No us penseu que els Castellers de Vilafraca em van deixar tan esgotat que he abandonat el bloc per sempre més. No.
Soc a San Pedro de Atacama i tinc 3 cròniques a mitges: del cap de setmana a Concepción, de la posta de sol al Valle de la Luna, dels gèissers del Tatio… Però aquí l’internet va fatal, el de l’hotel està espatllat, hi ha pocs locals i molt plens, i a més tallen la llum cada dos per tres, durant hores i hores…
És el que té el desert, encara que sigui el més gran del món.
Ep i que, a més, no parem! Diumenge només d’arribar, d’excursió fins a quarts de 10, dilluns el tour sortia a les 7 i va arribar a les 8 del vespre, i avui l’exursió començava a les 4 (sí sí, a les 04.00) de la matinada.
Tot, menys internet, continua fantàstic!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ei Xavier, doncs et veig encara amb energies, quina enveja el teu viatge. Jo, fins i tot haver vist tan poquet dels Castellers, m’ho passat increible, veritablement un plaer gaudir del seu art en viu i en directe; a més són gent molt amigable. He posat fotos al meu facebook. a http://www.facebook.com/album.php?aid=13120&l=7bf78&id=627578983 i a
http://www.facebook.com/album.php?aid=13121&l=0f37e&id=627578983
Llavors molta sort amb el que et resta, i a veure com va tot. Fins aviat!
Has vist els meus amics Rodrigo i Mariano? Estic intrigat. Que sàpigues que et segueixo dia a dia i que fins i tot, al principi dels castellers, en vaig fer referència al meu bloc, amb la foto que sorties tu i els teus col·laboradors xilens, o sigui que el ressó del teu viatge encara s’ha incrementat més (he, he, he). Bon viatge de tornada!