L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
NO APROFITEM LES MÀNEGUES
Reprenguem la marxa amb la sòbria elegància dels que no duen l’abric públic ben passat i calçat amb calçador, si de cas lleugerament damunt l’espatlla, si és cert que vénen tan maldades
I no abordem mai famèlics una plata de canapès perquè li llevaríem tota la gràcia. Els canapès pertanyen al gènere ornamental, i servir-se’n amb finalitats alimentàries és descontextualitzar-los i no mostrar-los uns respectes que sens dubte es mereixen. Els canapès no són per llevar la gana, sinó per iniciar una fantasia que consisteix a negar-la mitjançant una fuga des del seu mateix punt de sortida; és una drecera per anar a una altra banda. No pot fer part de la xarxa ferroviària. I reservem la meravellosa gràcia d’una bona apetència, que és senyal de salut, a la glòria d’una llesca de pa amb oli amb tomàtiga de ramellet fregada, tot bellugant els nostres canemassos com si fossin sedes per conferir la dignitat d’un himne al nostre mateix aire.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sempre havia pensat i m’havia preguntat, per què els canapés ?? I mira que he estat treballant un munt d’anys en aquest món on els canapés anàven i veníen a sotragades, desaparexíen, golafres amuntegats davant les plates.
Avui m’ho has contestat, brillantment, com ja ens has acostumat, d’altra banda.
Bon dia Xesca.
M’havia oblidat …. El video de les ‘great performances’ … la música i la interpretació genials ! Gràcies !
Al qual hi ha que anar preparat, ben menjat i sense gana, per tal de no enganyar el còs.
Una picadeta de sempre sembla diferent a un tentenpié -tentetieso i no te muevas- és a dir un altre paripé que el deixarà sempre desmaiat o amb les ganes si al cap no ha anat acompanyat d’un bon apat.
és això mateix
Xesca,
He vist que s’ha organitzat un homenatge cívic, unitari i transversal, com ell sempre ha actuat, a Climent Garau, el farmacèutic i home de pais que ha fet molt pel pais, per la llengua, per la cultura i per tots nosaltres.
Me n’alegro. Es de bennascuts/des recordar i homenatjar els grans homenots i les grans dones que han servit, desinteressadament i eficaçment, el pais i la causa. També veig que es fa al Teatre de Palma, per a donar-li la solemnitat que s’escau. No hi podrem ser-hi, però ens hi afegim, amb tot l’esperit i voluntat. A més, com hi serà el nostre president, el President Pujol, tots els catalans i catalanes hi serem ben representats.
Cordialment,
Lisa
però haurieu de vore a 600 retors en una sala de convits cel·lebrant l’ordenació d’un grup de seminaristes llicenciats: vaig passar eixa experiència com a cambrer i vos puc assegurar que un dels amos tremolava per tanta gola acumulada: “es rosegaran fins els tenedors!”; sobre la gola dels polítics laics ja és una altra història, perquè l’afany d’acaparar diners dissimulen la fam, però, si Nikolai Gógol va narrar que els prims són pobres, idealistes i romàntics mentre els grossos s’apossenten als càrrecs i van escudellant-se bé el perol de l’administració, seria per alguna cosa: els grans novel·listes s’equivoquen en poques coses
La mesura i la bondat són virtuts desitjables però no pas exigibles.
Les lleis i les seves reglamentacions sí que ho són d’exigibles.
Vull dir que jo confio més en la política que en la bona voluntat.
Sovint demanem als partits polítics que facin allò que, en els seus programes electorals, mai han dit que faran.