Guerra, terratrèmols, currículums i llibertat d’expressió
Zapatero ha dit que la nova guerra en la que estem ficats durarà només tres mesos. Quin mal presagi… Tots coneixem la capacitat d’encert i precisió que gasta el president del govern espanyol a l’hora de fer pronòstics, previsions o promeses. La guerra de Líbia doncs pot ser molt llarga i ens omple de contradiccions; aquesta vegada Occident ha anat a ajudar a una població sublevada contra un dictador excèntric, que no boig, però justament en un país que ens convé tenir tranquil perquè ens subministra petroli i gas; per això fins ara mai ens havíem preguntat si l’excèntric que no boig, era també un dictador.
Quantes dictadures queden a l’Àfrica? O al Pròxim Orient? Quants pobles són reprimits per dictadors diversos sense que l’ ONU digui res i sense que Occident correm a ajudar-los?
El terratrèmol del Japó és potser una de les desgràcies naturals més grans de la història moderna i les conseqüències de desastre nuclear que se n’ha derivat encara estan per veure. Però probablement d’aquí un any tots ens meravellarem de l’extraordinària recuperació de la gran potència del Sol Ixent, amb una cultura i una gent (això sí) admirable i envejable. Fa més d’un any del terratrèmol d’Haití, i allà encara recullen morts i res de res ha canviat en un dels països més miserables del món; sort del Forges que encara de tant en tant manté la muletilla de “pero no te olvides de Haití” en els seus acudits de El País.
A Catalunya, el govern “dels millors” comença massa aviat a tenir tics tant cutres com els que van ensorrar el govern tripartit anterior: els socis es contradiuen en una promesa demagògica de campanya (treurem un impost) i tota una vice-presidenta falsifica el currículum perquè no va aprovar la carrera; a més l’extresorer de CDC és encausat en el Cas Palau.
Pel mig de tot això, en la Barcelona solidària, cosmopolita i multicultural es produeixen actituds que ens retornen als moments més foscos de la transició: un alcalde qüestionat en les enquestes i al carrer i un partit en caiguda lliure atempten contra la llibertat d’informació i mantenen una insòlita querella contra un diari, Vilaweb, en defensa -diuen- d’un funcionari polèmic i a dos mesos d’unes eleccions decisives.
Pot Jordi Hereu mantenir el tipus davant del Col·legi de Periodistes de Catalunya que aquest dimecres (a les 19 hores) convoca un acte en suport a Vilaweb i contra l’actitud del PSC de no retirar la querella pel fosc i complex “Cas Vilaró”? Jo no ho entenc. Quin malèfic estratega li està recomanant això? L’harakiri socialista a l’Ajuntament de Barcelona no esperava que arribes a aquests extrems!
Si voleu més informació, cliqueu aquí i també aquí o aquí i aquí.
Tots hem inflat una mica el currículum alguna vegada, atribuint-nos per exemple que som “col·laboradors” d’un mitjà prestigiós quan potser només hi hem col·laborat una vegada… però jo mai he mentit ni tampoc he pretés mai ser vicepresident del govern del meu país. La consellera Joana Ortega ha falsificat el seu currículum per fardar d’una llicenciatura que mai no ha obtingut; si és capaça de mentir en una cosa tan personal i tan verificable, quines altres mentides està disposada a colar-nos? Sort que és democrata-cristiana i ja es deu haver confessat … Per molt menys -haver copiat 100 pàgines en la seva tesi doctoral- fa poc va dimitir el ministre alemany Zu Guttenberg, un dels polítics més prestigiosos i prometedors del seu país. Cada dia admiro més el rigor i la seriositat germànics.
Dels terratrèmols no sé què més dir. Potser ens cal esperar…
I de la guerra… tampoc. Jo no la vull, ni que sigui en defensa pròpia.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La regeneració democràtica comença per complir les promeses.
Salvador Molins, BIC_CA
Bon article,…Xavier!
Tot plegat fa pensar i rumiar una mica, cada ú que escolti la seva consciència, són coses prou serioses, com per no deixar-les de banda.
Jo tampoc, vull cap guerra, ni cap mort, però potser en defensa pròpia si que alguna cosa faria. Allò que ens deien de petits,….”posa l’altra galta”, em penso que no, eh!