L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
MIRAU QUIN DRAC QUE HE PESCAT
Es diu Transición
Transi! Maripuri! Mariconchi! Maricarmi! Vine cap aquí.
Au, vine cap aquí, somera, que te donaré quelitas.
Vine que només has après de rosegar, només de capolar, només de fer picadís.
Devoradora d’il·lusions, de projectes, d’esperances, de ganes de tirar endavant, de ser com els altres, de poder anar pertot amb la cara ben alta, de poder mostrar llibres i jardins, de poder treure paraules a les fires, de poder mostrar allò que hem fet, allò que hem construït mentre tu t’atipaves.
Hala vine que no en fas de bona a lloure, vine i besa aquesta pell de sobrassada, aprofita que he acabat de berenar. I encara, gràcies.
Què t’havies cregut, que les garrofes queien de l’aire del cel? Idò no. Si plovia garrofes és perquè més amunt hi devia haver un gavofer que si va poder xorar és perquè les milanes encara no volaven tan baixes.
Vine cap aquí xoriço que no has deixat canya dreta. Bé te n’has menjats de trossos bons: bons peixos i bones llagostes, bones costelles i bons bistecs de rellom… D’on et pensaves que sortia, tot això? De la tramuntana?
Au vine cap aquí, cadafet insaciable, que pareix que t’han inflat per un garró i faràs un tro. No sé com ja no tens colesterol, obesitat o diabetis, amb aquestes panxades. Que no ho sabies que qui totsol s’ho menja totsol s’ofega?
Com és que no dius pruna. O tens la boca plena? Cabra que bela perd el bocí, deu ser això.
Au vine cap aquí una estoneta amb jo. El temps que seràs aquí amb mi no faràs malfraig a una altra banda. Au vine aquí i sabré que no ets a fer feredat a cap estol de joves d’aquests que protesten per damunt plaça. I com no han de remugar, sabent que tu ets a lloure i que tantes generacions que els precedim i no t’hem pogut assaciar. Jo crec que tens el solitari, perquè tan bona pastura que has tenguda i res no t’ha fet profit. Si fossis un porc diríem que ets de mala raça. Com vols que ens facin cas els joves quan els predicam que tens mals arrambatges i que una revinclada teva és de mal averany? Com vols que ens creguin, si veuen que fa anys, dècades i centenes que caminam de cul enrera com els crancs. Trobes que han de fer com si sentissin ploure, quan tu els muques amb una barramenta feta amb banyes de brau? S’han de deixar enfitorar, trobes? Ja és segur! I què en trauran, més que sang, desesperació, malviure i rusca, que més o menys és el pa que s’hi dona, a les curses de braus. Això i l’estètica, com a les sales de banderes de les casernes constitucionals.
D’aquest pas, com que vegi que acabaràs rosegant ferros de fogó, ja no hi haurà res pus per rosegar.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Xesca m’ha agradat el subtítol que l’has posat a nostre blog "Deliciosament terrestre", però l’enllaç no funciona, El bo és http://alternativa.balearweb.net
Haurem de recuperar al drac de na Coca per fer companya al teu drac o a l capità Coch per capturar-ho i que no faci més desastres.