L'HIDROAVIÓ APAGAFOCS
Redòs per a la serenitat municipal
EM SENTO MOLT BEN REPRESENTADA A FRANKFURT
Per les Rondaies Mallorquines; per la presència dels autors de moltes paraules que tota la vida m’han fet companyia; i per tantes coses que seria massa llarg d’enumerar.
Si algun dia enllesteixen el cànon que fa pocs dies que Sam Abrams reclamava i que avui Hèctor López Bofill reivindica en un article a l’Avui, i també Bargalló en una entrevista a Vilaweb, sens dubte l’escriptora Antònia Vicens hi figurarà en un lloc destacat com un dels valors més sòlids i indiscutibles de la seva generació. A l’alegria de la seva presència a Frankfurt poc temps després d’haver publicat Proa la seva última novel·la, Ungles Perfectes, d’una solidesa i d’una fibra que malauradament ben poques melodies poden silenciar (i de ganes no en manquen) s’hi afegeix l’orgull xovinista que una editora de Pollença, El Salobre, també serà a Frankfurt amb una antologia de contes d’aquesta mateixa escriptora. Els seus llibres crepiten des de sempre amb la flama del Canigó dins el temple pagà que la meva devoció li va bastir quan era adolescent, i que mai no ha minvat.
Noms i persones que ens faran quedar bé, com Carme Riera, Maria Barbal, Baltasar Porcel, Quim Monzó, Sánchez Piñol, i tants d’altres que encarnen i mostraran al món el miracle i l’extensió de la llengua catalana i faran visible la nostra existència i la nostra perdurabilitat mil·lenària, a desgrat de les calamitats que ens han volgut (sense èxit, val a dir-ho) anorrear.
I ningú no hi és sobrer a Frankfurt, ni de les Illes Balears ni d’enlloc. No hi podíem anar tots. No cabem dins dos taxis, afortunadament. No havíem de semblar una excursió a Lorda ni havia de parèixer que ens indemnitzaven per les atrocitats que hem patit i enduram, com és ara el robatori a mà armada dels papers falsament dits de Salamanca, que no tenen la intenció de restituir (els que no varen tenir temps de cremar). D’alguna manera ens havíem de presentar a Frankfurt, no havíem de semblar ni mutilats de guerra ni res que traspuï neguit o que susciti llàstima. Val més fer enveja. Res de plorim, això voldrien: fer-nos semblar uns esgarriats.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
molt optimista te llig
A Frankfurt el que hi haurà més seran polítics. Sant Martí, me pareix que és l’11 de novembre. Salutacions i bona tarda des de Formentera.
Ens hem barallat i ens hem discutit molt de temps, i gairebé com sempre del mateix. Teniem por, i amb motius, que al final s’arribés a un fals consensus per a intentar contentar també als escriptors nascuts a Catalunya i que escriuen en castellà, vaja,varem fer el que acostumem a fer sempre. Discutir sense trencar-nos els plats mai. I a l’hora de la veritat, com diu la Xesca, demà, a Frankfurt, són totes i tots els qui hi seran, i , realment, la representació catalana em fa sentir orgullòs de pertanyer a aquesta cultura. No solament per ser la nostra sinó per la quantitat de bones escriptores i escriptors, editorials grans, mitjanes i petites, i per la mostra de vitalitat de la nostra llengua.
Desitjo que les editorials facin bons i molts negocis, i que els autors i autores siguin més ben coneguts i els hi adquireixen drets d’autor des d’editorials de diversos països europeus. Per sort, Frankfurt és Frankfurt i no Guadalajara , la mexicana.
Jo n’haig d’esperar els resultats, o els resultats dels resultats.
Em fixo en la qualitat de la nostra pòlvora i no en el fum.
La pòlvora que dugui l’obús, on volem -o volguem- i com volguem.
La resta és literartura.