El blocaire Marc Belzunces ha publicat un article en què corregeix algunes de les apreciacions de Xavier Vendrell (article a l’Avui de dissabte i segona part diumenge) sobre els números de la independència. Segurament Belzunces té raó, però això no va en detriment de les idees bàsiques que expressa el primer article: la necessitat d’incorporar al projecte sobiranista gent de PSC i ICV. La casualitat ha volgut que l’article aparegui l’endemà que jo cridés l’atenció sobre el que va publicar a El Periódico. Vendrell diu unes quantes coses que m’agraden força. "Cada cop més ciutadans i ciutadanes s’adonen, com es palesava a la
manifestació del 18 de febrer, que Catalunya només té un camí: exercir
el dret a decidir lliurement."
O bé: "Un cop constatat aquest fet, no podem restar asseguts llepant-nos les
ferides i confiar que, per ciència infusa, les coses canviaran. El que
cal és engegar una nova etapa. Una etapa d’acumulació de forces per
aconseguir una majoria social favorable a la independència."
I encara: "Queda clar, doncs, que hem de ser capaços d’incorporar en aquest
projecte, també, persones que avui se senten representades per altres
formacions polítiques com ICV i el PSC, o que simplement no voten i,
sobretot, aquelles persones que encara avui consideren que la solució
dels seus problemes passa per mantenir la nostra vinculació política
amb l’Estat espanyol."
Però penso que encara té més interès el segon article, on defineix l’estratègia d’ERC. Vendrell mostra les cartes i demana a Carretero que també ho faci, perquè critica però no ofereix alternatives. I, de moment, és cert. En els propers dies veurem si es concreta el Reagrupament com a partit o com a corrent intern. El debat sempre és bo, però ara mateix Vendrell ha respost bé a l’atac i torna a ser Carretero qui ha de moure fitxa ja que ell ha volgut obrir joc. Aquesta és la situació al primer front, i seria una llàstima i una injustícia que els articles de Vendrell passessin desapercebuts pels mateixos mitjans que interessadament han magnificat els de Carretero. Si el que interessa és el debat, en tenim un de bo sobre la taula. Si el que interessa només és el soroll, amb el permís dels lectors, a fer punyetes i que els pengin, que estic fart dels qui fan soroll demanant soroll.
Entre les reaccions recomanables jo destacaria la de Josep Pinyol. Amb aportacions com la seva ens podem posar a debatre entre tots el pla sobiranista, un pla que abraci tots els front, que tingui en compte tots els àmbits i tots els segments de població. Caldrà estar ben atent als propers articles de Josep Pinyol. Una trajectòria com la seva es mereix tota la nostra atenció. Però també és bona l’aportació de Carles Vilà, i segurament en continuaran arribant més a la XBS, un espai que pot resultar especialment útil quan es posen aquests debats sobre la taula.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En Vendrell el que hauria de fer, primer, és repassar els núemros, perquè suposo que no ens pren per idiotes. O sí? Aquí n’hi ha un que el rebat, amb números: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/37822
El segon que hauria de fer (desprésd e veure l’entrevista d’ahir amb en MIravitlles) és dir més cops una cosa d’absoluta lògica democràtica (que cal un referèndum-plebiscit) en comptes de dir que la societat encara no és majoritàriament independentista (no ho sabrem fins als resultats del primer referèndum, recordeu que el Quebec ja va pel tercer).
Xavier, millor que no parlem de "pilotes"…
Trobo que en Vendrell té molta raó en tot el que diu. I també tinc la sensació que el to del article esta intencionadament esbiaixat per donar a entendre que estem més lluny del que realment estem. També em crida l’atenció que parli en tercera persona (alguns independentistes creuen) i no en primera, (es que potser ell no ho creu?)
Salutacions
Els titulars fàcils i sensacionalistes són la creu de cada dia. Creen confussió i molta gent creu que, amb el titular, ja s’ha assabentata del que hi ha a dins.
Error fatal.
Però ara això també s’estén pels blogs. A titular més "escandalós" o "sensacionalista" més lectors ! Segur. No m’ho crec, ni les aproximacions fetes per alguns bloggers li donen cap credibilitat.
Amb aquest estil, no es coherent queixar-se dels programes de teleescombraries, de les revistes del cor, i altres derivats similars. Si es fa el mateix, des de suposats blogs de gent seriosa i rigorosa!!!
Fallen les suposicions.
En fi, coses dels temps.
La direcció d’ERC, que te molta més gent per a sortir a les ones mediàtiques, ha començat la caça (la desacreditació, sense arguments, es una caça) d’en Carretero.
El leit motiv dels articles d’en Carretero era la pèrdua de capacitat de decisió autònoma d’ERC, que ha esdevingut satèl.lit del Psc-PSOE, en lloc de ser un planeta -potser errant- com ho havia estat fins no fa gaires anys.
I ací no hi entra en Vendrell. De manera concreta. En Carretero aportà temes concrets en els seus articles. (ensenyament castellà, banderes, etc., etc.). En Vendrell no en rebat ni un. Lògic, perque no pot. Son fets. Coneguts de tothom.
Vendrell, d’acord amb les seves experiències anteriors, a l’igual que els seus mestres Carod i Puigcercos, intenta transformar un possible debat concret (fracàs de la direcció d’ERC, pactes erronis, desacreditació de l’independentisme, cessions a canvi de res, pèrdua de poder d’ERC al govern català, tot el poder per al lider de 37 diputats, pèrdua de 140.000 votants anteriors, un 24%, etc., etc.) en un debat suposadament estratègic, que no es més que una volada de coloms, com les que es feien al PSAN fa dècades per a justificar tot el que els 3 que manaven volien canviar. Res de carn al plat.
Plats i esperances de futur millor. Sense aliments. Sense assumir el cost de ls decisions. Sense assumir el fracàs de les prediccions (1 milio de votants,…..).
Quan alguns volen caçar un "dissident", que juga net, des de dins, però sense amagar l’ou, tenen dues sol.lucions: fer-li la vida impossible, i no entrar en els temes concrets que caldria debatre, a veure si se’n cansa i marxa ben aviat, o fer com els calamars, començar a disparar tinta per totes bandes, fent veure que es estratègia a 10 anys vista el que ells fan, deixant de banda els aspectes importants de l’avui i del demà immediat, per a que no es perdi la fe dels crients en les jerarquies, i se’n cansin de seguir aquest aparent debat.
Mentida.
Per cert, en Carretero es entrevistat a l’edició d’avui d’el Temps.
Si parem de pilotes, torna a estar, com estarà sempre, a Villarroel-Calàbria, a ls despatxos d’en Carod, d’en Puigcercos i d’en Vendrell.
La direccio s’ha d’explicar,en concret, no amb filosofades pseudomarxistes.
Que ja fa anys que ens coneixem, moltes i molts.