El Sabri se n’ha anat, serenament i discretament
En Josep Sabrià s’ha mort aquesta nit passada. El Sabri ha marxat serenament, sense estridències, i en el moment en que ja no calia lluitar més. Com m’ha dit la Nuria, quan ja no es podia lluitar més. Ha marxat discretament, sense fer soroll i sense fer patir, volguent que no patissin més la Nuria, el David i la gent que tenia més a prop.
Serenament i discretament. Com ha viscut, com han viscut la seva malaltia, aquesta malatia “rara”, rara i cabrona, que ens el va començar a robar massa aviat, que ens el va jubilar a deshora, que ens l’ha anat fent malbé, que l’ha fet patir,… i que ell ha soportat no només amb força i reveldia, sinò també teixint una actitud cada dia més sàbia, que tots hem intuit darrera dels seus silencis, dels seus silencis cada cop més habituals.
En Sabri se n’ha anat i ja reposa. I tots ens n’alegrem que hagi deixat de patir i de fer patir. Però, alhora i sobretot, ens indignem contra la injusticia de la vida que no només ens l’ha pres avui, sino que ens el va prendre fa massa temps. Ens va prendre un amic, que era un home senzill, amb idees i caràcter, un home d’accio i de compromis, un home alegre i bo i que, de tant generos, mai el vam sentir queixar-se del mal que l’anava allunyant, el mal que ell savia que no tenia remei, el mal que avui ens l’ha robat per sempre més.
El Sabri era un fan d’aquest bloc i també del “Quarts de Nou”. Quan la Nùria -sempre en nom de tots dos- feia alguna intervencio al bloc, sobretot durant el viatge a Amèrica de l’any passat, me’ls imaginava a tots dos seguint-me i compartint bromes i aventures; recordarè sempre el comentari de la foto dels Reis de fa 30 anys que vaig penjar la nit del 5 de gener de l’any passat des del Peru: “el millor regal de reis ha sigut aquesta foto R E A L PETONASSOS SABRI NURIA” http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/77115/#commentsL La foto va aixecar 23 comentaris, però, us ho juro, per a mi el més entranyable va ser aquest.
I del “Quarts de Nou”. Quan avui la Nuria m’ha dit “no saps prou com el feies de feliç amb el programa de castells de la tele”… no només se m’ha nuat la gola, sino que he pensat que el “Q de 9”, amb això sol, ja valia la pena. Estic segur que compartir, encara que passivament, coses com aquestes ens ha mantingut a prop.
I, quan ja hem fet tard, quan la mort posa el “finiquito” a tots els ajornaments, pensem que potser hauriem d’haver fet més, ens n’adonem que haviem de fer més, ens penedim de no haver fet una mica més. De no haver-lo ajudat més, de no haver-lo gaudit més.
Si el Sabri ha estat valent i generòs i per això no se’ns morirà del tot, la Nuria ha estat qui a la valentia i a la generositat hi ha afegit una força que ens ha sorprés i meravellat. Sempre optimista, sempre de bon humor, sempre disposada a oferir una mà… encara que en tinguès quatre d’ocupades. Tant si era per donar consol, com per fer gresca, tant si calia una paraula com un treball manual per un dels dos-mil cinquanternaris que hem celebrat…
Estar amb ella ara, més que mai, és la millor manera d’agrair-li tot el que sempre ens ha donat i tambè de tenir al Sabri, al millor Sabri que vàrem conèixer, ben viu entre nosaltres.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quan el Sabri va fer 50 anys vas fer un escrit en el que
lligaves la seva estimació per la muntanya amb el fet que va nàixer tot just
quan en Hedmun Hillary va conquerir l’Everest.
Fa poc que en Hillary va marxar, i penso que per això el
Sabri, cansat del nostre apalancament, ha decidit marxar amb ell, i així tot
fent camí, aconseguir fites superiors a les que cap de nosaltres puguem imaginar.
Bon camí company !
Bon Cap d’Any! Feliç Cap d’Any! Trist Cap d’Any!
Hem acomiadat un amic, un lliutador en fron la vida, la malaltia.
Petons.
ISABEL
L’Edmund Hillary (http://es.wikipedia.org/wiki/Edmund_Hillary), va ser el primer escalador que va coronar l’Everest i ho va fer el 29 de maig de 1953 que em sembla que va ser el mateix dia (o la mateixa setmana) que va nèixer el Sabri. Era un tio de rostre prim i dents grosses que fins i tot tenia una retirada amb el nostre amic i que ara la mort els ha fet tornar a coincidir. Aquestes circumstàncies les vàrem fer servir per lligar l’afició a les alçades -la muntanya i els castells- que tenia el Sabri, tot fent broma amb que ja havia “fet el cim”. Era un text maco, que m’agradaria recuperar, en el que ja es parlava de la bondat i la discreció del Sabri, que passava per la vida “com de puntetes, com un fimbreig que no acaba de tocar el terra, però que hi deixa petjada” (no sé si era literalment així però me’n recordo molt d’aquesta idea). Però no era pel seu 50 aniversari (en que el Sabri ja estava força malament), sinó pels 40 en que estava molt ferm encara.
Sí sí, … com passen els anys!!!
Però encara m’ha agradat més una frase que va escriure la Núria el dia 31 després del comiat: “El Sabri ha estat un llum que s’ha anat apagant, però ens ha deixat molta claror“.