del Babelia. En canvi, de Quadern n’hi ha un per a la "Comunidad Valenciana" i una altre per a "Cataluña". Divideix i venceràs.
Salutacions, Xulio.
Retòricament i legalment tenen la paella pel mànec. Són ben lliures de fer com vulguin. I ells sí que saben què volen i on volen anar a parar.
Ho sabem nosalktres? A nosaltres ens deixen la llibertat d’organitzar-nos també com vulguem i de crear les estratègies que siguem capaços d’inventar. Muntar una campanya de boicot acostuma a ser una cosa tan efectiva com barata. I en surten sovint exel·lent resultats. Jo poso una idea sobre al taula.
La primera cosa a fer: buscar a Google la paraula boicot en tots els idiomes. S’aprèn molt navegant!
Només una cosa éstà clara. El món és dels qui s’organitzen i treballen i lluiten ben organitzats, tant per la defensa com per l’atac. Actua i venceràs, aquest és l’eslògan!