Obrim pas !
Un bri d’esperança.
Aquesta és la sensació que em provoca que milers de ciutadans s’hagin manifestat avui a la Puerta del Sol de Madrid, que centenars de ciutadans estiguin acampant a la Plaça de Catalunya de Barcelona, de manera pacífica i endreçada, i que altres dotzenes de ciutadans estiguin fent el mateix a moltes ciutats de Catalunya i d’Espanya amb un objectiu comú: protestar pel deteriorament progressiu del nostre sistema polític i econòmic i reclamant alternatives socials i de convivència més igualitàries i més justes.
Són majoritàriament gent jove i amb ganes de comprometre’s que n’estan tips de que la crisi segueixi carregant-se sobre els mateixos de sempre i que no confien en cap de les propostes que els ofereixen uns polítics que han adulterat el joc democràtic de la sobirania popular.
Mentretant segueix la campanya electoral, repetitivament aburida, en la qual els de sempre ens diuen el de sempre: que ara sí que ho faran millor del que ho han fet sempre.
Atenció a la gent jove que demana pas. D’ells és el futur. Potser que comencem a escoltar-los.
No són els antisistema clàssics que cremen contenidors. Hi ha alguna cosa diferent en aquestes manifestacions espontànies que -com els joves del nord d’Àfrica- ocupen les place convocats pels Facebook i pel Twitter. A tots ens han caigut la mar de bé els joves nordafricans que munten revolucions tranquiles gràcies als nous sistemes de comunicació que a Occident hem inventat per divertir-nos; no hauriem doncs de dedicar atenció i simpatia a això que comença a moure’s a casa nostra?
Està molt clar que no és exactament igual la situació que és viu al Marroc, a Tuníssia, a Egipte o a Síria amb la que vivim a Catalunya o a Europa. Però sí que hi ha coincidència en algunes coses, més enllà de la utilització com a arma democràtica de les noves tecnologies. La principal, és la falta de confiança en els polítics que ens administren i aquí està passant en vigílies d’unes eleccions on les propostes majoritàries no convencen ni al jovent ni a les ments més obertes i progressistes.
Unes manifestacions espontànies dos dies abans del 14-M (del 2004), convocades aleshores a través d’sms de mòbil (les TIC d’aquell moment), van tombar les enquestes a les eleccions generals que havia de guanyar el PP, després de les mentides del govern Aznar que van seguir als atemptats de l’11-M a Madrid. No vull fer paral·lelismes, perquè l’alternativa bipartidista del 2004 és una opció que avui s’ha diluit en la decepció. Però pot ser que n’hi hagin altres. Donem una oportunitat a l’esperança.
El jovent demana pas. Per què no els escoltem? I diumenge, en la mesura que cadascú consideri oportuna, els hi podriem donar un vot de confiança.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Heu vist de que parlen al Washington Post. Cliqueu aquí.
De debó et creus que aquests ens han de treure d’ enlloc…????
He anat a la plaça Catalunya aquesta tarda i m’he quedat gratament sorprés, no nomes hi ha gent jove encara que són majoria. L’ambient es divers i algunes assemblees o debats recorden les universitàries dels anys 70, tambe amb alguns discursos passats de moda o carregats de demagogia. M’he trobat un conegut que em deia “jo potser no acamparia però el que diuen coincideix amb el que molts pensem, els polítics que tenim no ens agraden i cal fer alguna cosa alternativa”. No se com acabara pero estic d’acord amb tu que es necesari escoltar la joventut i fer canvis reals si volem salvar l’auténtica democracia